QUÈ MENGEM?

Els 10 mites de l’alimentació saludable

La doctora Mònica Montserrat, coordinadora de la unitat de dietètica i nutrició de l'Hospital de Bellvitge, desmunta 10 fal·làcies sobre alimentació i assegura "que hi ha molta confusió"

GEORGINA FERRI Barcelona  

 

 

• 

Els 10 mites de l’alimentació saludable

1. La llet de vaca és indigesta

De soja, d’avena, d’arròs, d’ametlles, sense lactosa... Cada vegada proliferen més tipus diferents de llet a la prestatgeria del supermercat, mentre s’instal·la la creença que la llet de vaca és indigesta. La doctora Mònica Montserrat, coordinadora de la unitat de dietètica i nutrició de l’Hospital de Bellvitge, és taxativa: “Avui en dia no hi ha cap estudi científic que digui que no s’ha de prendre llet de vaca perquè comporta malalties”.

Segons aquesta dietista i nutricionista, la llet és una de les fonts naturals que tenim de calci. “No és correcte parlar de llet de soja, la forma correcta és anomenar-la batut de soja, batut d’arròs, batut d’avena... I tots aquests batuts no poden substituir l’aportació nutricional de la llet de vaca”, afegeix.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), dins d’una dieta equilibrada cal consumir llet i derivats. Per a Montserrat, un home adult ha d’ingerir dues racions de llet de vaca al dia, i una dona adulta, tres. “Entre els 18 i 30 anys emmagatzemem calci per quan ve l’època de la gestació, l’alletament i la menopausa. L’home no necessita tanta quantitat de calci”.

Els batuts de soja s’obtenen d’aquest tipus de llegum, que “és com el nostre cigró”, diu Montserrat, i afegeix que el calci d’origen vegetal de la soja “no s’assimila de la mateixa manera”.

La doctora admet que la lactosa i la caseïna, components de la llet de vaca, poden ser indigestos, però cal el diagnòstic d’un especialista. “Una persona sana no té per què treure’s la llet com a font de calci i menys el iogurt o el formatge”, conclou.

2. El pa integral engreixa menys que el blanc

Una altra de les creences instal·lades en l’imaginari col·lectiu és que el pa integral no engreixa gràcies a la fibra que conté. La coordinadora de dietistes de l’Hospital de Bellvitge assegura que “no existeix cap aliment que tingui la propietat intrínseca d’aprimar o d’engreixar, sempre dependrà de la quantitat i de la freqüència”.

El pa blanc, refinat, i el pa integral s’elaboren amb la mateixa farina, amb l’única diferència que l’integral porta afegida la fibra. “L’aportació calòrica és pràcticament igual”, assegura Montserrat, que també matisa que “si tenim 10 grams de pa refinat i 10 grams de pa integral, en els primers 10 grams hi haurà més farina, perquè no hi ha la llavor de la fibra, que sí que trobem en el pa integral”.

Per a la doctora, també està bé prendre la fibra pels beneficis que aporta, però no amb la creença que ens aprima. “Hem de saber que la fibra és un hidrat de carboni que nosaltres no podem digerir. Els rumiants sí que poden, perquè tenen l’enzim per treure’n l’energia, a nosaltres ens dóna altres beneficis per al budell com: netejar, fermentar i alimentar la microbiota”, afirma. El pa ha d’estar present a la nostra dieta, a l’esmorzar -i en menor mesura al berenar-, perquè conté hidrats de carboni complexos, que necessiten un procés digestiu llarg. “Així ens van donant energia durant dues o tres hores”, diu Montserrat.

3. És preferible el menjar sense gluten

L’octubre passat l’informe sobre l’alimentació infantil presentat per l’Observatori de la Infància i l’Adolescència Faros, de l’Hospital Sant Joan de Déu, alertava que cada vegada més famílies apliquen una dieta massa restrictiva als seus fills i els retiren de l’alimentació alguns productes com ara el gluten per falses creences sobre el que és una alimentació sana.

La doctora Montserrat diu que en treure el gluten de la dieta dels nens sense motiu hi ha “el risc de fer-los caure en una desnutrició”, per tant, no cal eliminar-lo si no hi ha una simptomatologia clara. “És una moda”, afegeix, i explica que els símptomes de la malaltia celíaca poden ser tan comuns com l’inflor de la panxa o l’estrenyiment: “Hi ha moltes coses que provoquen estrenyiment, des de no beure aigua fins a no fer exercici, per tant, sempre has d’anar a un metge o expert que sàpiga valorar bé el conjunt d’aquests símptomes”.

Montserrat insisteix que una persona sana que no té cap mena de malaltia no s’ha de treure el gluten de la dieta, perquè “és una proteïna de molt bona qualitat” que aporta varietat en l’alimentació. “Si em trec el gluten, hi ha menys varietat i, per tant, més risc de no estar ben nodrida”. També reconeix que quan s’ha retirat el gluten a persones amb malalties autoimmunitàries, han notat certa millora de la simptomatologia d’aquestes malalties.

4. Calen ‘superaliments’ a la dieta

En els últims temps ha aparegut una corrent en el món de la nutrició que anomena superaliments aquells aliments amb un valor nutricional molt alt tot i que se n’ingereixi una quantitat petita.

Així, la quinoa, les llavors de xia, el pol·len d’abella, les algues o la cúrcuma, entre d’altres, es consideren superaliments. A més, en el cas de la cúrcuma, per exemple, es diu que té propietats anticancerígenes si s’ingereix juntament amb el pebre negre.

Per a la coordinadora de la unitat de dietètica i nutrició clínica de l’Hospital de Bellvitge, “és un tema controvertit”. Montserrat opina, en el cas de la cúrcuma, que hi pot haver principis actius que predisposin a alguns beneficis, però “no és veritat” que protegeixi del càncer. “No hi ha estudis que ho confirmin”, assegura, i afegeix que “s’estan fent moltes revisions molt serioses, però no hi ha res determinant, ara bé això tampoc vol dir que sigui dolenta per a la salut”. Fruit de la globalització han arribat a casa nostra aquests aliments que enriqueixen la nostra dieta, però “sempre dins de la variabilitat”, diu Montserrat. “Cal variar, no quedar-te només amb la quinoa, l’espelta o les llavors de xia per mantenir un estat determinat de salut, si no hi ha estudis que ho corroborin, no ho podem dir”, afirma.

5. La fruita engreixa després del menjar

En persones que segueixen dietes hipocalòriques és habitual la creença que la fruita s’ha de menjar abans dels àpats perquè així engreixa menys. Mònica Montserrat ho desmenteix: “Hi ha una realitat i és que la fruita porta fructosa, que és un tipus de sucre que va associat a la fibra que porta la mateixa fruita. Per tant, l’absorció del sucre és lenta, perquè la fibra l’alenteix. Fermentarà igual abans, durant o després de l’àpat principal i és necessari que fermenti, perquè alimenta la nostra microbiota intestinal, que es nodreix de la fermentació dels aliments”.

També és habitual la convicció que substituint els dinars o els sopars per la ingesta només de fruita ens podem aprimar. En aquest cas, Montserrat també és clara: “No pot ser un patró alimentari en el teu dia a dia. És de mal dir que menjar molta fruita és dolent, però la meva pregunta és una altra: si menges tanta fruita, què és el que deixes de menjar?”

La doctora de l’Hospital de Bellvitge defensa una dieta variada i recorda que les recomanacions de l’OMS són ingerir tres racions de fruita al dia per cobrir les necessitats i que aquestes fruites “han de ser de temporada perquè solen ser més riques en vitamines i minerals”.

