La cúrcuma, un aliment miracle?
El consum d’aquesta espècia s’ha disparat el 2015 i ha conquerit les grans superfícies
NÚRIA JUANICO Barcelona
En termes de popularitat, l’evolució de la cúrcuma podria ser l’enveja de molts famosos. Fa pocs anys aquesta espècia quedava relegada als establiments d’hostaleria orientals i als fanàtics del curri, ja que és l’ingredient principal perquè aquesta recepta adopti el característic groc intens dels plats indis. Des de fa uns mesos, però, la cúrcuma ha entrat a les grans superfícies, ocupa els primers llocs de les prestatgeries dels supermercats i les xifres de consum indiquen que s’està fent un forat a Occident. La venda de cúrcuma a la cadena de supermercats Veritas, per exemple, ha crescut el 2015 gairebé un 100% respecte al 2014. En part, aquest increment es pot atribuir a les suposades propietats curatives que se li atribueixen, tot i que la comunitat científica no ha arribat a un consens sobre els efectes reals de la cúrcuma en la salut.
La cúrcuma s’extreu de l’arrel de la Curcuma longa, una planta tropical de la família de les zingiberàcies. Es consumeix en pols, en pastilles o l’arrel directament i és un dels ingredients bàsics de la cuina índia, que l’aplica tant en arrossos com en carns i vegetals. A Europa, en canvi, s’utilitza majoritàriament per tenyir alguns aliments i salses, com ara la mostassa. De fet, la Unió Europea ha catalogat la cúrcuma sota el nom d’ E-100, en la categoria d’ additius alimentaris que serveixen de colorant. També es fa servir com a tint per a roba i com a base per a màscares de bellesa i cremes solars.
L’expansió d’aquesta espècia com a condiment als Estats Units i a Europa els últims anys es deu, en part, als suposats efectes que s’associen a la cúrcuma per prevenir o curar malalties com el càncer, l’Alzheimer i la depressió. Aquests efectes s’atribueixen a la curcumina, el component principal de la cúrcuma. “A nivell de laboratori, la curcumina ha resultat efectiva. S’ha comprovat que frena la progressió de les metàstasis i estimula el suïcidi de les cèl·lules tumorals”, explica la doctora Odile Fernández, autora del llibre Guía práctica para una alimentación y vida anticáncer (Urano, 2015). En aquest llibre, Fernández incorpora la cúrcuma com un dels “aliments anticàncer”, tant per a la prevenció com per afavorir la cura de la malaltia.
La doctora assenyala que la curcumina també actua com a “anticoagulant i antiinflamatori” i que “elimina la inflamació dels teixits”, alhora que “té efectes antioxidants i evita que mutin les cèl·lules tumorals”. Segons Fernández, la curcumina “potencia l’efecte de la quimioteràpia” i serveix per prevenir “les malalties cardiovasculars, el Parkinson i l’Alzheimer”. Tot i això, els defensors de les propietats de la cúrcuma en la salut apunten que als éssers humans ens costa absorbir aquesta espècia. Per això, recomanen consumir-la acompanyada de pebre negre, oli d’oliva, te verd i llimona, quatre ingredients que “en faciliten l’absorció”.
També s’aconsella prendre’n al voltant de 5 grams al dia (mitja cullerada de cafè). “És un aliment senzill d’incorporar a la dieta i és barat. Mai és tard per convertir-ho en un hàbit”, subratlla Fernández.
Falta de consens
Malgrat que ara s’està transformant en un aliment de moda, la fama de la cúrcuma com a espècia saludable ve de lluny. L’ayurveda, un sistema mil·lenari de medicina tradicional de l’Àsia del Sud, considera la cúrcuma un medicament i l’utilitza per curar diverses malalties. Ara bé, com sol passar amb alguns aliments vinculats a la medicina natural, la comunitat científica no ha arribat a un consens sobre els efectes de la cúrcuma en la salut. De fet, l’agència federal d’aliments i medicaments dels Estats Units (FDA) ha inclòs la cúrcuma com un dels “aliments fraudulents per curar el càncer que els consumidors haurien d’evitar”. Així mateix, l’Autoritat Europea per a la Seguretat Alimentària (EFSA) ha establert que “no hi ha cap relació de causa efecte” entre la cúrcuma com a protector de les articulacions ni com a aliment preventiu de l’osteoporosi. “S’ha demostrat que, puntualment, la curcumina té efectes en malalties concretes.
