SÍNDROME DEL CUIDADOR

Síndrome del Cuidador: Com tenir cura del que cuida

Una malaltia immobilitzant com l’alzeimer , un ictus ... té un impacte no només sobre la persona afectada sinó també sobre la seva família i entorn més proper. A causa del dany cerebral el pacient pateix una sèrie de conseqüències físiques, cognitives i emocionals que alteren la seva funcionalitat i autonomia i comporten una pèrdua d'independència que va recaure sobre els familiars més directes. D'altra banda, els familiars travessen una important situació d'estrès després de la lesió, o aparició dels simptomes apareix un sentiment de pèrdua ja que el nostre familiar no és el que era i sorgeix la necessitat de modificar els rols familiars per ajustar-se a aquesta nova situació. A tot l'anterior cal afegir el prolongat dels tractaments, els efectes de l'hospitalització i l'aïllament social derivat del mateix. Tot això suposa una sobrecàrrega emocional i física que es coneix amb el nom de Síndrome del Cuidador . 

El Síndrome del Cuidador és un trastorn que es presenta en persones que exerceixen el rol de cuidador principal d'una persona dependent. Es caracteritza per l'esgotament físic i psíquic. La persona ha d'afrontar de cop i volta una situació nova per a la qual no està preparada i que consumeix tot el seu temps i energia. Es considera produït per l'estrès continuat (no per una situació puntual) en una lluita diària contra la malaltia, i que pot esgotar les reserves físiques i mentals del cuidador.

"No són només individus afectats, sinó famílies afectades per la malaltia  "

QUIN ÉS EL PERFIL DEL CUIDADOR D'UNA PERSONA DEPENDENT?

Dona d'edat mitjana que:

·                                             familiar directe de l'afectat (parella, mare, pare, fill, filla ...),

·                                             molt voluntariosa,

·                                             tracta de compaginar la cura del seu familiar amb les seves responsabilitats ordinàries,

·                                             creu que aquesta serà una situació suportable i que no es perllongarà massa temps i

·                                             espera ser ajuda pel seu entorn més proper.

QUÈ PASSA AMB EL CUIDADOR?

Conforme el temps va passant el cuidador poc a poc:

·                                             va assumint una gran càrrega física i psíquica,

·                                             es responsabilitza per complet de la vida de l'afectat (medicació, visites mèdiques, cures, higiene, alimentació, etc.),

·                                             va perdent la seva independència ja que el malalt cada vegada li absorbeix més

·                                             es desatén a si mateix: no pren el temps lliure necessari per al seu oci, abandona les seves aficions, no surt amb les seves amistats, etc. i acaba paralitzant, durant llargs anys, el seu projecte vital.

·                                             I és que "el temps no ho cura tot" ... A mesura que passa el temps, la qualitat d vida de l'afectat va millorant considerablement, mentre que la del cuidador va decaient.

PRINCIPALS SÍMPTOMES D'ALERTA DE LA SÍNDROME DEL CUIDADOR

Els principals símptomes d'alarma que ens han de fer sospitar l'existència de la Síndrome del Cuidador són:

·                                             Esgotament físic i mental

·                                             Labilitat emocional: canvis d'humor sobtats

·                                             Depressió i Ansietat

·                                             Conductes de consum abusives: tabac, alcohol

·                                             Trastorn del son

·                                             Alteracions de la gana i del pes

·                                             Aïllament social

·                                             Dificultats cognitives: problemes de memòria, atenció

·                                             Problemes laborals

FASES DE LA SÍNDROME DEL CUIDADOR

Sí ndrome del Cuidador  és un trastorn caracteritzat per un esgotament físic i psíquic que es presenta en persones que exerceixen el rol de cuidador principal d'una persona dependent. La seva aparició no és sobtada sinó gradual ja que el cuidador va passant per una sèrie de fases.

1ªFASE: DAVANT LA NOVA SITUACIÓ UN LÍDER

Després de l’aparició de la malaltia, un sol membre de la família sol assumir el paper del cuidador principal, sentint-se amb la responsabilitat per a suportar tot el que la nova situació requereix.