Sobre si és millor menjar-la abans o després dels àpats principals, per a Montserrat és indistint tot i que reconeix que pot ser una estratègia: “En alguns llocs de Galícia, per cultura, se la mengen abans de l’àpat, i hi ha gent que ho fa com a estratègia per saciar-se i arribar amb menys gana a l’hora de dinar o de sopar”.

6. És pitjor el sucre que el greix

Tradicionalment s’ha associat el greix a l’obesitat i a les malalties coronàries. Ara, cada vegada més, apareixen veus crítiques que absolen el greix en detriment del sucre. “Jo no diria que un és bo i l’altre és dolent. Tots dos han d’estar a l’alimentació”, diu la doctora Mònica Montserrat, coordinadora de la unitat de dietètica i nutrició clínica de l’Hospital de Bellvitge.

Segons les recomanacions de l’OMS, del 100% del que mengem, un 55% han de ser hidrats de carboni, i d’aquests, un 5% de sucre ràpid. “No se n’ha d’abusar, però tampoc estigmatitzar-lo”, assegura Montserrat, que afegeix que “amb moderació i amb poca quantitat no fan mal”.

Pel que fa als greixos, tampoc els podem eliminar de la nostra dieta. “No hem de suprimir cap tipus de greix, fins i tot necessitem el greix d’origen animal, tot i que en porcions molt més petites”, diu la doctora, que recomana prendre colesterol -per exemple el del salmó-, ja que si fem una dieta exempta de greix “el fetge en començarà a fabricar descontroladament, perquè la nostra funció vital requereix una mica de greix diari”.

Una altra de les tendències que s’està imposant és la de no barrejar aliments amb la creença que això pot ajudar a perdre pes. “Hem de pensar que no hi ha cap aliment que estigui en estat pur, la natura ens els dóna amb els nutrients barrejats, per tant, ja només per aquest criteri, no té cap sentit”, diu Montserrat, que també lamenta que hi ha gent que ingereix massa fibra: “Pot comportar un dèficit de minerals i vitamines”.

7. Saltar-se un àpat aprima

Una altra de les creences que s’han instal·lat en l’imaginari és que saltar-se un àpat, sobretot si és el sopar, pot contribuir a la pèrdua de pes. S’acostuma a creure que com que de seguida marxem a dormir, no cal ingerir aliment, perquè ja no farem cap activitat. Montserrat assegura que aquesta creença és errònia, perquè “el cor segueix bategant, la musculatura respiratòria segueix funcionant,

el cervell segueix treballant i s’activen en cascada les hormones reparadores”.

A partir de les 10 de la nit és la millor hora per induir-nos cap al son, perquè és quan comencen a funcionar aquestes hormones reparadores, com ara l’hormona del creixement. És l’hormona que repara quan ens cau un cabell, o que restableix les fibres musculars que trenquem quan anem al gimnàs, i és que en el nostre organisme constantment estan morint i naixent cèl·lules. “Aquestes hormones treballen molt per restaurar tots aquests teixits que hem desgastat i això passa a la nit. Per tant, el cos a l’hora de sopar necessita hidrats de carboni, perquè ens donin energia perquè les nostres cèl·lules puguin treballar. Cal sopar hidrats, però en menys quantitat, en forma de piràmide invertida, també una mica de greixos i proteïna”, afirma Montserrat, que també critica que un percentatge elevat de la població només dorm unes 6 hores diàries. “Com a mínim s’han de dormir 7 hores, pots anar tirant i fer vida només dormint 5 o 6 hores, però quan arribis a una certa edat t’afectarà al teu nivell cognitiu i creatiu”, assegura Montserrat, que insisteix que la reparació de la nit requereix nutrients.

8. Els llegums, un cop per setmana

També hi ha confusió amb els llegums. S’instal·la la idea que engreixen i que només s’han d’ingerir un cop per setmana.

La recomanació de l’OMS és que s’han de menjar tres cops per setmana i que si es vol controlar el pes, el que s’ha de vigilar és la quantitat i la manera de cuinar-los.

El llegum és una font natural d’hidrats de carboni en la dieta mediterrània, per geografia i per cultura. El nutrient principal dels llegums són els hidrats de carboni juntament amb la fibra. “La diferència de fibra que hi ha entre una llentia, un cigró i una mongeta és molta. La fibra de la llentia és més prima i petita i, per tant, més fàcil de digerir, i la fibra de la mongeta és molt més flatulenta. És bo variar aquest tipus de fibra, perquè això és com anar al gimnàs, fas que el teu budell treballi amb els diferents tipus de fibra”, diu la dietista. L’altre valor afegit del llegum és la proteïna, té una proteïna vegetal, que és incompleta i li falten aminoàcids essencials, però en el nostre organisme és important per completar la reproducció cel·lular. També contenen molts minerals perquè vénen de la terra: tenen molt de potassi, seleni i magnesi, per tant, són molt necessaris.

9. Els aliments ‘light’ aprimen

El codi alimentari espanyol diu que un producte light només disminueix un 30% l’aportació calòrica del seu homòleg. És només lleugerament més hipocalòric. “A més, és un engany com a estratègia psicològica, perquè tens la sensació que en pots menjar més quantitat”, es lamenta Montserrat, que assegura que en treure nutrients saciants com poden ser el greix o el sucre se n’ha d’ingerir més quantitat. Montserrat també afegeix: “A vegades sacia més prendre una magdalena de les de tota la vida, que prendre’n una sense greix o sense sucre, perquè quan te la prens se’t dispara tot un mecanisme metabòlic: a nivell gustatiu tens el registre que estàs prenent una cosa ensucrada però a nivell metabòlic no és veritat que l’has pres. Has activat el cos pensant que prenies una cosa dolça, però l’estàs enganyant. Podem enganyar a nivell de papil·les gustatives, però l’estómac detecta el parany”.

La doctora també critica que s’intentin mantenir de manera sostinguda en el temps dietes de 1.200 calories diàries: “Un plat d’enciam i pollastre a la planxa no és un dinar. Mengem pitjor que els nostres besavis. Cal un primer plat, un segon plat amb guarnició i postre, sinó amb el temps hi ha dèficit de vitamines i minerals”.

10. Cal evitar la carn vermella

Un aliment força controvertit ha sigut la carn vermella. L’OMS recomana menjar-ne una -o màxim dues- vegades per setmana. “La carn vermella és una font natural de vitamina B12 i de ferro i a més s’assimila molt bé, per tant, per a les dones que menstruen és recomanable que en prenguin, com a mínim un cop per setmana”, diu Montserrat.

Aquest aliment també s’ha associat a l’augment de colesterol a la sang. “La carn vermella també té en el seu teixit muscular colesterol, si hi ha gent que pren molta carn vermella, sí que s’ha vist una certa correlació entre aquest consum elevat de carn vermella i l’augment del colesterol, però prenent-la un cop o dos per setmana en racions estàndards, que haurien de ser de la mida del palmell de la ma, és totalment recomanable”, aconsella Montserrat.