També pot actuar com un agent antibactericida, és a dir, pot ajudar a conservar els aliments”, explica José Miguel Mulet, professor de biotecnologia de la Universitat de València, que és autor del llibre Medicina sin engaños (Destino 2015). Mulet cita les revisions de la Fundació Cochrane, que aglutina investigacions, dades i estudis en l’àmbit de la salut. Aquesta Fundació recull un estudi que estableix que la curcumina “pot tenir efectes benèfics per als malalts de col·litis ulcerosa si es consumeix en conjunció amb els medicaments del tractament de la patologia”.SIETES, una base de dades de la Fundació Institut Català de Farmacologia que aplega les novetats en farmacologia clínica i terapèutica, disposa d’un estudi que ha demostrat els “efectes antiinflamatoris en animals” i ha detectat “una reducció del dolor en pacients amb artrosi”. Ni a SIETES ni a Cochrane, però, hi ha estudis sobre els efectes de la cúrcuma per a la prevenció o cura de l’Alzheimer, el càncer o la depressió.
La base de dades de la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units, en canvi, recull un estudi fet amb ratolins que estableix que la cúrcuma, combinada amb dues drogues quimioterapèutiques, va tenir efectes positius en la salut dels animals. Un segon estudi de la mateixa base de dades també conclou que la cúrcuma, subministrada juntament amb dues substàncies més, va resultar efectiva en ratolins amb càncer. “Els estudis fets amb animals són útils, però també molt preliminars. Ara per ara no hi ha res que demostri que la cúrcuma té efectes positius en les persones amb càncer o Alzheimer”, assenyala Mulet. Així mateix, el professor de biotecnologia precisa: “Aquests estudis combinen l’espècia amb drogues de quimioteràpia. Per tant, els resultats indiquen que la cúrcuma podria ser un factor coajudant, però per ella mateixa no és un tractament vàlid”.
Ara per ara, doncs, no totes les propietats curatives que s’atribueixen a la cúrcuma estan avalades per la comunitat científica, tot i que alguns laboratoris investiguen en aquesta direcció. Si més no de moment, la cúrcuma serveix, almenys, per donar color als plats.
La campanya de recollida de signatures es va obrir aquest dissabte al portal Change.org. La Fundació La Marató de TV3 no ha previst la participació de cap testimoni que expliqui la seva experiència amb aquest tractament natural
Un camp de cultiu de la planta medicinal Stevia
JESÚS RODRÍGUEZ 13/12/2015
Fa vint-i-quatre hores la veïna del municipi de Tornafort (Pallars Sobirà), Núria Garcia Quera, va començar una recollida de signatures per demanar a La Marató de TV3, centrada enguany en la diabetis i l'obesitat, que donés veu a Josep Pàmies i a l'Associació Dolça Revolució. En aquest interval de temps més de 6.000 persones s'han sumat a la petició. Des de Dolça Revolució afirmen que l'eslògan de la marató d'enguany, on es diu que “una diabetis és per tota la vida i no té cura, no és cert”. Concretament assenyalen que la diabetis tipus 2 té curació mitjançant l'ús de la planta medicinal Stevia i donen a conèixeralguns testimonis per a sustentar aquesta afirmació, entre ells el d'una professora de la facultat de Ciències de la Salut Blanquerna de la Universitat Ramon Llull de Barcelona.
"No demanem que surtin a TV3testimonis anònims, són persones amb nom i cognoms que s'estan curant amb Stevia. Ho hem provat per tots els mitjans possibles"
“No demanem que surtin a TV3 testimonis anònims, són persones amb nom i cognoms que s'estan curant amb Stevia. Ho hem provat per tots els mitjans possibles, vies oficials i contactes personals, però no hi ha manera”, ens explica el pagès lleidatà Josep Pàmies. Ell cultiva aquesta planta curativa i rep “centenars de correus electrònics de persones que l'utilitzen i avalen l'eficàcia del tractament”. “Em sap greu dir-ho, però els periodistes no són lliures aTV3, els consells de govern que dirigeixen els mitjans públics estan polititzats i veten allò que se surti del sistema oficial”, es lamenta Pàmies. “Al darrere de les televisions hi ha la publicitat de grans empreses i les farmacèutiques hi tenen un gran pes. No hi ha interès en curar sinó en cronificar, no hi ha pastilles que te les donin en un moment i després te les treguin. El diner que mou la sanitat pública i la privada fa fredat, quan més malalts hi ha més creix l'economia, amb l'autosuficiència de la salut baixaria l'economia”, reflexiona.
Malgrat la crítica als mitjans públics, Pàmies es mostra satisfet per la difusió que estan trobant a través de les xarxes. “Sembla com si fossin plantes desconegudes, molta gent no s'ho acaba de creure, pensen que la medicina oficial és la única que tenen a la mà, però hi comença a haver molt desengany, i sort tenim que avui en dia arribem a la gent mitjançant blogs, Facebook, Twitter, a la societat hi arribem per aquestes vies. Passem a l'acció, ja sabem que per dalt res es farà, ho hem de fer per baix. El que es mou no surt a la foto”, conclou el pagès.
La Fundació La Marató de TV3 –consultada per la Directa– no ha volgut expressar cap posicionament en relació a aquesta queixa i s'ha limitat a dir que “no hi ha cap declaració oficial en relació a aquest tema”.
