L'exercici físic alenteix l'envelliment?

L'exercici físic alenteix l'envelliment? Un nou estudi descobreix que les persones que practiquen algun tipus d'exercici tenen telòmers més llargs, un fet vinculat a viure més anys  

GRETCHEN REYNOLDS The New York Times

Pràcticament tots els tipus d' activitat física, des de les més lleugeres fins a les més intenses, poden alentir el procés d' envelliment de les nostrescèl·lules, segons un nou estudi. I la maduresa (entre els 40 i els 60) és un moment crucial per posar-se en marxa i ser actiu.

L'exercici físic pot aturar el desgast dels telòmers

No és fàcil saber l'edat d'una cèl·lula, perquè l'edat biològica rarament coincideix amb la cronològica. Una cèl·lula pot ser relativament jove des del punt de vista de quan va començar a existir, però en canvi funcionar de forma lenta o erràtica, com si fos vella. En l'actualitat són molts els científics que determinen l'edat biològica d'una cèl·lula –en el sentit de si funciona o no correctament, no de si és més o menys vella– mesurant lalongitud dels seus telòmers.

Per a tots aquells que no coneixem en detall com funciona l'interior de les nostres cèl·lules, els telòmers són les petites terminacions que hi ha en els extrems dels cromosomes, com el trosset de plàstic que manté units els cordons de les sabates. Es creu que protegeixen l' ADN i eviten que resulti malmès durant el procés de divisió i rèplica.

Envelliment prematur

A mesura que les cèl·lules envelleixen, els telòmers es fan més curts i esdesgasten. L' obesitat, el tabac, l' insomni o la diabetis són alguns dels factors relacionats amb la salut i l'estil de vida que poden contribuir a accelerar aquest procés. En aquests casos, les cèl·lules afectades envelleixen de forma prematura.

Però alguns estudis recents indiquen que l'exercici físic pot aturar el desgast dels telòmers. Estudis anteriors ja havien arribat a la conclusió que els telòmers dels atletes professionals eren més llargs que els de lespersones sedentàries de la mateixa edat. Aquest també és el cas de les dones d'edat avançada que caminen de forma habitual o practiquen algun tipus d'exercici moderat.

Però tots aquests estudis eren força limitats i se centraven bàsicament en persones grans que caminaven o corrien. No quedava clar què passava amb els telòmers de la gent d'altres edats que també practicava exercici. En el nou estudi, publicat a la 'Medicine & Science in Sports & Exercise', els investigadors de les universitats de Mississipí i de Califòrnia van decidir estudiar de forma més àmplia quina és la relació que hi ha entre l'exercici i els telòmers en un àmbit de població més gran.

La maduresa és un bon moment per començar o mantenir un programa d'activitat física

Amb aquest objectiu van analitzar les dades de l'Enquesta Nacional de Salut i Nutrició dels Estats Units, un qüestionari en què desenes de milers de persones responen a tota mena de preguntes sobre la seva salut i els seus hàbits d'exercici, i aporten un reconeixement mèdic que inclou una mostra de sang. Els últims anys aquestes mostres han estat analitzades, entre altres motius, per determinar la longitud dels telòmers dels leucòcits. Els investigadors van reunir informació de 6.500 persones d'edats compreses entre els 20 i els 84 anys, i la van classificar en quatre grups diferents, en funció de com havien respost a les diferents preguntes.

Les preguntes de l'enquesta tendien a ser força generals: es limitaven a preguntar si, durant l'últim mes, havien aixecat pesos, fet algun tipus d'exercici moderat –com caminar– o intens –com córrer– o si anaven a la feina o a l'escola a peu o amb bicicleta. Si els enquestats responien de forma afirmativa a alguna d'aquestes quatre preguntes rebien un punt. Així, si algú deia que caminava rebia un punt; si a més corria un altre… i així fins a un màxim de quatre punts. Aleshores els investigadors comparaven la puntuació resultant amb la longitud dels telòmers de cadascuna de les persones. I la relació era clara. Per cada punt que algú obtenia per fer exercici es reduïa de forma significativa el risc que tingués telòmers excepcionalment curts.