El ferro i la vitamina B12, nutrients principals d’aquest aliment, també estan presents en altres aliments, però no s’assimilen de la mateixa manera. “Una cosa és mirar pel microscopi i veure quins aliments tenen vitamina B12 i ferro, però no hem de perdre de vista que aquests aliments no els mengem ni sols ni crus, sinó que els ingerim cuinats i que, per tant, els modifiquem. A més, el ferro d’origen vegetal, per exemple el dels espinacs, s’assimila molt malament pels oxalats que contenen i que frenen l’absorció de ferro”, adverteix Montserrat, que també avisa del perill de voler substituir el ferro de la carn vermella amb suplements alimentaris: “Els suplements en cap cas substitueixen una alimentació equilibrada, perquè l’assimilació no és la mateixa. Un suplement de ferro s’absorbeix en un 2% o un 5%, en canvi el ferro d’un aliment s’absorbeix en un 85%, no hi ha color”.

Antigimnàstica o com entrenar sense suar ni una gota

Antigimnàstica o com entrenar sense suar ni una gota


No és Pilates ni ioga, ni pretén ser-ho, però els preceptes de la antigimnàstica recorden a la filosofia de tots els exercicis que pretenen unir el benestar físic i mental. En concret, aquesta activitat amalgama una sèrie d'estiraments relaxats que ajuden a mantenir el cos en forma de manera suau. Es pot practicar en més de 15 països, entre ells Espanya, i, per comprendre bé els seus preceptes.

Què és?
La antigimnàstica o el antigym és un mètode de treball corporal creat per la fisioterapeuta Thérese Bertherat fa 40 anys. No es tracta d'un esport, ni d'una teràpia, sinó d'un treball corporal , un consecució de moviments subtils i precisos que es realitzen sota les pautes d'un professional. No persegueix un desgast físic, sinó una relaxació , acompanyada d'un coneixement dels moviments naturals del cos i dels músculs. És una manera d'alleujar tensions, crispacions, rigideses i dolors musculars i articulars.




Antigimnàstica

La fundadora va estudiar nombroses tècniques i teràpies corporals, com la bioenergètica, l'acupuntura, les teories de la medicina xinesa o la psicoanàlisi per desenvolupar aquesta teràpia.

Per a qui?

La fundadora, recalcà que tothom pot practicar el 'antigym', independentment de l'edat. Això es deu al fet que els moviments són molt respectuosos amb el cos i no el piquen, sinó que ajuden a ser conscients dels moviments que veritablement es poden fer, aportant coneixement i descans. Es caracteritza perquè el ritme està marcat exclusivament per qui el practica que és el que posa els límits escoltant al seu cos. Per això és perfecte també per a gent gran .Si es realitza alguna activitat física d'alt rendiment, és especialment útil com a escalfament o com estirament en acabar una sessió esportiva.

beneficis

Aporta als que el practiquen una millora del to muscular, la mobilitat, els dolors musculars crònics, la respiració, les percepcions sensorials i, a més, ajuda a una millor gestió de l'estrès .

Segons diuen, amb una sola sessió i al final de la mateixa, ja es poden percebre els canvis: 1 benestar físic i també mental . No obstant això, perquè els beneficis s'instal·lin de forma contínua és necessari més temps.

La dieta alcalina o com netejar el nostre cos de tota brutícia

La dieta alcalina o com netejar el nostre cos de tota brutícia

Durant els últims anys s'ha posat de moda la coneguda com a dieta alcalina de desintoxicació. Expliquem en què consisteix i per a què serveix
Foto: Ens hem acostumat a menjar fatal i hauríem d'introduir més verdures en la nostra dieta.
Ens hem acostumat a menjar fatal i hauríem d'introduir més verdures en la nostra dieta.

Durant els últims anys s'ha posat de moda la coneguda com a dieta alcalina de desintoxicació, tot i que els primers descobriments relacionats amb la mateixa es remunten a mitjans del segle XIX. En 1865, el biòleg i metge francès Claude Bernard va apostar per "mantenir la unitat de les condicions de vida en el medi intern". És a dir, garantir que l'equilibri del cos no és alterat per factors externs. El 1907, el doctor William Howard va assenyalar que els alts nivells d'acidesa en el cos humà, causats per canvis en els costums alimentaris , havien provocat l'aparició de malalties com el reuma o l'artrosi.
Segle i mig més tard, els partidaris de la dieta alcalina aposten per replantejar les nostres costums tant vitals com alimentàries. Per aconseguir-ho, ens explica Aliwalú Durian , health coach experta en dieta alcalina, l'objectiu de la nostra alimentació ha de ser "tornar al cos el pH neutre", sobre la premissa que "certs aliments afecten l'acidesa dels fluids corporals com l'orina o la sang ". "Amb la vida que portem, el nostre consum de químics, menjar processat o menjar animal hormonada i els alts nivells d'estrès, el nostre cos manté nivells d'acidesa molt alts", explica Aliwalú. "És l'entorn perfecte perquè tot tipus de patògens creixin i estiguin en la glòria".

Les cèl·lules i el cos humà necessiten oxigen, hidratació i llum
La coach utilitza la metàfora de la casa, que representa el cos humà, per a assenyalar la importància que té aquesta neteja de l'organisme en el nostre benestar. "Com vivim en una casa neta, ben ventilada ... És difícil que es doni cap tipus de malaltia o que ens envaeixin les rates o els escarabats ". Això passa per mantenir estable el nostre nivell d'alcalinitat, que es troba en el punt intermedi en el seu pH entre l'extrem àcid (el 0) i l'extrem alcalí (el 14).
Menjant amb consciència
"La dieta intenta portar el cos al seu estat natural, perquè tot a la vida busca l'equilibri", explica Aliwalú. Alguns aliments, com les carns vermelles o el formatge han de disminuir en la dieta en favor d'altres amb un pH més elevat. En molts casos, aquest prové de les verdures, però també d'aliments com el gra, blat sarraí o l'arròs integral combinat amb llegums. "Per a les cèl·lules i el cos humà, es necessita oxigen, hidratació i llum. La dieta consisteix a introduir en el cos aliments nets. Intento ensenyar a la gent a portar a terme una dieta neta amb la qual el cos recuperi la seva brillantor i el seu estat natural ".
Moltes persones mengen pensant que tenen gana, però en realitat tenen set
Per a això, és important que el menjar que ingerim no sigui "només medicinal", sinó que a més compleixi altres característiques com "que sigui deliciosa, vistosa, bonica i molt fàcil de fer ". Aliwalú, com la major part de defensors del que alcalí, denuncia que les corporacions i els seus interessos ens fan alimentar-nos de manera incorrecta: "Som malalts crònics del seu negoci".
Entre els aliments que la coach destaca es troben els sucs verds, així com tot el que provingui de la fulla verda, una font de clorofil·la d'alta qualitat - "com més fosca millor, ja que tindrà un major nivell d'alcalinitat" -, així com la clorela (alga unicel·lular), el reishi (un fong àmpliament utilitzat en la cuina xinesa) o la maca (un altre "excel·lent adaptògen"); o grans com la quinoa, l'amarant, el blat sarraí, l'arròs integral i el mill, que substitueixen les farines processades com el pa blanc o les galetes industrials. "Hi ha una sèrie de menjars que són molt senzilles i que es poden trobar fàcilment a la Mediterrània", com és el cas del bròquil, l'api, el cogombre, el gingebre o les algues . Aliments que, segons la coach , no només ajuden a recuperar l'equilibri al cos, sinó que també "són excel·lents reguladors hormonals".
A això cal afegir altres herbes medicionales com la dent de lleó, l'ungla de gat o el Pau d'arc. "Hi ha una gamma de 10 a 20 herbes que cobreixen tots els objectius", entre els quals es troba reduir la inflamació interna o "silenciosa".

