dijous, 8 de setembre del 2016

“M’he de preguntar si la vida que estic vivint és la meva”



“M’he de preguntar si la vida que estic vivint és la meva”


José María Herrera, psicòleg humanista i director de l’ Institut Carl Rogers
Tinc 54 anys. Vaig néixer a Sabadell i visc a Barcelona amb la meva parella, Sumem Estic llicenciat en Econòmiques i en Psicologia. Sóc una persona d’esquerres que no sap a qui votar. Als polítics els falta congruència. Crec que   Déu necessita l'home per fer un món més just



Connexió
La vida no es rendeix, tendim a desenvolupar-nos com a persones igual que la llavor tendeix a ser arbre. La psicologia humanista, branca fundada pel psicòleg nord-americà Carl Rogers, posa el focus a canalitzar les pròpies emocions a través de l’acceptació, l’empatia i la congruència mitjançant l’autenticitat en les relacions. “No es tracta de posar en pràctica tècniques de comunicació, ni de perdre’s en les bones intencions per acostar-me als altres, sinó d’integrar una visió diferent de la persona, i unes actituds per a la relació. Dirigit per Herrera, s’obre a Barcelona el primer centre Carl Rogers d’ Espanya per a la formació de psicoterapeutes, la psicoteràpia i el creixement personal.

Vostè era economista.
Sí, fins als 38 anys vaig estar focalitzat en la supervivència, a guanyar diners treballant.
Què li va passar?
Provinc d’una família molt humil, no vaig pensar mai que arribaria al batxillerat. El meu pare era pintor de parets, als 14 anys vaig començar a treballar pintant ratlles de pàrquing i ajudant la mare, que era cuinera en un restaurant.
Li va anar bé a la vida.
La mare em deia: “Tu has de ser bona persona, treballador i seriós”, i va ser com si m’ho ta¬tuessin. Vaig tenir càrrecs de responsabilitat global en diferents entitats financeres. Feia el que sentia que havia de fer, però no era feliç.
Un contrasentit.
Vaig fer teràpia, vaig reflexionar, vaig deixar la feina i vaig poder permetre’m un temps sabàtic en el qual em vaig treure Psicologia. En un dels diversos màsters que vaig fer, impartit per l’ Institut d’ Interacció, vaig descobrir Carl Rogers i em va encaixar tot, vaig entendre què és el que m’estava passant.
Què va entendre?
El cost que tenia viure de manera incon¬gruent. Vaig estudiar, vaig practicar, vaig ser docent a la Universidad de Comillas, i avui visc dedicat a la pràctica i la docència de la psicologia humanista des de l’ Institut Carl Rogers.
En què consisteix la psicologia humanista?
Carl Rogers (un dels psicòlegs més coneguts del segle passat, però molt poc entès), defensava una revolució silenciosa, que consisteix que les persones tornem a connectar amb el que realment som a través d’una relació autèntica.
Tots la desitgem.
Per tenir una relació autèntica, és igual de ¬quina naturalesa (parella, amic, fill, metge pacient, professor alumne...), he de ser jo mateix, i ser jo mateix és una cosa molt complexa perquè hi ha parts de nosaltres que no veiem.
Per què és tan difícil?
Des de molt petits hem d’escollir entre ser estimats o ser nosaltres mateixos.
Sempre escollim el primer.
Sí, sempre un nen prioritzarà l’afecte, can¬viarà el que faci falta per ser mirat abans que atendre el que sent; i així ens desconnectem del que som.
Però podem tornar a connectar...
Sí, a través d’algú que ens ofereixi una relació autèntica, perquè tenim una tendència innata a desenvolupar-nos com a persones de la manera més eficient possible; com les plantes. El que passa és que perdem aquell fil.
La llavor tendeix a ser arbre i no bonsai.
Rogers proposa que els professionals de relació d’ajuda, des de psicòlegs fins a educadors o sanitaris, trobin aquella congruència en ells mateixos perquè la gent que atenen se senti compresa i acceptada profundament, i a partir d’aquí tornin a connectar amb el que són. I que aquella taca d’oli es vagi estenent.
No et sents mai comprès i acceptat del tot.
Aquest és el mal de la nostra època, però hi ha un camí cap a això.
Com?
Tenint un espai vivencial en el qual em senti prou segur per poder explorar en mi mateix . L’impacte de sentir-se comprès és molt poderós. Però sovint es dóna la paradoxa que els professionals de la psicologia intentem ajudar gent a arribar a un lloc al qual nosaltres no hem arribat.
Doni’m més pistes.
Quan accepto el que realment sóc puc canviar, però per saber qui sóc necessito l’altre, així que cal buscar aquelles relacions autèntiques amb la parella, els amics, el terapeuta...
Això de buscar una relació autèntica pot ser molt frustrant.
Primer he de començar per mi, m’he de preguntar com estic. Si no em sento feliç, si hi ha una falta de motivació continuada, m’he de preguntar si la vida que estic vivint és la meva.
Pots passar-te anys amb aquest dubte.
Per això funcionen tan bé els grups de teràpia. Quan tu t’exposes i veus que els que t’envolten comprenen, connectes d’una altra manera amb la teva pròpia emoció.
Tot comença al parvulari.
Si els pares i educadors saben establir aquella relació autèntica no passarà. Cal adonar-se de la importància de canviar el focus d’atenció de “l’alumne problema” a “què és el que em passa a mi amb aquell alumne”. M’he de focalitzar en la relació que tinc amb els altres.
Jutgem molt alegrement.
És una defensa, el judici ens parapeta. Per obrir-se a l’altre primer t’has d’obrir a tu mateix. Tenim una personalitat rebuda i una elegida que respon al com vull viure.
Quin és l’element comú entre els seus pacients?
La desconnexió del que som. El viure amb un sistema de creences que considerem propi però que no ho és. La gent ve a teràpia perquè ho ha deixat amb la parella o perquè ha perdut la feina, i els agradaria que tu truquessis a la seva parella o al seu cap i li diguessis: “Però si aquest noi és formidable!”.
Estaria bé, sí.
Vénen perquè els resolguis la vida, però nosaltres treballem en com llegeixen la vida els passi el que els passi, perquè això és l’essencial. Sovint intentem aconseguir coses que no tenen a veure amb nosaltres, i això ens frustra.