Exercici i telòmers

Algú que practica un únic tipus d'activitat física, i que per tant ha obtingut un punt, té un 3% menys de probabilitats de tenir telòmers curts que algú que no fa cap tipus d'exercici. El risc es redueix de forma encara més clara en el cas de les persones més actives. Aquells que asseguren que fan dos tipus d'activitats físiques diferents tenen un 24% menys probabilitats de tenir telòmers curts; amb tres tipus, les probabilitats són un 29% menors; i els que fan totes quatre activitats tenen un 59% menys de probabilitats de tenir telòmers molt curts.

La maduresa, un bon moment per començar

El que resulta particularment interessant és que els investigadors van descobrir que aquestes associacions es donen més en les persones que tenen entre 40 i 65 anys, la qual cosa sembla apuntar que la maduresa és un bon moment per començar o mantenir un programa d'activitat física si volem evitar que els nostres telòmers deixin d'encongir-se, apunta Paul Loprinzi, professor associat de ciències de la salut i l'exercici de la Universitat de Mississipí. Loprinzi és coautor de l'estudi, juntament amb Jeremy Loenneke, de la Universitat de Mississipí, i Elizabeth Blackburn, de la Universitat de Califòrnia, guanyadora el 2009 d'un premi Nobel pel seu descobriment dels telòmers.

• 

L'esport altera els telòmers?

Ara bé, tal com adverteix el doctor Loprinzi, l'estudi es limita a establir vincles, per la qual cosa no pot provar si la pràctica de l'exercici pot provocarcanvis en la longitud dels telòmers, només que els que s'exerciten tenen telòmers més llargs. El doctor també explica que l'estudi tampoc pot delimitar quin és el nivell ideal d'exercici que cal dur a terme per mantenir els telòmers en bon estat, ja que l'enquesta es limitava a preguntar als ciutadans si feien o no exercici, no amb quina regularitat. I, el que potser és més important, els resultats de l'estudi no permeten dirimir si tenir telòmers més llargs vol dir tenir més bona salut.

En qualsevol cas, insisteix Loprinzi, hi ha diversos estudis, alguns d'ells procedents del seu propi laboratori, que demostren que els telòmers "permeten preveure la mortalitat": uns telòmers curts volen dir una vida curta. Així és que el missatge, diu, és clar: "L'exercici és bo per a les teves cèl·lules, i com més exercici i més variat, millor".

Deu preguntes i respostes sobre el consum de carn i el risc de càncer

 Deu preguntes i respostes sobre el consum de carn i el risc de càncer

 Quin és el límit de carn que podem consumir? Quina relació té amb el càncer? Hem de deixar de menjar carn? Les respostes les trobaràs en aquesta guia 

LARA BONILLA Barcelona ACTUALITZADA EL 26/10/2015 23:52 CONTINGUT PREMIUM

• El primer AVE amb wifi serà el Madrid-Sevilla... i la resta el 2017
• Els futurs docents hauran de fer un MIR similar al dels metges a partir del curs 2017-18

  422

50  

• 

L'Agència Internacional per a la Recerca del Càncer ( IARC, per les sigles en anglès), dependent de l' OMS, ha confirmat que l' elevat consum de carn vermella o de carn processada pot estar darrere dels augments en el risc de desenvolupar diversos tipus de càncer, especialment el càncer colorectal. El grup de treball de la IARC ha avaluat més de 800 estudis que investiguen la relació entre la carn i una dotzena de tipus de càncer abans d'emetre el seu informe, que també ha estat publicat a la revista'The Lancet Oncology'. 

En aquesta guia hi trobaràs totes les respostes.

1. Què es considera carn vermella?

Carn vermella és tota la carn muscular dels mamífers i inclou carn devedella, de porc, de xai, de cavall, de cabra i de vaca.