En tot això és de vital importància beure aigua de mar en una proporció de 5 a 1, cosa que, en paraules de la coach , "alcalinitza el cos". "Moltes persones mengen pensat que tenen gana, però en realitat tenen set", explica Aliwalú. "Intento que la gent es sincronitzi amb la seva intuïció personal sobre el que necessita el seu cos. Hi ha gent que beu 3 litres i sempre té set, perquè no l'absorbeixen a nivell cel·lular. Una manera de fer-ho és fer-li una mica de sal marina o Himàlaia ". A més, la coach aconsella beure un got d'aigua res més aixecar-nos, així com prendre un got d'aigua tèbia amb un raig de llimona, que encara que és àcid, "és també un dels productes més alcalins".

Els límits de la dieta
Encara que molts han criticat la dieta alcalina en els casos en què es presenta com la panacea, la intenció de Aliwalú és, sobretot, "fer una reflexió sobre com funciona l'alimentació i com millorar-la de forma sana i lliure". L'any 2010 Kim Tinkham va morir víctima d'un càncer de pit després de rebutjar la quimioteràpia i la cirurgia, i després d'aparèixer al programa de Oprah Winfrey anunciant que seguiria els consells de Robert O. Young , autor d' El miracle del pH (Warner Books, 2003) per curar-se.
Però l'enfocament d'aquesta dieta és més reflexiu i intenta, sobretot, replantejar els nostres hàbits com un procés de transformació. "Hem descuidat la connexió amb nosaltres mateixos, hem de recuperar la consciència del nostre cos", explica Aliwalú. "És fàcil viure enganyats, tenim addiccions absurdes de les que no ens adonem, com el sucre". Per a això, la coach , que impartirà aquest diumenge un curs sobre cuina medicinal a Espai Ronda a Madrid, proporciona una sèrie de petits consells que ens poden ajudar en això:
Caminar descalç, ja que el contacte amb la terra et connecta al teu eix
Exercitar la respiració conscient cinc minuts al dia
Somriure, quant mous els músculs de la cara, l'humor et canvia ràpidament
Rentar-se la llengua i les dents en aixecar
Mastegar amb tranquil·litat

Reflexologia podal

Reflexologia podal, alleuja els dolors del cos a través dels peus

La reflexologia podal promet alleujar qualsevol malaltia a través de l'estimulació dels peus

Imagina poder tractar qualsevol patologia com migranyes, ansietat, restrenyiment, problemes de fertilitat, còlics, marejos o asma a través d'un relaxant massatge de peus?Això és precisament el que proposa la reflexologia podal. Aquesta teràpia es basa en la creença que en les més de 7.000 terminacions nervioses dels nostres peus es troba reflectit tot l'organisme. El cap en el dit gros, l'intestí al voltant de la meitat de la planta, els genitals al taló, els pulmons a la part superior de la planta ... Manipulant de forma correcta aquests i altres punts s'estimula, mitjançant el reflex, l'òrgan que li correspon. D'aquesta manera, els peus es converteixen en una mena de 'comandament a distància' des del qual poder accedir a qualsevol part del cos.

"Durant una sessió de reflexologia s'apliquen petites dígit-pressions recorrent absolutament tota la planta, el dors, la vora extern i intern de tots dos peus", explica Isabel Pérez Broncano, directora de Ranvvai, escola de reflexologies i centre de teràpies naturals (Gaztambide , 21. Madrid). Si un massatge certes zones, estarem equilibrant, estimulant i tonificant diferents òrgans i glàndules del cos, retornant així l'estat de salut a l'organisme.

Mitjançant el massatge es pot tractar qualsevol patologia relacionada amb el cap i el tronc."Tant és que estiguem davant d'un problema fisiològic, psicològic, emocional o un desajust energètic", afirma la terapeuta. "Els peus són una rèplica perfecta de tot el nostre ésser".Això és així perquè el tractament es realitza tenint en compte els cinc elements de la medicina tradicional xinesa: aigua, fusta, foc, terra i metall. «Cada element representa uns òrgans i unes característiques psicològiques, emocionals, energètiques i espirituals associades», afirma Pérez. Un exemple? El metall es relaciona amb el pulmó i l'intestí gruixut, i un bloqueig d'aquest element -que es manifesta a través d'un restrenyiment, per exemple- és senyal que estem davant d'una persona aferrada que necessita desfer-se d'allò al que se sent unida per netejar el seu organisme i que aquest recuperi el seu equilibri i benestar.

Aquesta teràpia és apropiada per a tothom i per a alleujar qualsevol patologia. "En el meu cas he tractat tot tipus de pacients, des de nadons per a ajudar-los amb còlics del lactant o problemes de dentició a persones terminals a les que els he pogut donar qualitat de vida", rememora la terapeuta. "És apropiat tant com a medicina preventiva com per tractar un problema ja existent". El nombre de sessions necessàries dependrà de la malaltia que es vulgui tractar. "Amb una sessió n'hi ha prou per saber que relaxa i que vas a voler repetir. Ara bé, hi ha persones que vénen amb un problema agut com una ciàtica i en una sessió d'una hora sortiran caminant però hi ha problemes més crònics que requeriran un tractament més llarg. Hi ha persones a les que tracte setmanalment des de fa 14 anys perquè tenen molt clar que volen fer medicina preventiva ".

S'han trobat referències a la reflexologia en la cultura de l'antic Egipte. També els indis americans coneixien les seves propietats

L'estrès és la patologia que impulsa a més persones a posar-se en mans d'un reflexòleg . Els efectes més immediats a una sessió de reflexologia són la relaxació, reducció d'estrès, millora de la circulació així com l'estimulació del sistema immunològic . A més, moltes persones a les que la medicina tradicional ha donat l'esquena troben alleujament en aquesta teràpia. És el cas d'Amparo Romagosa, una mestra madrilenya de 37 anys que fa tres va patir una forta crisi i se sentia incapaç de aixecar-se del llit. «Els metges em van fer tot tipus de proves i em manaven a casa. Deien que no em passava res, que estava molt sana. La veritat és que jo no podia ni parlar », recorda. En aquests temps difícils va llegir tot el que va poder per posar solució al seu problema. «Va arribar a les meves mans un article sobre la reflexologia podal, tot el que deia tenia sentit per a mi així que no vaig dubtar a demanar cita». Després d'unes sessions amb Pérez Broncano van descobrir que el seu problema era energètic. «Amb la reflexologia vaig entendre que les emocions van molt més enllà i que si saps gestionar la malaltia no existeix», afirma.

El mirall de l'ànima

El mapa del cos humà no només està escrit en els peus. Igual que amb la reflexologia podal, hi ha una correlació entre les mans i la cara amb altres zones del cos.

A la cara hi ha més de 1.200 terminacions nervioses. La reflexologia facial pot ajudar a millorar o curar trastorns com insomni, ansietat, depressió, estrès, nerviosisme, dificultats d'adaptació, hipertensió i hipotensió, taquicàrdies, vertígens, cefalees, problemes digestius, còlon irritable, restrenyiment, deficiències respiratòries i dificultats de visió, entre d'altres.

El punt de partida és el mateix que en la reflexologia podal: hi ha una correlació entre la cara i el cap amb altres parts del cos; el mateix passa amb les mans. Aquestes àrees estan interconnectades a través del sistema nerviós i, en la tradició oriental, es creu que també estan unides a través del flux d'energia o 'qì'. Si s'interromp aquest lliure flux en el cos és quan s'originen els trastorns físics i psicològics.

La reflexologia facial és útil per tractar trastorns com l'insomni, l'ansietat o la depressió. Funciona també com a tractament anti-edat: millora l'aspecte i relaxa els trets

Per situar-los, hi ha també un mapa de reflexologia facial: a la zona de la barbeta, per exemple, es reflecteix el sistema hormonal. "Mitjançant la digito-pressió podem ajudar a reequilibrar problemes hormonals, alleujar menstruacions irregulars o doloroses i tractar problemes de fertilitat", explica la terapeuta. Unes ulleres molt marcades són símptoma d'una disminució de l'energia vital de la persona i d'un problema de ronyó, mentre que gran part del front està lligada a l'intestí prim. A més, la reflexologia facial és un potent tractament antiedat: millora l'aspecte de la cara, augmenta la lluminositat i relaxa els trets.

Amb les mans passa el mateix, el coll s'albira en la falange mitjana del dit petit, mentre que mitjançant l'estimulació de certs punts de les palmes podem alleujar dolències en el còlon, els pulmons, la glàndula tiroide o l'intestí.

No menyspreï el poder d'un massatge. Com a mínim, sortirà relaxat ...

15 plantes medicinals que arruïnarien les farmacèutiques

15 plantes medicinals que arruïnarien les farmacèutiques

La venda de medicaments és un gran negoci. Les empreses farmacèutiques inverteixen cada any milers de milions d'euros en publicitat, finançament de revistes científiques, congressos, regals i conferències ben pagades per aconseguir que els metges receptin els seus productes. El resultat és que es consumeixen molts més medicaments dels necessaris.



Fins a un 95% és prescindible, segons explica el director del Centre Nòrdic Cochrane, Peter C. Gotzsche, en Medicaments que maten i crim organitzat. Aquest excés ho paga l'Estat i els consumidors, que creuen fer el millor per la seva salut. A més, els medicaments tenen efectes secundaris que causen nous problemes, sovint greus (els medicaments són la tercera causa de mort, per darrere de les malalties cardiovasculars i el càncer).

Els trastorns de salut més comuns poden tractar-se amb teràpies segures, com les plantes medicinals. Les més usades i efectives són les següents:

planta-menta

menta

Els analgèsics són els medicaments més venuts. L'aspirina i els seus parents provoquen una llarga llista d'efectes secundaris, destacant el risc d'hemorràgia digestiva. La menta (Mentha piperita) s'empra per combatre les migranyes. Es recomana utilitzar una part d'oli essencial diluïda en nou d'alcohol i realitzar un massatge circular a les temples amb unes gotes. Es pot aplicar sobre qualsevol zona adolorida del cos. I per les molèsties digestives, es dilueixen 3 gotes de l'oli essencial pur en una tassa i es prenen tres vegades al dia.

planta-regalèssia

regalèssia

Els antiàcids, les vendes no deixen de créixer any rere any, tenen efectes secundaris. Els suaus poden produir diarrea, restrenyiment i nàusees, i els potents, debiliten els ossos fins al punt d'incrementar el risc de fractura de maluc. La regalèssia (Glycyrrhiza glabra) té efectes antiinflamatoris i afavoreix la digestió. Per això, sol prescriure en casos de gastritis i irritacions estomacals. Es pren l'arrel en decocció a raó de quatre tasses diàries per a les malalties agudes i una tassa com preventiu. No cal prendre dosis superiors ni durant temps prolongat perquè pot provocar retenció de líquids i hipertensió.

planta-sol-de-or

Sol d'or

Els antihistamínics són la solució mèdica més freqüent contra l'al·lèrgia. Convé ser prudent amb ells perquè afecten el sistema nerviós i retarden el tractament eficaç. El sol d'or (Helycrysum italicum) és la planta amb més propietats antihistamíniques, és molt suau i gairebé no té efectes secundaris.



Per tractar l'asma o la rinitis es pren la tintura (50 gotes fins a tres vegades diàries), l'extracte fluid (30 gotes, una a tres vegades) o la infusió (tres o quatre tasses al dia). Sobre èczemes s'apliquen cremes (dues o tres vegades al dia) o infusions amb compreses.

llavors-de-saragatona

Llavors de saragatona

Els laxants són una de les aficions nacionals. No obstant això, si es consumeixen habitualment les propostes de farmàcia, es corre el risc de cronificar el problema en lloc de resoldre-ho. Les llavors de saragatona (Plantago afra) són riques en mucílags, el que explica la seva acció com a laxant eficaç i suau. El consum regular normalitza el ritme i es poden combinar amb un 40% de llavors de lli. Es deixa macerar en mig got d'aigua una cullerada sopera de llavors triturades durant mitja hora i es pren en dejú i abans d'anar a dormir si cal. És important acompanyar la presa amb abundant líquid.

HIPERIC

Hipèric

Els antidepressius són medicaments molt potents, el que no ha impedit que el seu consum s'hagi triplicat en els últims deu anys. Per a la depressió lleu o moderada, es prenen 300 mil·ligrams d'extracte estandarditzat d'herba de Sant Joan o hipèric (Hypericum perforatum) tres vegades al dia, encara que es poden fer servir quantitats majors -fins 1.800 mg al dia- sota supervisió mèdica. Els resultats comencen a notar-se a partir de les dues setmanes. En algunes persones pot causar molèsties gastrointestinals, sequedat de boca, nerviosisme i urticària i, d'altra banda, les persones de pell o ulls clars han d'evitar el sol mentre ho prenguin. No s'ha de combinar l'hipèric amb medicaments antidepressius i no està indicat en cas de trastorn bipolar (maniacodepressiu) o de hipomania.

arç-roig

arç blanc

Els antihipertensius poden causar marejos, alteracions del son, mals de cap, depressió i impotència. Les persones que els prenen poden crear que aquests símptomes són deguts a la seva tensió arterial alt, quan en realitat poden haver-se del medicament. El arç blanc (Crataegus monogyna) és ric en flavonoides i tanins i modera la tensió arterial alta. Per obtenir resultats, cal un tractament constant a raó de dues tasses d'infusió diàries.



Els símptomes cardíacs comencen a millorar notablement a partir del mes i mig de presa. També es pot consumir en càpsules d'extracte sec, fins a una dosi total de 900 mg diaris, dividits en dues o tres preses. Cal suspendre l'administració si apareixen arítmies cardíaques, somnolència, molèsties estomacals o sudoració anormal.

valeriana

valeriana

Els somnífers de farmàcia poden causar addicció i produeixen un somni artificial de mala qualitat. L'insomni es relaciona amb fatiga, irritabilitat i rendiment baix, així com amb disminució general de les defenses. La valeriana (Valeriana officinalis) és el remei natural contra l'insomni més eficaç i no causa addicció ni despertar confús. Cal prendre la valeriana entre una hora i mitja i dues hores abans d'anar a dormir. Es pot prendre en forma d'infusió o de pastilles a raó de dues pastilles de 300 mg de l'extracte sec.

ginseng

ginseng

L'estrès és un dels trastorns típics de la societat saturada de treball, responsabilitats i informació, i el pitjor és que per al 6% de la es converteix en un problema. A l'any es consumeixen uns 57.000.000 d'envasos de benzodiazepines, que són causa d'addicció i de greus trastorns hepàtics i nerviosos. El ginseng (Panax ginseng) és una planta adoptógena que ajuda a mantenir la sensació de control en situacions d'estrès i afavoreix el funcionament del sistema immunitari. S'utilitza l'arrel, els components incrementen l'activitat cerebral, però no l'excitació nerviosa. D'altra banda, millora el rendiment i la resistència física. Es recomana prendre d'un a tres comprimits de 500 mg al matí, després d'esmorzar i durant quatre o sis setmanes, després de les quals s'ha de descansar dos mesos.