dimarts, 6 de setembre del 2016

L’ayahuasca és l’únic fàrmac contra la neurosi



“L’ayahuasca és l’únic fàrmac contra la neurosi”

José María Fericgla,, antropòleg i etnopsiquiatre
Tinc 61 anys. Vaig néixer a Barcelona i visc a Sóc antropòleg i escriptor. Estic casat i tinc dues filles, Política? Integritat, tolerància, confiança i compromís. Crec en un Principi de Vida que ho anima tot


Mística ‘shuar’
Més de 6.000 persones han passat pel “Taller de despertar a la vida a través de la pròpia mort” guiat per Fericgla a Can Benet Vives, el seu centre d’espiritualitat pràctica ( www.canbenetvives.org): mitjançant respiració holorènica, l’alumne arriba a un estat extàtic semblant al propiciat per l’ ayahuasca, des del qual aprèn a acceptar-se amorosament i a viure amb plenitud. Aquestes experiències místiques, fugaces, són el germen de totes les religions. Jo no ho he provat, no puc certificar-ho, només faig cas del que Fericgla m’explica i aquí ho anoto. Dóna més detalls a Los (La Liebre de Marzo), diari d’un antropòleg en ini¬ciació xamànica.


Els jívaros...
S’anomenen a si mateixos ¬shuar, que vol dir “les persones”. Hi vaig conviure a la seva Amazònia equatoriana.
Redueixen caps?
Ha estat una de les seves tradicions rituals, sí, però no va ser això el que em va captivar.
Què va ser?
Que és un dels pobles del planeta que més substàncies psicoactives consumeixen, amb més assiduïtat i no recreativament, amb un propòsit cultural consensuat.
I per què li va interessar?
Des de ben jove vaig voler aprendre tècniques extatogèniques: generadores d’èxtasi, expandidors de la consciència ordinària.
I d’on li va venir aquest interès?
Als quinze anys vaig viure una experiència transpersonal, absoluta, transcendent, extà¬tica...
Com va anar la cosa?
Estava fent un recés espiritual a Montserrat i vaig anar a fer un tomb, vora l’ermita de Santa Cecília. Em vaig estirar sota uns pins i... va passar espontàniament!
Què va passar?
Vaig veure el meu cos des de dalt, vaig sentir que l’ univers sencer era una unitat, jo inclòs, sense temps, vaig ser conscient de tota la meva vida des del naixement, i vaig sentir que jo era responsable únic del que fes amb la meva vida.
No ho ha oblidat...
Dedicaria la vida a perseguir aquesta expe¬riència, reproduir-la i ajudar altres a viure-la.
I per això se’n va anar amb els jívaros?
Després de fastiguejar-me estudiant la carrera de psicologia, aquella pallassada...
Home, aturi’s... Per què ho diu?
Molts professors neuròtics ensenyen als seus alumnes el que ells no s’apliquen.
Fent amics, Fericgla...
Després vaig cursar antropologia, vaig investigar les tècniques extàtiques de diverses cultures, com els sufís del Kurdistan turc.
I què en va aprendre?
L’ús de danses giròvagues, dejunis, músiques, poesia...per als seus trànsits místics. Vaig llegir sobre els jívaros, i me’n vaig anar a la selva a estudiar-los.
Què va descobrir?
L’ ayahuasca.
Què és?
Una mixtura enteogènica que allà es consumeix des de fa...7.000 anys! I continuen utilitzant-la unes vuitanta ètnies amazòniques.
Defineixi ‘mixtura’.
És un sofisticat compost de dues o més plantes fermentades: la planta base és una liana, el Banisteriopsis, i cada família elabora la seva barreja amb cura i orgull.
I defineixi ‘ enteogènica’.
Generadora d’una íntima experiència de divinitat, transcendent, extàtica.