2. Què es considera carn processada?

Es refereix a la carn que ha estat transformada a través de la curació, la fermentació, la sal el fumatge o altres processos per millorar-ne el sabor o la conservació. La majoria de carns processades contenen carn de porc o carn de vaca però també poden contenir altres carns vermelles, aus, menuts o subproductes carnis com la sang. En són un exemple els Frankfurts i salsitxes, el pernil, la carn en conserva, la carn en llauna, les salses a base de carn o la cecina. Però també afecta els embotits, que és carn transformada. És el cas del fuet, el bull o el pernil.

"L'OMS no diu que no mengis carn, si no que el consum ha de ser ocasional"

CARMEN CABEZASSUBDIRECTORA DE PROMOCIÓ DE LA SALUT DE LA GENERALITAT

3. Què vol dir que la carn processada s'ha classificat dins del grup 1 de substàncies cancerígenes per als éssers humans?

Aquesta categoria s'utilitza quan hi ha "suficient" evidència, és a dir proves convincents, que l'agent estudiat causi càncer. En el cas de la carn processada, els estudis epidemiològics mostren que el consum d'aquesta carn provoca càncer colorectal. Tot i que  s'ha classificat en el mateix grup en què hi ha el tabac i l'amiant, això no vol dir que siguin igual de perillosos. "La probabilitat de desenvolupar un càncer de pulmó associat al tabac és 20 o 30 cops superior", explica Carmen Cabezas, subdirectora de Promoció de la Salut de la Generalitat.

4. La carn vermella ha estat classificada dins del grup 2A de substàncies probablement cancerígenes per als humans. Què significa això?

La classificació es basa en "evidències limitades" procedents d'estudis epidemiològics que mostren una "associació positiva", segons l'OMS, entre el consum de carn vermella i el desenvolupament de càncer colorectal. Però es diu que les evidències són limitades perquè no es poden descartar altres explicacions.

5. ¿Es pot quantificar el risc de menjar carn vermella i carn processada?

En els estudis avaluats, el consum de carn processada s'ha associat amb petits augments en el risc de càncer. El risc augmenta amb la quantitat de carn consumida. S'estima que si mengem 50 grams de carn processadadiàriament augmenta un 18% el risc de càncer colorectal. Pel que fa a la carn vermella, és més difícil d'estimar perquè l'evidència no és tan forta. Les dades dels mateixos estudis, però, suggereixen que el risc de càncer colorectal podria augmentar en un 17% si mengem 100 grams de carn vermella diàriament.

Els nutricionistes consultats per l'ARA posen l'accent en la freqüència i la quantitat que es consumeix. "No és nou. La nostra piràmide d'alimentació ja diu que el consum de carn vermella i processada ha de ser ocasional", afegeix Cabezas, que puntualitza que l'OMS ha comparat el risc de persones que consumien molta carn amb les que en consumeixen poc "però no que no en consumeixin".

• 

Un plat de carn

"La carn en si no és dolenta, té propietats bones per a la salut, és una font de ferro extraordinària però s'ha de saber la quantitat que es recomana. El que importa és la quantitat perquè hi ha carn de molta qualitat", explica la nutricionista Pilar Senpau. En el mateix sentit s'expressa el professor emèrit de nutrició de la UB, Abel Mariné: "La clau és la quantitat i la freqüència. El consum moderat no comporta perill".

6. Què fa que la carn vermella i processada faci augmentar el risc de càncer?

La carn pot contenir substàncies químiques que es formen durant el seu processament –com els compostos 'N'-nitroso o hidrocarburs aromàtics policíclics– o la seva cocció –com ara amines aromàtiques i altres productes químics–.  Alguns d'aquests productes químics són carcinògens coneguts o sospitosos.

7. Quins són els mètodes més segurs per cuinar la carn?

La cocció a alta temperatura genera compostos que poden contribuir al risc de càncer. Els aliments en contacte directe amb la flama o una superfície calenta, com la barbacoa o la paella, produeixen certs tipus de químics cancerígens. No obstant això, no hi ha prou evidències per emetre conclusions sobre el risc de càncer i la forma de cocció. Tampoc hi ha dades concloents sobre el consum de carn crua.

8. ¿Amb quin tipus de càncer està associat el consum de carn?

S'han trobat evidències "més fortes" en la seva relació amb el càncer colorectal però també hi ha evidències que el relacionen amb el càncer de pàncrees i el càncer de pròstata. L'evidència amb el càncer d'estómac"no és concloent".

9. Quants casos de càncer anuals estan relacionats o associats amb el consum de carn processada?

Prop de 34.000 morts per càncer a l'any a tot el món són atribuïbles a dietes riques en carn processada. Tot i que la carn vermella encara no s'ha establert com una causa directa de càncer, s'estima que les dietes riques en carns vermelles podrien ser responsables de 50.000 morts anuals a tot el món. Aquestes xifres contrasten amb prop d'un milió de morts per càncer a l'any a tot el món atribuïbles al tabac, 600.000 degudes al consum d'alcohol i més de 200.000 de vinculades a la contaminació de l'aire.

10. ¿Hem de deixar de menjar carn?

Ho diu l'OMS: Menjar carn també té beneficis per a la salut ja que aporta nutrients com ara el ferro i vitamines del grup B però són molts els organismes de salut que recomanen limitar el consum de carn processada i carn vermella perquè estan vinculades a un risc més alt de malalties del cor, diabetis i altres malalties. El risc augmenta amb la quantitat de carn consumida.

"No diu que no en mengis, si no que el consum ha de ser ocasional", conclouCabezas.

El sucre és una droga legal, és verí

Sandra Ribalta: “El sucre és una droga legal, és verí”

Nutricionista i autora de ‘La vida és més dolça sense sucre’ Responsable La nutricionista Sandra Ribalta anima a llegir les etiquetes dels aliments envasats. Així ens adonarem que la majoria porten sucres afegits. Si eliminem el sucre de la nostra dieta, el primer que notarem és, diu, una millora en l’estat d’ànim i en l’energia

LARA BONILLA ACTUALITZADA EL 27/10/2015 00:00 CONTINGUT PREMIUM

  400

 

25  

• La carn, la notícia i el doctor Massagué
• Kate Winslet declara la guerra als retocs fotogràfics

• 

Sandra Ribalta explica que els problemes de salut que ocasiona el sucre van més enllà de la càries i el sobrepès. / FERRAN FORNÉ

Quan parlem de sucre pensem en el sucre blanc de taula que afegim al cafè o en el dels dolços, però la nutricionista Sandra Ribalta explica a La vida és més dolça sense sucre(Angle Editorial) que de sucre en trobem en tot tipus d’aliments processats i que en consumim sense adonar-nos-en.

El sucre està camuflat sota diversos noms.

Una cosa és el sucre de taula, però després hi ha molts aliments que porten sucres. Pot ser sucre blanc o sucre que modifiquen per convertir-lo en apte per a la indústria i amb diversos noms: dextrosa, sacarosa, xarop de blat de moro, lactosa... Aquests serien els mitjanament naturals, però després hi ha els edulcorants sintètics amb mil i un noms (mannitol, glicerol, aspartam).

I quins aliments en porten?

Molts. Si traguéssim tots els aliments que porten sucres afegits dels prestatges, el supermercat es quedaria pràcticament buit. Refrescos, lactis, sucs, galetes, brioixeria, xocolata... Això són productes que ja identifiquem amb sucre, però després hi ha les salses, els embotits industrials, les conserves, les galetes salades... Tot el que compres envasat és susceptible de dur-ne. La salsa de tomàquet en té, el blat de moro també, i el quètxup és una barbaritat la quantitat de sucre que porta! M’agrada la frase “No mengis res que la teva besàvia no reconeixeria”.

És gairebé impossible no consumir-ne!

Impossible no, però has d’estar molt alerta perquè te’l colen per tot arreu. Segons un estudi del 2014, el consum per persona i dia de sucre de taula és d’onze grams de mitjana, però el consum de sucres total és de 111 grams. Per tant, hi ha 100 grams que jo no decideixo i que ens colen. Ens hem d’acostumar a consumir producte fresc i, si és envasat, hem de mirar les etiquetes, tot i que no sempre són fàcils de desxifrar. Ja ho posen així perquè no siguin fàcils d’entendre, no interessa.

I com hem de menjar, doncs, per evitar els sucres?

D’entrada, fer dieta equilibrada i variada que inclogui tots els aliments, però anem a buscar el producte fresc de tota la vida: verdures i hortalisses -però no ficades en una bossa o una llauna-, fruita, cereals -si pot ser, integrals-, llegums i tubercles. I, si es vol, lactis i proteïna d’origen animal, o millor vegetal, i greixos saludables com l’oli d’oliva.

Suposo que els dolços estan vetats.

Pots menjar dolços que no continguin sucres, és viable. Però no els trobaràs segurament al forn. Es poden elaborar de manera casolana. Molts aliments són dolços de forma natural: els plàtans, els dàtils, la fruita seca, les pastanagues, els moniatos...

Hi ha sucres més saludables?

Hi ha alternatives al sucre blanc una mica més saludables. De sucres naturals tenim el xarop d’auró, el sucre de coco o la mel, però també sense abusar-ne. Després, hi ha alternatives per a qui no vulgui quilocalories, com l’estèvia. Però l’estèvia natural, perquè la major part de la que trobem als comerços és refinada.

I el sucre morè?

És igual de dolent que el sucre blanc. El sucre moreno que trobem als supermercats no és autèntic. És sucre blanc tenyit. Si el poses sota l’aixeta es descoloreix. A nivell calòric és el mateix. L’autèntic és el que s’anomena sucre de panela, i no és gaire habitual aquí. És un bloc com una pastilla de sabó que s’ha de rascar, i d’allà surt l’autèntic sucre moreno. És més típic de Sud-amèrica.

Per què el sucre és tan addictiu?

Activa uns neurotransmissors que tenim al cervell i que ens proporcionen plaer. I el més normal és que vulguis continuar prenent-ne. El sucre també és un hidrat de carboni d’absorció ràpida i fa una pujada ràpida de glucosa en sang que dóna sensació d’eufòria i felicitat. Quan estem baixos d’energia el primer que ens ve al cap és una cosa dolça que ens ompli el dipòsit. Però després ve la baixada, i és quan ens sentim cansats i de mal humor. Té quilocalories buides, no és nutritiu, no aporta ni vitamines ni minerals.

Actua com una droga.

Sí, és una droga legal, podríem dir, perquè actua amb els mateixos mecanismes, amb l’avantatge que és fàcil deixar-lo. Superada la síndrome d’abstinència, al cap d’unes setmanes el cos ja no te’n demanarà.

Es diu que el sucre és verí.

Jo ho subscric. Associem el sucre a les càries o al sobrepès, però hi ha moltes altres malalties. Estudis científics corroboren que un consum en excés i continuat de sucre està darrere de moltes malalties com l’estrès, l’ansietat, els trastorns de TDAH, la hiperactivitat, l’osteoporosi, l’hipertiroïdisme i fins i tot alguns tipus de càncer, sobretot digestius. El tipus d’alimentació que estem seguint avui dia ens està emmalaltint.

Els nens també hi estan exposats.

Les farinetes porten sucres afegits, tot i que hi ha versions més naturals, sense sucre. I cal ser bastant estrictes pel que fa a llaminadures, pastissos i brioixeria, perquè estem enverinant els nens i predisposant-los a problemes de salut en l’edat adulta. I, a sobre, els estem tornant addictes. També és molt important reeducar el paladar i acostumar-nos al gust original dels aliments.

EQUILIBRI

Els aliments de colors vius tenen més característiques anticancerígenes

Montse Folch: “Els aliments de colors vius tenen més característiques anticancerígenes”

nutricionista

L.B. Barcelona ACTUALITZADA EL 10/10/2015 00:00

• Centenars d'estudiants es manifesten en contra de la Lomce i del model universitari 3+2

• 

La nutricionista Montse Folch, autora de llibres com L’enzim mediterrani i Frutoterapia, també col·labora en la Setmana Catalana de la Prevenció del Càncer.

Quin paper té l’alimentació en el càncer?

El que tenen els antioxidants com a protecció de les nostres cèl·lules. Les fruites i les verdures són els principals aliments antioxidants, que són els pigments que donen color a les fruites. Els greixos, l’estrès i l’edat fan que les nostres cèl·lules s’oxidin fàcilment, i també es va reduint el nombre d’enzims en el nostre organisme, i necessitem més antioxidants per compensar aquest envelliment.

Quins aliments hem de menjar?

Hem de seguir una alimentació tan variada com puguem i amb el màxim de colors. Recomanem consumir les fruites i verdures que tenen els colors més vius, com el tomàquet, la pastanaga i la remolatxa. També els aliments de color verd més fosc, com els espinacs, la mongeta verda, el bròquil, les cols de Brussel·les i la coliflor. Tenen més característiques anticancerígenes.

I quina fruita recomana?

La papaia, el mango, el préssec... També l’alvocat, que porta greix i vitamina E, molt bona per a la nostra salut. Totes les fruites tenen característiques antioxidants, i més si les mengem amb pell.

¿Si ens fa mandra menjar fruita, la podem substituir pels sucs?

Hem de diferenciar entre suc, batut i liquat. Per a la gent que li fa mandra menjar fruita, amb el suc de tres taronges diàries ja tens cobertes les necessitats mínimes de vitamina C. S’ha de prendre de seguida perquè als 20 minuts s’oxida. I el liquat no té la fibra que sí que porta el batut.

I quin volum de carn i lactis hem de consumir?

Al congrés de la Societat Espanyola de Medicina Antienvelliment i Longevitat es va dir que en tenim prou amb entre un 5% i un 10% de proteïna animal i que la resta ha de ser vegetal (llavors, cereals, grans...). Jo crec que la proteïna animal depèn de cada moment, persona i edat, i sóc més partidària de la carn blanca (pollastre, gall dindi, conill) que de la vermella i els embotits, perquè és la que porta greixos saturats (es recomana un o dos cops al mes). També hem de reduir l’ou (la recomanació general és de 3 o 4 a la setmana si no tenim colesterol) i, pel que fa al peix, el blanc, 3 o 4 cops per setmana, i el blau, 3 cops per setmana. Cuinem més carn perquè és més còmode, però si és un bon peix no passa res si és congelat. I els lactis hem de procurar que siguin descremats.

El menjar ha de ser ecològic?

Si pot ser, molt millor, però els estudis no demostren científicament que aporti més nutrients; el que sí que millora és el gust i l’olor.

Desterrem els plats de cullera?

De desterrar, res. Es poden fer llenties amb verdures o amb xoriço sempre que sigui ibèric. En general, el que hem de fer és reduir els greixos saturats (carn vermella i embotits), la sal i el sucre de la nostra alimentació habitual. Intentem que l’embotit sigui pernil dolç, gall dindi, pernil ibèric sense greix o un bon formatge.

Cada cop hi ha més consciència per menjar sa, però també una allau d’informació contradictòria.

S’ha d’aplicar el sentit comú perquè també hi ha molts xarlatans en l’àmbit de la nutrició i sembla que si no menges quinoa o llavors de chía no estàs menjant bé, quan tota la vida s’han menjat cigrons i llenties.

Com influeix l’estrès?

Influeix en com mengem. Amb presses és més fàcil que triem el menjar que atipa més l’estómac i la ment: greix, xocolata, dolços... Aporten felicitat immediata però a llarg termini perjudiquen molt.

Jo no vull greixos trans a la meva dieta. I tu?

Jo no vull greixos trans a la meva dieta. I tu?