Cimifuga

Cimifuga

Des que l'any 2003 va començar a reduir-se el nombre de dones que rebien teràpia hormonal substitutòria, s'ha produït un descens en la detecció de casos de càncer de mama als Estats Units. La Cimifuga (Cimicifuga racemosa) combat els fogots, la sudoració, les palpitacions, la depressió i altres alteracions associades a la menopausa. Augmenta l'eficàcia dels estrògens produïts pel propi cos i, a més, no té efectes secundaris. Es recomanen de tres a sis càpsules al dia, o dos o tres culleradetes si es tracta d'extracte fluid.

all

all

Els nivells alts de colesterol en sang es relacionen amb risc de patir infarts i malalties cardiovasculars, primera causa de mort a Espanya. Els metges prescriuen estatines per baixar el colesterol, però també tenen efectes secundaris, com dolors musculars, cansament, insomni i alteracions de la memòria.


L'all (Allium sativum) no provoca una baixada comparable als medicaments de síntesi, però redueix eficazme et el colesterol, afavoreix el control de la tensió arterial, és anticoagulant i té propietats antioxidants. La dosi diària recomanada és de 6-10 mg de aliina -el seu principi actiu més rellevant-, quantitat que equival al contingut d'un gra d'all cru o un gram de pols d'all dessecat.

ortiga

ortiga

La infusió d'ortiga (Urtica dioica) serveix per estimular la circulació i millorar l'artritis, l'al·lèrgia i l'èczema. Es prenen 10 mil·lilitres de liquat de la planta sencera fresca tres vegades per dia. Per a les articulacions afectades per l'artritis, així com per a la neuràlgia, la tendinitis i la ciàtica és recomanable aplicar compreses de tintura.

dent-de-lLeo

Dent de Lleó

Les fulles fresques de dent de lleó (Taraxacum officinale) es poden afegir a les amanides durant l'hivern com a laxant. Liquades, s'administren en dosis de fins a 20 mil·lilitres, tres vegades al dia, com diürètic. La tintura d'arrel es recepta per als trastorns relacionats amb el fetge i per recuperar-se d'una gran ingestió d'alcohol o greix animal.

lavanda

espígol

La infusió de parts aèries de Lavandula spp. s'usa en cas d'esgotament, mal de cap, còlic i indigestió. S'han de fer massatges als músculs adolorits amb un mil·lilitre d'oli de lavanda diluït en 25 mil·lilitres d'oli base. Per alleujar el mal de cap nerviós s'estenen en temples i base del coll 10 gotes en 25 mil·lilitres d'oli.

ginkgo-biloba

Ginkgo biloba

En forma de pastilla s'utilitza com a reforç de la circulació en els capil·lars cerebrals, el que manté i millora la memòria. Es prepara en forma d'infusió amb 50 grams de fulles seques en 500 mil·lilitres d'aigua i es beuen unes tres tasses per dia contra l'aterosclerosi i les varius. També es pot fer servir com bany per a les úlceres varicoses i les hemorroides. Cal tenir en compte que el seu excés pot provocar problemes a la pell i mal de cap.

saüc

saüc

La infusió de les flors o la tintura de saüc s'empren per al refredat de les vies respiratòries superiors, els refredaments i la rinitis al·lèrgica. És antiinflamatori i expectorant. També es fan gàrgares o glopeigs amb la infusió per tractar les úlceres bucals, la irritació de coll i l'amigdalitis. No s'ha d'administrar en cas que el pacient pugui empitjorar si perd més líquids, ni durant l'embaràs.

LLEIALTAT AMB UN MATEIX Mário d'Andrade

LLEIALTAT AMB UN MATEIX

Vaig contar els meus anys i vaig descobrir, que tinc menys temps per viure d'ara endavant, que el que he viscut fins ara ...

Em sento com aquell nen que va guanyar un paquet de dolços: els primers els va menjar amb gust, però, quan va percebre que en quedaven pocs, va començar a assaborir-ho profundament.

Ja no tinc temps per a reunions interminables, on es discuteixen estatuts, normes, procediments i reglaments interns, sabent que no s’aconsseguirà res.

Ja no tinc temps per suportar a persones absurdes que, malgrat la seva edat cronològica, no han crescut.

Ja no tinc temps per lluitar amb mediocritats.

No vull estar en reunions on desfilen egos inflats.

No tolero a manipuladors i oportunistes.

Em molesten els envejosos, que tracten de desacreditar els més capaços, per apropiar-se dels seus llocs, talents i èxits.

Les persones no discuteixen continguts, tot just els títols.

El meu temps és escàs com per discutir títols.

Vull l'essència, la meva ànima té pressa ...

Sense molts dolços en el paquet ...

Vull viure al costat de gent humana, molt humana.

Que sàpiga riure, dels seus errors.

Que no s'envaneixi, amb els seus triomfs.

Que no es consideri electa, abans d'hora.

Que no fugi, de les seves responsabilitats.

Que defensi, la dignitat humana.

I que desitgi tan sols caminar del costat de la veritat i l'honradesa.

L'essencial és el que fa que la vida valgui la pena.

Vull envoltar-me de gent, que sàpiga tocar el cor de les persones ...

Gent a qui els cops durs de la vida, li van ensenyar a créixer amb tocs suaus en l'ànima.

Sí ... tinc pressa ... per viure amb la intensitat que només la maduresa pot donar.

Pretenc no malbaratar cap part dels dolços que em queden ...

Estic segur que seran més exquisits que els que fins ara he menjat.

La meva meta és arribar al final satisfet i en pau amb els meus éssers estimats i amb la meva consciència.

Tenim dues vides i la segona comença quan t'adones que només en tens una.

Lleialtat amb un mateix.

Mário d'Andrade (Sao Paulo 1893-1945)

"Els pensaments curen més que els medicaments"

Reclama una nova medicina, la que tingui en compte la capacitat de guarir de l'energia, molt més eficaç que els medicaments. Bruce Lipton (Estats Units, 1944) ha aconseguit unir ciència i esperit. No és poc mèrit el seu si tenim en compte el "al·lèrgics" que són els científics als temes transcendentals. És doctor en Biologia Cel·lular i va ser pioner en la investigació amb cèl·lules mare. Els seus estudis sobre la membrana cel·lular i les modificacions de les cèl·lules segons l'entorn van establir les bases de la nova epigenètica. Els seus descobriments (que anaven en contra de l'opinió científica establerta que la vida és controlada pels gens) i l'estudi de la física quàntica l'han portat a criticar durament la medicina convencional. És autor de llibres com La biologia de la creença i La biologia de la transformació.

Vostè assegura que la medicina convencional va per molt mal camí. Tan perillosos són els medicaments que ens recepten?

Ens donen medicaments per a la malaltia, però això causa molts problemes en el cos. Perquè aquesta medicina basada en la farmacologia no entén com està interrelacionada tota la bioquímica de l'organisme. Quan prenc una pastilla química i la introdueixo en el meu cos, no només afecta aquell lloc on tinc el problema, sinó que afecta moltes altres coses alhora. Són els anomenats "efectes secundaris". Però, en realitat, no són secundaris sinó directes . No entenen que l'efecte de les drogues no només crea un efecte sinó múltiples. Segons les estadístiques als EUA, ¡els fàrmacs maten allà a més de 300.000 persones cada any! I aquestes persones són moltes més que les que moren per prendre drogues il·legals. Hi ha alguna cosa que no funciona en la ciència mèdica. Fa algunes coses bé, com la traumatologia, però està matant a molta més gent de la que ajuda. Ha d'aprendre com funcionen les cèl·lules.