L’ha viscut?
Sí! Ayahuasca vol dir en quítxua “liana que connecta amb el Principi de Vida”, i ho sents quan la prens!: identifiques la teva essència.
I això què vol dir exactament?
Que veus amb claredat què ets, què estàs fent amb la teva vida, per a què vius. Per això els shuar no tenen crisis d’identitat ni pateixen neurosi!
Què entén per neurosi?
En llenguatge no clínic, la pèrdua del sentit de la vida. El que ens passa a Occident! Qui ets? Per a què vius? Tu ho saps?
...
Afirmo que l’ ayahuasca és l’únic fàrmac es¬pecífic contra la neurosi. T’ajuda a valorar-te intrínsecament, pel que tu ets: un ésser únic! No pel que tens o el que diuen de tu. No hi ha hagut mai ni hi haurà cap altre com tu! Ets el més valuós que tens! I així ho sents.
Ve de gust experimentar-ho.
Convé ingerir-la en el context idoni: amb un guia iniciat i veterà, en un entorn natural, i millor en grup.
Per què en grup?
Es crea un camp electromagnètic de molt baixa freqüència que relliga tothom: veus coses teves i dels altres, del seu cos energètic.
Com què, per exemple?
Malalties, nusos emocionals, conflictes psicològics... Per això els shuar prenen ayahuasca per guarir, per prendre decisions, orientar la seva vida i resoldre conflictes.
Em pot descriure què veu i sent?
La percepció s’amplifica tant que és possible focalitzar-la a milers de quilòmetres i veure què succeeix... Des de la selva jo he vist un amic en un carrer de Barcelona i el color de la camisa que portava: després ho vaig verificar, i era així. Sents una gran pau i que formes part de la vida. Després de cada experiència tens més ganes de viure!
I què diu la ciència?
Estudis farmacològics assenyalen que l’ ayahuasca activa un estat cerebral semblant al de somiar, però en vigília. Són visions essencialistes, veus l’essència del que ets, desposseït de tot allò fenomènic, circumstancial.
Els shuar deuen estar ben sans.
Sí, i per això han pogut superar el salt mortal de l’edat de pedra a l’era digital, sense des¬truir-se, adaptant-se: l’ ayahuasca és adaptògena! I ells saben que tot està animat.
Què en podem aprendre?
El que sabia Steve Jobs, que consumia dosis d’ LSD, que és també enteogènic, per despertar la creativitat a Silicon Valley.

Som custodis que embellim el món



Som custodis que embellim el món



Brunello Cucinelli, empresari, anomenat ‘el rei del caixmir’
Tinc 62 anys: voldria ser un vell savi i amable. Visc en un burg medieval, a la meva Umbria natal  Hem iniciat el declivi del consumisme i tornem a descobrir la reutilització de les coses. Després de moltes recerques he decidit creure que l’ànima és immortal. Resar significa parlar amb tu mateix




L’ànima, al centre

Creu en la qualitat i en la bellesa i afirma que no hi pot haver qualitat sense humanitat. Parla de capitalisme ètic, de fer la feina més humana, de posar la dignitat de l’home al centre. Li diuen el rei del caixmir. La seva empresa, de fabricació artesana i producció íntegra a Itàlia, va començar a cotitzar a la borsa en plena crisi. La seu i la fàbrica són al burg de Solomeo ( segle XVI), que s’assenta sobre un complex rural anterior. Cucinelli l’ha restaurat i ha donat cabuda a un món, amb el seu centre cultural, jardins, parcs; un teatre amb un programa variat i una fundació amb una escola d’oficis. “Es pot treballar en un lloc bonic, sense estrès ni excés de feina”.

Vivim en un moment en què el dolor del cor és molt fort.
...
Potser es deu al soroll en què vivim: informàtic, ambiental, mental... Necessitem retrobar una mica de silenci espiritual. T reballem massa i això ens empobreix.
A la seva empresa no?
A la meva empresa treballem de vuit a dos quarts de sis amb una bona pausa per dinar. Cal tenir temps per a tu mateix, perquè és l’única manera de curar el mal de l’ànima.
És cert.
Jo fins als 15 anys vaig ser agricultor. Érem una família nombrosa. No teníem electricitat. Vivíem amb espelmes i hi havia molt silenci. Cada dia al capvespre, amb el meu pare, els meus oncles i el meu avi, resàvem sota el cel per la collita i per l’endemà. Era una forma de pregària.
...
Anys després vaig saber que Gandhi havia dit que la pregària és la nostàlgia de l’ànima. Nostàlgia d’un mateix.
Se’l coneix com l’empresari filòsof.
No vaig estudiar res, vaig fer tres anys d’Enginyeria i només vaig aprovar una assignatura. Ens vam traslladar a la ciutat i em vaig passar deu anys al cafè del barri discutint sobre els grans ideals amb estudiants de Filosofia, amb els veïns..., i així va començar el meu interès per la filosofia. Vaig llegir i llegir.
I què va passar?
Recordo el meu pare humiliat, no per la feina dura a la fàbrica, sinó pel tracte.
El va veure plorar per això?
Sí, i vaig decidir que treballaria per la dignitat humana. I els grans filòsofs m’han ajudat a fer-ho: “Tu ets l’amo d’aquell trosset de món o ets el custodi?”... La vida del custodi és més bonica que la del propietari, tens menys por a perdre.
Van niar grans idees, al seu cap.
No hi ha dia que no recordi les paraules de Marc Aureli, pronunciades enmig del caos, la guerra, l a pesta: “ Calma’t. Dóna suport a la humanitat. Viu en harmonia amb la naturalesa. Viu com si fos l’últim dia de la teva vida...”.
“Projecta com si anessis a viure eternament...”
Tot això em va fascinar i es va plasmar en la meva vida. I crec que caminem cap a un altre món, una altra manera d’estar...; es veu en els joves, més conscients, capaços de viure de manera més respectuosa i harmoniosa. Tombem per bé.
Com la va crear, la seva fàbrica?
Prenent les llàgrimes del meu pare com a referència, preguntant-me què necessitem... Una mica d’amabilitat, si és possible un euro més, treballar en un lloc respirable... L’empresa i la fàbrica que he creat són al burg medieval de Solomeo.
L’ha restaurat sencer, vostè.
Sí, és un lloc bonic. Hem reformat l’antiga fàbrica. Hem obert grans finestres... perquè no en tenia! L’ésser humà necessita veure el cel a través de les finestres; vaig portar aquella filosofia a tota l’empresa. Ningú no fitxa al matí, però hi ha regles: ningú no pot ofendre ningú, si ho fa significa acomiadament fulminant.
...
He apostat per la responsabilitat humana: si has d’anar al dentista amb el teu fill ningú no et fa una autorització, ho dius als teus companys. I la taxa d’absentisme laboral és zero. L’home necessita la dignitat abans que el pa.
Aquesta mentalitat l’ha portat a cotitzar a la borsa?
Si et sents apreciat, com seràs demà? La teva creativitat creixerà i et sentiràs part d’alguna cosa. Cada ésser humà té un percentatge de geni, de diferent naturalesa i intensitat. L’emperador Adrià deia: “No he conegut ningú que després d’un afalac no se senti millor”. Sí, la dignitat també pot cotitzar a la borsa.
Tenyint caixmir ha arribat tan lluny?
Una empresa s’edifica sobre una idea, i la meva va ser tenyir el caixmir de colors insòlits, avivar l’artesania local, perquè jo crec en el made in Europa, i en apostar per un creixement harmoniós i un benefici sa.
Vostè ha creat, restaurant edificis del segle XVI, un teatre, un amfiteatre, un fòrum de les arts, una biblioteca...
Cal alimentar l’ànima. Cada any organitzem la temporada de dansa, teatre, concerts. Som uns 5.000 habitants, 1.500 dels quals treballen a la meva empresa. Els països desenvolupats tenim el deure de ser els primers a trobar un camí nou de vida basat en el respecte, la dignitat i la col·laboració.
Deu haver ensopegat amb el costat fosc.
Crec que està naixent una nova forma de capitalisme, sostenible, respectuós. Ningú no compraria res si fos conscient que la seva fabricació ha fet mal a d’altres.
Som molt contradictoris.
Després d’aquesta crisi necessitem una regeneració. Heràclit diu que mentre les coses reposen el món es regenera. Després d’aquesta crisi ha de venir una regeneració espiritual, moral, civil. La necessitem. I si creus en una cosa que succeirà per a millor, tindràs més valor. Jo no vull ajudar a empitjorar el món.
Entenc.
Si al final dels meus dies algú diu: “Ha mort una bona persona”, hauré complert el meu somni. Aquest és el meu epitafi: “Ha mort un petit custodi d’una petitíssima part del món i durant una petitíssima part de temps”. Som custodis que embellim el món.