A mitjans d’aquest mes de juny, l’Agència Alimentària dels Estats Units (FDA) declarava que, basant-se en les evidències científiques actuals, les grasses trans no són segures i, per tant, donava un marge de 3 anys als fabricants per tal que les eliminin dels productes alimentaris. De fet, des de l’any 2006, els fabricants ja estan obligats a informar sobre la presència d’aquestes grasses parcialment hidrogenades a les etiquetes nutricionals dels productes, però ara la FDA encara va més enllà per intentar reduir-ne la quantitat que n’ingerim.

És una noticia excel·lent que segur que ajudarà a millorar la salut de molta gent, tot i que el més saludable seria que anéssim eliminant el consum d’aliments processats i tendíssim a menjar de manera més natural, amb independència de si contenen o no aquest tipus de greix.

Què són els greixos trans?

Són un tipus de greix que es forma quan s’afegeix hidrogen a l’oli vegetal per solidificar-lo. Per això s’anomenen greixos parcialment hidrogenats. Els fabricants d’aliments utilitzen aquests olis per millorar la textura, i el gust dels aliments i allargar-ne la data de caducitat.

Perquè són nocius per a la salut?

El consum de greix trans augmenta el nivell de colesterol LDL (el dolent) a la sang i incrementa el risc de desenvolupar malalties cardiovasculars perquè afavoreixen l’aparició de plaques d’ateroma a l’interior de les artèries.

On els trobem els greixos trans?

En podem trobar en molts aliments com galetes, brioxeria industrial, menjar preparat, pizzes congelades, masses refrigerades, crispetes per microones, mantegues vegetals, margarines…

La meva recomanació:

Mantenir el consum de greixos trans el més baix possible.

Per fer-ho, és bàsic seguir una dieta el més natural possible, a base de fruita, verdura, cereals integrals, carn, peix i ous, cuinar amb oli d’oliva en lloc de mantega i utilitzar tècniques de cocció que no afegeixin greix als aliments (al vapor, a la planxa, al forn…). En tot cas, si consumim algun aliment processat, acostumar-nos a llegir l’etiqueta d’informació nutricional per no consumir els que continguin greixos trans o parcialment hidrogenats.

Greixos trans: què són i per què són dolents per a la salut

Els Estats Units els acaben de prohibir, però a Europa només uns quants països en limiten l'ús

ISIDRE ESTÉVEZ Barcelona ACTUALITZADA EL 19/06/2015 20:49

• 

Les pizzes congelades són uns dels aliments que tenen una proporció més alta de greixos trans / GETTY

Els Estats Units van decidir dimarts prohibir els greixos trans. Tot i que els últims anys s'han multiplicat les veus de científics que alerten sobre els efectes que aquests greixos provoquen en la salut, cap país ha arribat tan lluny com els EUA. L'administració Obama ha donat tres anys a la indústria de l'alimentació perquè els elimini completament. Mentrestant, a Europa només uns quants estats en limiten l'ús per llei. Entre aquests països no hi ha Espanya, que es limita a demanar a la indústria de l'alimentació que redueixi els greixos voluntàriament. Però, què són els greixos trans, i per què han estat prohibits?

1. Què són els greixos trans?

Són els greixos resultants d'afegir hidrogen a l'oli vegetal. Es produeixen de forma artificial per aconseguir que l'oli deixi de ser líquid i es solidifiqui.

2. Per què es fan servir?

La indústria de l'alimentació els fa servir perquè aporten una textura més sòlida i agradable als aliments, els fan més saborosos i ajuden a conservar-los.

3. Quins aliments contenen greixos trans?

Galetes i la resta de pastisseria industrial, crispetes que es fan al microones, menjar ràpid ('nuggets', patates fregides, hamburgueses…), pizzes congelades, menjar preparat congelat (canelons, croquetes), salses i sopes preparades, patates de bossa i altres aperitius salats, gelats industrials, margarines… La llista és llarga. Alguns estudis apunten que el 37% dels productes d'un supermercat contenen greixos trans, tot i que en la immensa majoria en proporcions molt petites.

