dilluns, 7 de novembre del 2016

LLEIALTAT AMB UN MATEIX Mário d'Andrade

LLEIALTAT AMB UN MATEIX

Vaig contar els meus anys i vaig descobrir, que tinc menys temps per viure d'ara endavant, que el que he viscut fins ara ...
Em sento com aquell nen que va guanyar un paquet de dolços: els primers els va menjar amb gust, però, quan va percebre que en quedaven pocs, va començar a assaborir-ho profundament.
Ja no tinc temps per a reunions interminables, on es discuteixen estatuts, normes, procediments i reglaments interns, sabent que no s’aconsseguirà res.
Ja no tinc temps per suportar a persones absurdes que, malgrat la seva edat cronològica, no han crescut.
Ja no tinc temps per lluitar amb mediocritats.
No vull estar en reunions on desfilen egos inflats.
No tolero a manipuladors i oportunistes.
Em molesten els envejosos, que tracten de desacreditar els més capaços, per apropiar-se dels seus llocs, talents i èxits.
Les persones no discuteixen continguts, tot just els títols.
El meu temps és escàs com per discutir títols.
Vull l'essència, la meva ànima té pressa ...
Sense molts dolços en el paquet ...
Vull viure al costat de gent humana, molt humana.
Que sàpiga riure, dels seus errors.
Que no s'envaneixi, amb els seus triomfs.
Que no es consideri electa, abans d'hora.
Que no fugi, de les seves responsabilitats.
Que defensi, la dignitat humana.
I que desitgi tan sols caminar del costat de la veritat i l'honradesa.
L'essencial és el que fa que la vida valgui la pena.
Vull envoltar-me de gent, que sàpiga tocar el cor de les persones ...
Gent a qui els cops durs de la vida, li van ensenyar a créixer amb tocs suaus en l'ànima.
Sí ... tinc pressa ... per viure amb la intensitat que només la maduresa pot donar.
Pretenc no malbaratar cap part dels dolços que em queden ...
Estic segur que seran més exquisits que els que fins ara he menjat.
La meva meta és arribar al final satisfet i en pau amb els meus éssers estimats i amb la meva consciència.
Tenim dues vides i la segona comença quan t'adones que només en tens una.
Lleialtat amb un mateix.
Mário d'Andrade (Sao Paulo 1893-1945)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada