dimarts, 30 de maig del 2017

Un estudi vincula el consum de carn amb nou malalties



Un estudi vincula el consum de carn amb nou malalties


Confirmat: consumir carn vermella i processada augmenta el risc de patir càncer / GETTY
Un exhaustiu treball de l'Institut Nacional del Càncer dels EUA relaciona la ingesta de carn vermella i processada amb el càncer, l'alzheimer, els ictus i altres patologies
A finals del 2015 un informe de l'Agència Internacional de Recerca del Càncer, que forma part de l'Organització Mundial de la Salut, va provocar una enorme polèmica arreu del món. En l'informe, elaborat per 22 experts després d'analitzar les dades de 800 estudis sobre el tema, s'arribava a la conclusió que menjar carn processada (pernil dolç, cansalada, salsitxes, embotits…) provoca càncer, i que menjar carn vermella "probablement provoca càncer". L'anunci va caure com una bomba en un món que cada vegada consumeix més carn. Els amans de la carn i, òbviament, la indústria van reaccionar amb dures crítiques. Però ara un nou estudi no només corrobora la versió del treball de l'Agència Internacional, sinó que augmenta la gravetat de les conclusions. Ja no és només una, el càncer, sinó que són fins a nou les malalties que, diuen els investigadors, s'associen al consum de carns vermelles i processades.
De treballs científics sobre el càncer se'n fan molts, però el que acaba de veure la llum no és un més. El treball, obra de set investigadors de l’Institut Nacional del Càncer dels Estats Units (NCI per les seves sigles en anglès), amb seu a Maryland, no es basa, com el de fa un any i mig, en una revisió i compilació de treballs anteriors, sinó que analitza dades noves. I són moltes dades: els autors han estudiat els estils de vida i les malalties de 536.969 homes i dones d'entre 50 i 71 anys d'edat durant els últims 16 anys. Això fa d'aquest treball el més exhaustiu fet mai sobre el tema.
L'informe de l'Organització Mundial de la Salut afirmava que per cada 50 grams de carn processada que mengem al dia incrementem en un 18% les possibilitats de tenir càncer de còlon, i de forma igualment significativa les de patir càncer de pàncrees i d'estómac. Això vol dir que si una persona té un 5% de possibilitats de desenvolupar càncer de còlon en algun moment de la seva vida, si menja 50 grams de carn processada al dia veu augmentar aquesta possibilitat fins al 6%.
Fins a nou malalties
El treball actual va més enllà i no es limita a analitzar el vincle entre la carn vermella i processada i el càncer, sinó que estudia les conseqüències que aquest consum té per a la salut en general. La conclusió és que el consum de bistecs, hamburgueses o salsitxes dispara el risc de patir no només càncer, sinó també infeccions, alzheimer, ictus, diabetis i malalties cardíaques, renals, pulmonars i hepàtiques.
Les persones que més carn mengen multipliquen per dos les possibilitats de morir d'una malaltia del fetge