4. Quins efectes tenen en la salut?

Els greixos trans són encara més perjudicials que els greixos saturats. Provoquen una disminució del nivell del colesterol bo i, en canvi, fan augmentar el colesterol dolent. El resultat és que incrementen de forma notòria el risc de patir malalties cardíaques, diabetis, obesitat i totes les malalties que hi estan associades. Aquesta setmana un nou treball científic assenyala que són dolents per a la memòria. Beatrice Golomb, autora de l'estudi de la Universitat de Califòrnia a San Diego, és taxativa: "Els greixos trans allarguen la vida dels aliments… i escurcen la de les persones".

5. Què demanen els metges?

Que es prohibeixin. Estan convençuts que prohibir-los comportaria una important disminució en la incidència d'infarts de miocardi i tota mena de malalties cardiovasculars.

6. Què fan els governs?

Paradoxalment o no, només els Estats Units –un país que pateix una autèntica epidèmia d'obesitat, i el lloc de naixement del menjar ràpid i congelat– els han prohibit de forma gairebé completa. A Europa, on en teoria les institucions paren més atenció en la salut i actuen de forma més reguladora, només Àustria, Suïssa, Hongria, Noruega, Dinamarca i Islàndia tenen legislacions sobre la matèria tot i que no en prohibeixen l'ús, sinó que només el limiten (2 grams de trans per cada 100 grams de greix del producte). L'Agència Europea de Seguretat Alimentària només demana a la indústria de l'alimentació que redueixi l'ús d'aquests greixos, el mateix que fa Espanya, on la llei es limita a prohibir la venda de productes amb un alt contingut de greixos a les escoles.

7. Què fa la indústria?

La indústria reacciona abocant més diners a la investigació, per trobar substituts. D'entrada, pressiona per no deixar de produir uns greixos molt barats i que els donen molt bons resultats, perquè fan possible aliments més gustosos i de llarga vida. Però la combinació entre les normatives d'alguns països i la conscienciació dels consumidors estan produint els primers efectes. Algunes cadenes de menjar ràpid han reduït de forma notable els greixos trans però, segurament per evitar la mala reputació dels seus productes, han estat els fabricants de margarines els que han actuat de manera més contundent per reduir de forma important l'ús d'aquests greixos. També algunes cadenes de supermercats, com Eroski, els han eliminat dels seus productes de marca blanca.

8. Llegir les etiquetes és suficient?

Sorprenentment, la normativa europea que va entrar en vigor fa dos anys i que obliga que tots els aliments tinguin informació nutricional en l'etiqueta va deixar fora els greixos trans. Això vol dir que, per molt que mirem les etiquetes, els trans són invisibles. Com que la indústria no està obligada a informar de si els fa servir o no, no és fàcil evitar-los.

9. Què podem fer els consumidors?

La indústria de l'alimentació és la reina de la publicitat enganyosa, i afirmacions com 'fet amb oli 100% vegetal' no volen dir que el producte no contingui greixos trans. Sense aquesta informació, el millor és aplicar el sentit comú. Si comprem margarines, cal que els greixos siguin monosaturats o poliinsaturats (que són greixos bons). Els productes lactis és millor que siguin desnatats o semidesnatats. Cal limitar el consum de menjar congelat, així com el menjar ràpid, les galetes i els pastissos. Si mengem fora de casa, evitem els fregits, ja que no sabem amb quin oli s'han cuinat.

10. Això vol dir que cal evitar tots els greixos?

No. Tot i l'obsessió actual per un cos prim i la mala reputació dels greixos, el cert és que són imprescindibles per a l'organisme: aporten molta energia, ajuden al creixement i a l'absorció de vitamines. El que hem de fer és assegurar-nos que mengem els greixos bons (presents, per exemple, al peix blau, l'oli d'oliva, la fruita seca, els alvocats…), i limitem el consum dels dolents (mantega, carns i formatges amb molt de greix, embotits, llet sencera…).