I què ha descobert sobre les cèl·lules però que no té en compte la medicina?

Jo ja treballava amb elles en els anys 60. Vaig ser un pioner perquè en aquesta època hi havia molt poca gent treballant en això. I un experiment que vaig fer en aquesta època va canviar la idea que tenia del món. Vaig posar una cèl·lula mare en un plat petri i, com cada deu hores es divideix en dos, al cap de dues setmanes, tenia milers de cèl·lules, totes idèntiques. Després vaig agafar algunes d'elles, les vaig col·locar en un altre plat i vaig canviar l'entorn cel·lular (són més com peixos perquè viuen en un entorn fluid). Vaig canviar la química en aquest plat i aquí van formar múscul. Després, vaig agafar altres del primer plat i les vaig posar en un entorn diferent, i es va formar os, i altres es van convertir en greix en tornar a canviar l'entorn. Llavors, la pregunta és molt senzilla, ¿què controla el destí de les cèl·lules? Totes eren idèntiques, l'únic que era diferent era l’entorn. Quan agafo cèl·lules sanes i les col·loco en un entorn nociu, la cèl·lules emmalalteixen i moren. Si un metge les mirés, diria: "Quina medicina cal donar-los?" Però no cal cap medicina! Les canvies l'entorn nociu, les col·loques en un sa i saludable i les cèl·lules curen. Els humans som una comunitat de 50 trilions de cèl·lules, per tant, la cèl·lula és l'ésser vivent i la persona és una comunitat. 'La humà és un plat petri cobert de pell!

Quin és l'entorn de la cèl·lula que cal cuidar?

Dins meu hi ha 50 trilions de cèl·lules i l'entorn cel·lular per a nosaltres és la sang, per això la composició de la sang canvia el destí de la cèl·lula. ¿I què controla la sang? Doncs el sistema nerviós, que crea una química diferent segons el sistema exterior. La cèl·lula i l'ésser humà són la mateixa cosa. Per això, si poso l'ésser humà en un entorn nociu, igual que la cèl·lula, també malalta. Si ho trasllades a un entorn sa, llavors sana. Per tant, la medicina culpa a les cèl·lules per la malaltia i tracta de canviar la química de les cèl·lules, però aquest no és el problema, el problema és l'entorn. I si canvies la persona d'entorn, sense medicaments, el cervell canvia la química. el cervell de la cèl·lula i el de la persona llegeixen i entenen l'entorn.

En un entorn sa, ¿ens curem automàticament? ¿Així de fàcil?

No és tan fàcil, perquè la ment interpreta. Pot passar que estiguem en un entorn molt sa i que la ment ho llegeixi com un entorn negatiu o perjudicial. Llavors crea una química que farà al meu cos emmalaltir. La diferència entre la cèl·lula i l'ésser humà és que aquest té una ment que fa una interpretació i la cèl·lula llegeix l'entorn directament. Si fiques un programa amb errors en la ment, llavors la química que genera no està en harmonia amb la vida. I això ens serveix per entendre com funciona un placebo. Canvia la  meva creença i penso que això em  curarà, prenc una pastilla perquè crec que això em portarà salut, i em millora i em sana, però la píndola podria ser de sucre , en realitat no ha fet res, han estat les meves creences. i a això en diem pensaments positius i efecte placebo.

Està dient que l'efecte placebo -Creure que alguna cosa ens sanarà- és més curatiu que un medicament? Però no hi ha gairebé investigacions sobre això.

Sí, tens raó. Ets conscient que hi ha més d'una manera de fer energia sense haver de dependre del petroli? Però seguim depenent del petroli perquè no interessa el canvi als que controlen l'energia. El mateix passa amb les empreses farmacèutiques. Venen fàrmacs i ¿poder curar sense fàrmacs és bo o dolent per a la indústria farmacèutica? No volen que sanis sense comprar els seus fàrmacs. ¿Es pot posar energia en una càpsula? Si fos així, les farmacèutiques intentarien vendre-te-la. Si puc curar sense fer servir medicaments, la indústria que els produeix no guanya diners. Hauríem de poder dir que la ciència està separada de la indústria farmacèutica, però no és així, perquè amb els diners d'aquesta es paga el desenvolupament de la ciència, i aquest diners només va aquests estudis que diuen que les drogues funcionen. els diners controlen la ciència.

Expliqui'ns com funciona aquest poder que diu que té la ment per a la autocuració.

He parlat de que la ment controla: si pensa d'una manera, es va en una direcció i, si pensa d'una altra, es va en una altra. Per exemple, tanco els ulls, els obro i veig algú a qui estimo. Llavors el meu cervell segrega dopamina, oxitocina, etc. Ho puc sentir al meu cos, puc sentir l'amor, i aquesta química porta salut a les cèl·lules. Per això, qui s'enamora se sent tan bé. Però si obro els ulls i veig una cosa que em fa por, segrego hormones de l'estrès. I aquestes fan dues coses. La primera és que frenen el creixement del cos. Perquè si m'està perseguint un lleó, necessito tota l'energia per poder escapar-me, i el meu organisme s'apaga tot el que no sigui imprescindible per córrer més ràpid, així que es paralitza tot el que té a veure amb el creixement. La gent no ho sap, però has de créixer cada dia, perquè, si no, et mors. Cada dia centenars de bilions de cèl·lules moren i has d'anar produint-ne de noves. Cada tres dies, el sistema digestiu renova les seves cèl·lules, però si s’intefereix  amb aquest creixement, llavors no puc estar sa perquè estic perdent masses  cèl·lules al dia, per això la quimioteràpia fa que caigui el pèl i crea problemes de digestió, perquè mata totes les cèl·lules, no només les del càncer. La segona conseqüència de les hormones de l'estrès és que es tanca tot allò que fa servir energia, i el sistema immunitari fa servir moltíssima energia: quan estàs malalt, et sents molt cansat perquè la teva energia l'està fent servir el sistema immunitari .

Això vol dir que l'estrès ens fa emmalaltir, no?

Les hormones de l'estrès apaguen el sistema immunitari, fins i tot la medicina fa servir aquest efecte en algunes ocasions. Per exemple, si em trasplantessin un cor, el meu sistema immunitari el rebutjaria. En aquests casos, els metges donen hormones de l'estrès i això impedeix que funcioni el sistema immunitari. És tan clar que suprimeix el sistema immunitari que el fem servir com un medicament. Quan la persona està sota estrès, afecta de dues maneres: la primera és que deixa d'haver-hi creixement i la segona és que s'apaga el sistema immunitari. D'aquesta manera, virus nocius poden atacar-me fàcilment. Quan estàs sota molt estrès, emmalalteixes. I he de dir que, si prenem una mostra de sang de cada persona, descobrirem que tots tenim cèl·lules cancerígenes. Les tenim sempre, però si està funcionant el sistema immunitari, no poden créixer. Una vegada que s'apaga el sistema immunitari, proliferen. És com el refredat: no has d'agafar el virus, ja el tens a dins. Són organismes oportunistes. El 90 per cent de la gent que va al metge és a causa del estrès, i també el càncer funciona igual.

Expliqui'ns què és la medicina quàntica o medicina de l'energia.