Com l'anterior, el nou estudi no diu en cap moment que consumir carn de forma ocasional et faci emmalaltir, sinó que incrementa els riscos de patir una malaltia. Com més consum de carn, més gran és el risc. Com menys consum, menys risc. Així, les persones que més carn mengen multipliquen per dos les possibilitats de morir d'una malaltia del fetge. Pel que fa al càncer, els que mengen més carn tenen un 26% més de possibilitats de patir-ne que els que no en mengen o en mengen només de forma ocasional. El risc només afecta els que consumeixen carn vermella (bou, vedella, xai, però també porc), no blanca. De fet, les persones que consumeixen més carn blanca (aviram i peix) tenen un 25% menys de possibilitats d'emmalaltir que la resta, la qual cosa sembla indicar que menjar carn d'aviram i peix és bo per a la salut sempre, això sí, que no es tracti de carn processada industrialment (ni els 'nuggets' són pollastre ni el surimi és peix).
Tot i que, amb les dades a la mà, els investigadors no dubten que hi ha un vincle entre carn i càncer, encara no se sap de forma concloent per què el consum de carn provoca la malaltia. Els científics de Maryland, que treballen en la divisió de Genètica i Epidemiologia del Càncer, apunten alsadditius (com ara nitrats i nitrits) però també al ferro com a culpables. La teoria és que tant els additius com el ferro són els responsables de generar un procés d'oxidació que deixa les cèl·lules del cos desprotegides, amb menys capacitat de defensar-se dels efectes negatius causats pels radicals lliures, la qual cosa les fa envellir de forma prematura.
Evidència innegable
El nou estudi, publicat al prestigiós 'British Medical Journal', se suma a l'aclaparadora evidència que vincula el consum de carn al càncer i altres malalties. Només una minoria de la població és vegetariana, i a ningú li agrada sentir que aquell bistec tan bo o aquell entrepà de botifarra tan suculent és dolent per a la salut. Però les dades recollides en centenars de treballs científics i l'evidència recollida a partir dels casos de centenars de milers de persones no deixen cap espai als dubtes.
El vincle entre la carn i la malaltia és evident. Però ara, com aleshores, els autors es limiten a parlar de fets comprovables, a parlar d'una realitat empírica, i en cap moment entren a fer recomanacions sobre el model alimentari de cadascú. Aquest és el paper que juguen les institucions de salut de cada país que, davant la constatació que com més consum de carn més probabilitats hi ha de caure malalt, demanen no superar els 70 grams de carn per persona i dia.
I és que menjar-ne menys no vol dir, en cap cas, eliminar-la de la dieta. La carn vermella és una font excel·lent de proteïnesvitamina B, ferro i zinc, i prescindir-ne completament podria provocar més malalties de les que evitaríem si ens abstenim de consumir-la. La clau està, com sempre, en la moderació: menjar-ne, sí, però de forma controlada, sense sobrepassar uns límits. Fins i tot una salsitxa de frankfurt és inofensiva. Si la consumim, això sí, de forma ocasional, mai com a part habitual de la dieta.