2ª FASE: DESAJUSTAMENT ENTRE LES DEMANDES I ELS RECURSOS

Aviat es produeix un desajust entre les excessives demandes que suposa la cura de pacient amb dany cerebral i els recursos personals i materials amb què compta el cuidador. Això l'obliga a realitzar un sobreesforç que a poc a poc va esgotant les seves forces.

3ª FASE: REACCIÓ AL SOBREESFORÇ

Reactiu a aquest sobreesforç apareix:

·                                             ANSIETAT, NERVIOSISME, TRISTESA

·                                             FATIGA MENTAL I FÍSICA: Sensació de "no poder més"

·                                             IRRITABILITAT: Un acaba "perdent els nervis" davant de qualsevol situació

·                                             ESTRÈS, PREOCUPACIÓ EXCESSIVA davant de qualsevol imprevist

·                                             AGRESSIVITAT: Reaccions desmesurades

·                                             TENSIÓ CONTRA ELS CUIDADORS AUXILIARS: "Ningú el cuidada com jo. Sí no arriba a ser perquè n’estic jo pendent ... " ·                                             Tendència a tancar-se EN UN MATEIX, SOLEDAT: No tenim temps ni ganes de veure ningú;No tenim a qui explicar-li el que sentim ... "a més com haig de queixar-me jo amb el que tenim a casa" I apareixen una sèrie de sentiments en conflicte:  ·                                             VOLEM CUIDAR I CUIDAR BÉ, PERÒ A VEGADES sentim QUE LA SITUACIÓ S'ESCAPA AL NOSTRE CONTROL ·                                             ENS SENTIM MALAMENT PER NO HAVER REACCIONAT COM "TOCAVA" ·                                             SENTIM QUE NO ESTEM A la "ALTURA" De les circumstàncies ·                                             ENS SENTIM CULPABLES PER GAUDIR DE LES COSES, per dedicar-nos TEMPS O CURES A NOSALTRES MATEIXOS O FINS I TOT PER DEMANAR. CONSELLS GENERALS PER A EVITAR LA SEVA APARICIÓ  PRIMERA I MÉS IMPORTANT: ACCEPTAR QUE HI HA UN PROBLEMA. ·                                             NO sigui l'ÚNIC CUIDADOR, involucri als altres. ·                                             Vaig comentar l'evolució del pacient amb els seus familiars o altres cuidadores. Comuniqui a la resta de la família els seus sentiments i els seus temors per fer-los partícips del problema, i evitar sentir-se culpable quan es dediqui temps a si mateix ·                                             HÀBITS DE VIDA SALUDABLE: Alimentació equilibrada, esport, evitar consums excessius (tabac, etc.) ·                                             MOMENTS DE RESPIR: Temps lliure, oci, cura d'un mateix. Procureu tenir un tipus reservat per fer coses pròpies i que li plaguin. ·                                             MANTINGUI LES AFICIONS PRÈVIES ·                                             EVITI L’AÏLLAMENT SOCIAL: Sortiu de casa i poseu-vos en contacte amb amics. ·                                             INTENTAR FACILITAR L'AUTONOMIA DEL FAMILIAR AL MÀXIM. Deixar que faci el que pot fer, encara que tard més temps. Si no, estarem afavorint la seva dependència i augmentant les nostres labors. ·                                             AFAVORIR L'ADAPTACIÓ DE L'ENTORN, procurant que aquest sigui estable i segur. Ens ajudarà a evitar accidents innecessaris. ·                                             EVITAR L'ESTRÈS en la mesura del possible, planificant per endavant les situacions conflictives ·                                             UNA ACTITUD POSITIVA juga al nostre favor; és fonamental mantenir-la en el possible. ·                                             INFORMACIÓ i FORMACIÓ: El familiar malalt no fa les coses "per fotre", sinó que és LA MALALTIA  és el que genera conductes noves i difícils d'entendre en ocasions. ·                                             ELS SENTIMENTS NEGATIUS que apareixen en alguns moments són humans. L'important és saber reconèixer-los, no tenir por i intentar superar-los, o, almenys, equilibrar- ·                                             PROFESSIONALS SANITARIS: No dubteu en posar-vos en contacte amb ells per ajudar amb tots aquests sentiments negatius