Com deia, la primera raó per la qual la medicina d'avui és qüestionable és perquè els metges no saben com funcionen les cèl·lules. La segona és que la medicina està basada en la física de Newton. No reconeix l'energia, aquesta part invisible, els senyals electromagnètiques. Però, a principis del segle XX, va aparèixer la física quàntica, que diu que tot és energia, el que podem veure i també l'invisible. Si mires dins de l'àtom, hi ha electrons, protons, neutrons. I què hi ha dins? Energia. La ciència més recent indica que el cos respon a la física quàntica, no a la newtoniania. La medicina diu que vol canviar la química de l'organisme amb drogues i la nova medicina diu que cal canviar l'energia. I aquesta nova medicina, la quàntica, és molt més poderosa, perquè respon primer el camp energètic que el físic.

Si tot és energia, els pensaments també? Com influeixen en la nostra salut?

La ment és energia. Quan penses, transmets energia, i els pensaments són més poderosos que la química. Així que això és pitjor per a les empreses farmacèutiques perquè no ho poden vendre. Per tant, no els interessa una connexió entre la ment i el cos. Però és cert que les pròpies creences es converteixen en un camp energètic, una transmissió, i aquesta es transforma en un senyal que és capaç de canviar l'organisme. I així és com funcionava la sanació abans del desenvolupament de la medicina. La gent guaria amb els xamans, amb les mans ... però això no pot vendre i per això la medicina no vol anar per aquest camí. I és la raó per la qual jo vaig canviar la meva carrera. Estava ensenyant a la universitat que cal seguir amb drogues i sabia que això no era veritat. La medicina el coneix, però no en parla. Sap que el pensament positiu, el placebo, pot curar, i també que el pensament negatiu pot matar. Un es diu placebo i l'altre nocevo. En realitat, no és que sigui positiu o negatiu, és la manera de pensar. Si el metge et diu que tens càncer, encara que no tinguis càncer, si ho creus, crearàs la química que generarà càncer. Per tant, el problema no és tant l'entorn real sinó el que tu interpretes.

I això enllaça amb la física quàntica.

Totalment. Per això no funciona la medicina, perquè no reconeix la ciència quàntica. No mira cap aquí perquè els diners estàn en un altre costat.

Vostè ha explicat que, en la ment, qui realment té el poder és el subconscient, per això és tan difícil canviar hàbits de pensament?

És milions de vegades més poderós i més important que la ment conscient. Utilitzem el subconscient el 95 per cent del temps.

Però no ho podem controlar.

Ho pots reprogramar. La informació del subconscient es rep en els primers sis anys de vida. Això que vas aprendre en aquests anys es converteix en el coneixement fonamental de la teva vida. Per tant, hi ha molts estudis que demostren que les malalties que tenim d'adults, com el càncer, tenen a veure amb la programació i l'entorn que vivim en els primers sis anys de vida.

És a dir, els nens absorbeixen també les seves malalties o les seves actituds negatives, i així es 'programa' el seu subconscient. Quina gran responsabilitat per als pares!

La gent, quan sent això, es preocupa, es culpa. Però no ets culpable si tu no saps que el subconscient funciona així. No ho sabien els nostres pares, ni els nostres avis ni besavis. Ara bé, quan ho entens , has de canviar la teva manera de viure, perquè llavors sí ets responsable. Està demostrat que si un nen adoptat viu en la seva família casos de càncer, en la seva maduresa pot patir càncer encara que la seva genètica sigui diferent. Seria una cosa així com conduir un cotxe: si et van ensenyar a conduir malament i has automatitzat aquesta forma de conduir, ja que el més probable és que tinguis accidents. Si et van ensenyar a maltractar el teu cos amb mala informació, faríeu desaparèixer el vehicle del teu cos, el conductor és la ment. El futur és una millor educació per als nens, fins i tot en l'etapa prenatal.

Podem reprogramar el subconscient per estar més sans o ser més feliços amb la nostra vida?

Els comportaments que vénen del subconscient no els perceps i poden estar fent-te mal. Potser et sents malalt i dónes la culpa a una altra cosa. En canviar aquests programes erronis en el subconscient, pots recrear tota la teva vida. Hi ha diverses maneres de fer-ho. Es pensa que, quan la ment conscient registra alguna cosa, la subconscient també filtra aquesta informació, però no és així. La ment conscient és creativa i la subconscient tracta de tots els hàbits. Si li ensenyes al subconscient alguna cosa diferent, l'hi ensenyes també a la conscient, però no a l'inrevés. Per això, la manera de reprogramar és repetir i repetir fins que es crea un hàbit. Si llegeixo un llibre d'autoajuda, la meva ment conscient diu: "Sé tot el que hi ha al llibre i ho aplico", però la subconscient no s'assabenta de res. Llavors, penses: "Per que sé tant i encara el meu cos no funciona?". Els pensaments positius, el coneixement ... només funcionen el 5% del temps, però el 95% són els hàbits que tinc des del meu infantesa. I aquesta és la raó per la qual els pensaments positius no són suficients. Ajuden, però no veus molts resultats. Tot segueix igual fins que no canvies el subconscient. Tècniques de psicologia basades en l'energia com la hipnosi o el Psych-K són una manera de canviar el subconscient, és com un aprenentatge ràpid.

Amb la seva investigació, ha unit ciència i creença, un binomi que evita la majoria dels científics. ¿Vostè creu en l'eternitat?

Absolutament, sí. No hi ha dues persones iguals, i ho dic des del punt vista biològic. Si agafo les meves cèl·lules i les trasllado al teu cos, no sóc jo, el sistema immunitari les rebutja. En les cèl·lules hi ha com una mena d'antenes en miniatura. Són receptors i alguns són autorreceptors. Tu tens diferents autorreceptors als meus . Però els receptors reben els senyals de l'entorn. Si talles aquests receptors, la cèl·lula no té cap identitat, perquè no li ve de dins sinó de fora. Per explicar-ho d'una manera gràfica, diria que el cos és com un televisor: les meves antenes capten i reprodueixen el programa televisiu de Bruce. Aquests receptors recullen aquesta transmissió. Si estic veient la tele i es fa malbé el tub de la imatge, ha mort el televisor, però segueix la transmissió. Així que agafo una altra, la encenc, connecto el canal i torno a veure el programa de Bruce, però en una altra tele, o el que és el mateix, en un altre ésser. Si aquest ésser té els mateixos receptors que tens tu, tornaràs a estar transmetent el mateix, però en un altre cos. Això explica la reencarnació i vol dir que el cos pot anar i venir, però la transmissió sempre hi és.

¿Això li va fer creure que tenim esperit?

Mai havia cregut en l'esperit, però quan vaig comprovar això en la cèl·lula , em va canviar la vida sencera. La pregunta que em vaig plantejar és: ¿per què aquesta duplicitat ?, per què tenir un esperit i un cos? I la resposta va venir de les meves cèl·lules: si només existís l'esperit, quin gust té la xocolata? Només amb la part espiritual, ¿com viure una posta de sol? Què se sent quan s'està enamorat? Totes aquestes sensacions vénen de les cèl·lules del cos, que pot olorar, sentir, tenir experiències. Recull tot això, ho transmet al cervell. Es converteix en vibracions i el transmet a la font de l'ésser. Si es mor el meu cos, la meva font de ser i el meu esperit tenen la memòria fins que tingui un altre cos. La lliçó més important és que estar viu és un regal, una alegria per tot el que podem sentir. Quan fem això, tothom estarà sa.