dilluns, 29 de maig del 2017

Darrere del dolor crònic el que hi ha són emocions

Jordi Montero: "Darrere del dolor crònic el que hi ha són emocions"

Neuròleg i autor de 'Permiso para quejarse', és un referent en el tractament i l’estudi del dolor

  • El neuròleg Jordi Montero combina l’activitat clínica amb la docència i la investigació. / PERE TORDERA
El neuròleg Jordi Montero combina l’activitat clínica amb la docència i la investigació. / PERE TORDERA
Després de 40 anys de pràctica mèdica, el neuròleg Jordi Montero va adquirir un compromís amb els seus pacients, sovint incompresos: escriure un llibre per oferir des de la neurologia una nova dimensió d’un fenomen tan complex com és el dolor crònic. Mentre que el tractament del dolor agut amb fàrmacs “és un dels grans avenços socials”, el dolor crònic, diu, “està mal entès” i és “una veritable creu”.
N’hi ha que pensen que les persones que pateixen dolor crònic s’ho inventen.
Exacte. Una persona amb dolor crònic durant anys, a qui no se li troba el mal o que no en té però que, en canvi, té dolor, la medicina clàssica tendeix a desprestigiar-la: diuen “no té res”, “fa comèdia” o li posen noms com fibromiàlgia. Però ara hi ha tècniques que permeten veure la funció cerebral, i amb la nova neurobiologia del segle XXI estem veient que aquestes persones tenen realment dolor. Ni es queixen perquè sí ni fan comèdia. Són persones que tenen dolor, però es genera per una sensibilització especial al cervell, a les xarxes neuronals. Hi ha una memòria que es grava i noten dolor a partir d’un estímul determinat, d’un tacte, d’un record o d’una vivència.
Què hi ha darrere del dolor crònic?
Emocions. Al darrere de l’ésser humà hi ha emocions i les emocions són les que manen, són les que decideixen qui és el teu amic o la teva parella, i la raó és el seu servidor. Per al dolor, i sobretot per al dolor crònic, els factors ambientals són fonamentals i són els més importants. Les memòries del dolor estan lligades al món emocional.
Què s’ha de fer? ¿Tractar les emocions o el dolor físic?
S’ha de canviar el xip. Perquè la medicina convencional, és a dir, el tractament amb analgèsics, aquí no funciona. També s’ha de cuidar el tema emocional, i la medicina ha de començar a cuidar molt més els pacients. La medicina de família ha de tenir temps. Als metges se’ls ha de pagar el temps perquè es posin en el lloc del pacient. I, després, cal desenvolupar les tècniques de fisioteràpia, de carícies, de massatges i de rehabilitació física. I també cal una psicoteràpia ben entesa lligada a les emocions. El segle XXI és el de la revolució de les emocions. Les emocions tenen una traducció física en les àrees límbiques del cervell. Les emocions ens guien.
Està bé que ho digui un metge.
Tota l’activitat del cervell límbic és tan física com la del pulmó i el cor, i té una base cultural i evolutiva. Les emocions són sistemes de defensa en l’evolució. La por ja existia fa 400 milions d’anys, quan els peixos veien com altres peixos més grans es menjaven els seus congèneres. I això genera memòria. La memòria es genera en xarxes que tenen escala emocional. Si no t’emociona una cosa no l’aprens.
Calen metges més humanistes?
Sí, necessitem aquesta figura. Entre els metges de família hi ha grans professionals joves i amb ganes de fer-ho bé, i a aquestes persones els hem de pagar el seu temps. Imagina un metge que en mitja hora veu deu persones amb mal de cap, a tots els demana una ressonància, els recepta medicació i no en cura cap. O un altre que en mitja hora visita un pacient, no li demana proves ni li dona medicació i el cura. Qui és el millor metge? I amb això no vull dir que la tecnologia sofisticada no sigui bona. Però la medicina no s’ha d’hipertrofiar amb proves innecessàries ni amb medicaments que no són beneficiosos. Hi ha medicaments fantàstics per al dolor agut però no per al crònic. Hem de canviar tots el xip.
¿Les dones són les més afectades pel dolor crònic?
Tothom pateix dolor crònic, però el dolor pèlvic crònic és pràcticament exclusiu de les dones. A vegades no es té en compte, i és un dels més freqüents. Hem de valorar les persones que tenen dolor crònic com a malalts de veritat. El que passa és que l’origen del dolor a vegades no és a la mà o al peu sinó a les nostres memòries i a les nostres emocions. Un exemple: una dona violada a qui se li ha fet dany genital és molt fàcil que desenvolupi dolor crònic fins i tot quan el dany físic ja ha desaparegut, perquè li han gravat una emoció terrible amb un dany.
Quin és el dolor crònic més habitual entre la població?
El mal d’esquena, per exemple, que es va confonent amb fenòmens de dolor agut. També hi ha el dolor pèlvic i el mal de cap. El dolor crònic respecta el son. Un mal de queixal et desperta, però si el dolor és de memòria no el tens mentre dorms.
El dolor és molt subjectiu i difícil de mesurar.
La quantitat de dolor que notes no es pot mesurar perquè depèn de l’atenció que hi poses. Com més atenció pares al dolor crònic, com més en parlis, com més pendent n’estiguis, pitjor estaràs.
No està d’acord amb el terme fibromiàlgia .
És un terme que van inventar els reumatòlegs i que intenta donar-li cos, com si fos una malaltia. Però, en realitat, estem davant d’un dolor crònic més. Són malalts reals, eminentment dones, que tenen dolor crònic en diverses localitzacions i que van de metge en metge sense que s’hi trobi una solució. I el que tenen és dolor crònic.

Glutamat monosòdic. El polèmic additiu que ens fa repetir




Glutamat monosòdicEl polèmic additiu que ens fa repetir

S'utilitza com a potenciador del sabor per millorar el gust i la palatabilitat dels aliments processats i fer-los més desitjables al consumidor

Unmute
Current Time0:34
/
Duration Time0:34
Loaded: 0%
Progress: 0%
 


Si éTs aficionat a llegir les etiquetes dels aliments ET sonarà aquest ingredient:glutamat monosòdic o additiu E-621 . La indústria l'afegeix com a potenciador del sabor per aconseguir el gust a umami , el cinquè sabor, que significa saborós en japonès. Al supermercat, podem trobar-afegit a salses, cremes, sopes de sobre, pastilles de brou, aliments precuinats, productes carnis processats o aperitius salats, per posar alguns exemples. Els organismes de referència el consideren un additiu segur , però no per això està exempt de polèmica.
La seva mala premsa ve de lluny. Els últims a posar el seu ús en dubte han estat un grup d'experts de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). «Aquest additiu actua com saboritzant, fa que els aliments augmentin la seva palatabilitat i que això ens creu més ganes de seguir menjant aquests aliments», afirma Laura Esquius, professora de Salut de la UOC. El seu col·lega Victòria Agulló, també professora de Salut en el mateix centre educatiu, adverteix en el mateix informe que «les indústries alimentàries fan servir aquest potenciador per millorar el producte final i augmentar els nivells de consum; per això s'utilitza tant en productes manufacturats ».
Per donar suport a aquesta tesi, recorden un estudi espanyol dut a terme en rates, el 2005, que va concloure que aquest additiu produeix un augment en les ganes de menjar de fins a un 40% . «Els informes confirmen que aquesta substància activa un conjunt de neurones del nostre cervell que constitueixen el que anomenem sistema nerviós del reforç que provoca, entre altres coses, que la conducta es torni a repetir » afegeix Diego Redolar, neurocientífic de la UOC.
«És un ingredient legal i, com a tal, perfectament estudiat pel que fa a la seva seguretat. No enganxa . El que no treu que, a l'assaborir aliments que el porten i agradar-més, ens vingui de gust menjar-los enfront d'altres més avorrits o menys gustosos »assegura Jesús Román, president de la Fundació Alimentació Saludable .
De la mateixa opinió és Beatriz Robles , tecnòloga dels aliments i experta en seguretat alimentària: «El glutamat no produeix una addicció com a tal, però sí que ens pot venir de gust menjar més quantitat dels aliments que el contenen perquè tenen millor gust».

Aliments molt processats

El problema dels aliments amb glutamat afegit, en paraules de la doctora Maria Ballesteros, coordinadora de l'àrea de Nutrició de la Societat Espanyola d'Endocrinologia i Nutrició (Seen), és que normalment són « molt energètics i desitjables pel seu contingut en sal (E -621 conté un 30% de sodi), greix isucres afegits ». «Tots aquests" acompanyants "poden ser perjudicials per a la salut, especialment en els nens o en persones amb malalties cardiovasculars o metabòliques, ja que en molts casos poden afavorir l'obesitat», comenta la doctora.
Tot i que s'ha relacionat el glutamat amb alguns problemes de salut, com elsíndrome del restaurant xinès , «no hi ha estudis en humans que estableixin clarament que el seu consum s'associï a cap malaltia», aclareix l'experta en nutrició. En qualsevol cas, des de la Seen recorden que una correcta alimentació s'ha de basar en «aliments frescos, locals i de temporada, ja que els aliments molt processats tenen sovint excés de sucres i greixos saturats, a més dels additius».
El gust que dóna el glutamat, l'umami, podem també trobar en aliments com elpernil, el formatge o el tomàquet , ja que contenen de forma naturall'aminoàcid denominat àcid glutàmic o. «L'àcid glutàmic és un aminoàcid no essencial que apareix formant part de les proteïnes de nombrosos aliments i igualment millora el gust d'aquests», explica Beatriz Robles. En la composició del glutamat monosòdic, a més de l'àcid glutàmic, està present el sodi.
Els additius alimentaris estan subjectes a una legislació restrictiva per la qual només estan permesos els que apareguin expressament autoritzatspel reglament europeu. La normativa també regula a quins aliments poden afegir i en quina dosi. En el cas del glutamat monosòdic, «només pot utilitzar-se en els substituts de la sal i en els condiments i amaniments», afirma Roures. Pel que fa a la dosi permesa, «la legislació l'estableix com a" quantum satis ", de manera que no s'especifica un nivell numèric màxim sinó que s'estableix que s i s'utilitzarà en la dosi mínima per aconseguir l'efecte tecnològic desitjat», assenyala la experta en seguretat alimentària.

Seguretat dels additius

El Reglament 1333/2008, que regula els additius, estableix que l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) haurà de tornar a avaluar la seguretat de tots els additius alimentaris que, com és el cas del glutamat, estiguessin permesos abans del 20 de gener de 2009 . «s'espera quel'avaluació del glutamat monosòdic es dugui a terme durant 2017 i, segons les conclusions de l'informe que emeti l'EFSA, la Comissió podria introduir canvis en la legislació» apunta Robles.
Aquest additiu potenciador del sabor pot aparèixer en les etiquetes dels productes amb noms diferents: E-621, MSG, extracte de llevat, proteïna hidrolitzada, àcid glutàmic i caseïnat de sodi o de calci
Amb les dades actuals, el consum de glutamat monosòdic «és segur i no suposa un risc per a la salut de la població general », afirma l'experta.Però puntualitza: «En alimentació i nutrició, segur no és igual a saludable ». «El glutamat monosòdic s'utilitza en aliments processats que moltes vegades tenen un perfil nutricional poc saludable, amb alt contingut en greixos saturats, sucre i sal, de manera que el problema està en l'aliment que el conté, no en el glutamat com a additiu» , conclou.

Com regenerar el fetge de manera natural


Com regenerar el fetge de manera natural i sanar-lo

El fetge és un òrgan que, a diferència d'altres, posseeix la grandiosa capacitat de regenerar-per si sol quan l'afecció no és tan greu, però en la majoria dels casos, les malalties hepàtiques afecten tot l'òrgan i desmilloren en gran mesura el seu funcionament, en alguns casos fins i tot es pot veure malmès per complet si no cessa la causa de l'agressió. Així i tot, hi ha formes de regenerar el fetge de manera natural , per ajudar-lo quan no pot realitzar aquesta tasca el mateix.
Coneix les herbes, dietes i bons hàbits que ajuden a regenerar el fetge
La capacitat regenerativa hepàtica no dura per sempre, juntament amb la vellesa arriba a un punt on la quantitat de les seves cèl·lules comencen a disminuir en quantitat, per tant l'òrgan es va tornant cada vegada més incapaç de complir de forma adequada amb les seves múltiples funcions . En el cas que l'agressió per factors externs que rep, cedeixi és possible que es pugui regenerar sense ajuda al cap d'un temps en pacients no molt grans.

Quan és necessària una regeneració hepàtica?

Tal és el seu poder regeneratiu, que en el cas de nens com a pacients destinats a un trasplantament de fetge se sol implantar únicament la meitat, perquè el mateix creixi i es desenvolupi a l'una de la resta dels òrgans de l'infant, funcionant sense cap tipus de problemes.

Algunes afeccions comuns en el fetge

Algunes de les següents condicions poden procurar una regeneració hepàtica pels danys soferts en el fetge.
  • Fetge gras : Moltes són les complicacions de salut i mals hàbits que desencadenin en un fetge gras, en aquest cas, els símptomes més notoris són la pèrdua de pes sense motius i la desgana.
  • Fetge engrandit : Aquesta condició pot fer que el fetge canviï la seva mida, i es poden presentar greus símptomes.
  • Fetge intoxicat : Una de les afeccions més comuns que passa al fetge, producte de la mala alimentació i l'ús inadequat de les begudes alcohòliques.

Com regenerar el fetge de manera natural

imatge il·lustrativa del fetge regenerant
No només és el segon òrgan més gran que es té en el cos, també és un dels més importants.S'encarrega de filtrar totes les toxines nocives que entren en l'organisme, evitant que arribin al torrent sanguini. La millor forma d'ajudar a la  regeneració natural del fetge així com també a sanar després de patir una malaltia, o per a evitar que aquest deixi de funcionar, i pugui mantenir un bon funcionament és purificant i això s'aconsegueix de la següent manera:

Beure molts líquids

  • Beure abundants quantitats d'aigua és una de les millors formes de desintoxicar tot l'organisme, manté la hidratació necessària perquè tot funcioni adequadament, ajudant a la regeneració cel·lular , a més facilita el treball de filtració de les toxines.
  • El te verd és molt ric en catequina , que és un antioxidant vegetal que s'encarrega d'afavorir en gran mesura el funcionament hepàtic , a més d'ajudar a reduir la quantitat de greix acumulat en aquest òrgan.
  • Reduir la quantitat de alcoho l que s'ingereix, ja que aquest és un dels principals culpables que s'acumulin amb més freqüència i intensitat les toxines.
  • Moltes fruites, especialment les de color vermell tenen àcids orgànics que ajuden a disminuir el nivell de sucre que s'acumula a la sang, per tant s'elimina el greix més fàcilment i es manté molt més net l'organisme. Així és que augmenta el consum de fruits vermells per aconseguir regenerar el fetge ràpidament .

Ingerir aliments saludables

  • La majoria dels menjars processades tenen un gran nombre de conservants i de greixos nocives que eleven el colesterol, això pot congestionar i saturar al fetge de molts residus grassos per això s'han d'evitar: els menjars ràpids (especialment les que tinguin molta fregit), les carns vermelles que tinguin massa greix, tot aliment que tingui colorants o edulcorants.
  • Totes les verdures són saludables, però algunes en específic contenen certs nutrients que tenen la virtut d'estimular la producció cel·lular hepàtica , per tant protegeixen a l'òrgan de les toxines que aquest processa i expulsa del cos. Suma als teus ingredients habituals la cúrcuma , remolatxes, aranja rosat, alvocats i pomes.
  • L'all és molt ric en alguns components amb sulfur, el qual augmenta i enforteix elfuncionament dels enzims , també conté seleni i al·lucina, que són dos nutrients que protegeixen a aquest important òrgan.
  • Els fruits secs són rics en arginina, un aminoàcid, en àcids grassos com l'omega 3 i en glutamina, totes aquestes substàncies s'eliminen l'amoníac de l'organisme, que és un dels principals causants de que el fetge es malaltia greument, així és que també actua com unprotector hepàtic .

Utilitzar remeis herbaris per regenerar el fetge

Les herbes es poden ingerir de diverses formes, especialment en infusions, algunstractaments a base de plantes poden resultar perfectes perquè el fetge aconsegueixi regenerar naturalment, ja que protegeixen les cèl·lules del mateix, a més de millorar el seu funcionament.
També es poden aconseguir en comprimits o càpsules, que es poden incloure com un suplement extra en la dieta diària. No només són molt saludables, sinó que a més evita l'augment de substàncies rares en l'organisme.
una tassa de te amb herbes que ajuden a regenerar el fetge

El card Mariano

Aquesta herba és una de les principals per aconseguir recuperar d'un dany hepàtic . El seu principal ingredient actiu és la silimarina, un complex de diferents compostos, vitamines i flavonoides que junts ajuden en la reconstrucció del fetge i la seva protecció. La silimarina és un potent antioxidant que aconsegueix l'augment dels nivells de glutatió en el fetge en un 35%, el qual és responsable de purificar el fetge d'una àmplia gamma de toxines. Amb l'augment dels nivells de glutatió, el fetge té un major poder per netejar la sang dels compostos tòxics. Per aquestes raons el consum de card Mariano actua com un protector i regenerador del fetge .

Dent de lleó

Pots afegir les fulles de la dent de lleó directament als teus amanides, amb això aconseguiràs amplis beneficis per a la salut hepàtica. També es pot trobar en càpsules o com herba per infusions en la majoria de les botigues naturistes. Aquesta herba s'ha utilitzat amb èxit en el tractament de moltes malalties hepàtiques, com l'hepatitis, inflamació del fetge, pedres al fetge, insuficiència hepàtica, icterícia, etc.

Fulles de menta

La menta intervé en el estímul de la producció de bilis , i la reparació dels conductes biliars, la qual cosa és una gran ajuda en la descomposició dels greixos (alleujant la pressió sobre el fetge). També ajuda a reduir el colesterol dolent, de manera que la tasca del fetge de filtrar les toxines A moltíssim més fàcil.

Arrel de bardana

Aquesta herba actua com un purificador de la sang i és àmpliament usada en la medicina ayurveda. El que fa aquesta herba és restaurar les cèl·lules danyades mentre augmenta el flux de la bilis per augmentar el seu funcionament.