Som custodis que embellim el món

Brunello Cucinelli, empresari, anomenat ‘el rei del caixmir’

Tinc 62 anys: voldria ser un vell savi i amable. Visc en un burg medieval, a la meva Umbria natal  Hem iniciat el declivi del consumisme i tornem a descobrir la reutilització de les coses. Després de moltes recerques he decidit creure que l’ànima és immortal. Resar significa parlar amb tu mateix

L’ànima, al centre

Creu en la qualitat i en la bellesa i afirma que no hi pot haver qualitat sense humanitat. Parla de capitalisme ètic, de fer la feina més humana, de posar la dignitat de l’home al centre. Li diuen el rei del caixmir. La seva empresa, de fabricació artesana i producció íntegra a Itàlia, va començar a cotitzar a la borsa en plena crisi. La seu i la fàbrica són al burg de Solomeo ( segle XVI), que s’assenta sobre un complex rural anterior. Cucinelli l’ha restaurat i ha donat cabuda a un món, amb el seu centre cultural, jardins, parcs; un teatre amb un programa variat i una fundació amb una escola d’oficis. “Es pot treballar en un lloc bonic, sense estrès ni excés de feina”.

Vivim en un moment en què el dolor del cor és molt fort.

...

Potser es deu al soroll en què vivim: informàtic, ambiental, mental... Necessitem retrobar una mica de silenci espiritual. T reballem massa i això ens empobreix.

A la seva empresa no?

A la meva empresa treballem de vuit a dos quarts de sis amb una bona pausa per dinar. Cal tenir temps per a tu mateix, perquè és l’única manera de curar el mal de l’ànima.

És cert.

Jo fins als 15 anys vaig ser agricultor. Érem una família nombrosa. No teníem electricitat. Vivíem amb espelmes i hi havia molt silenci. Cada dia al capvespre, amb el meu pare, els meus oncles i el meu avi, resàvem sota el cel per la collita i per l’endemà. Era una forma de pregària.

...

Anys després vaig saber que Gandhi havia dit que la pregària és la nostàlgia de l’ànima. Nostàlgia d’un mateix.

Se’l coneix com l’empresari filòsof.

No vaig estudiar res, vaig fer tres anys d’Enginyeria i només vaig aprovar una assignatura. Ens vam traslladar a la ciutat i em vaig passar deu anys al cafè del barri discutint sobre els grans ideals amb estudiants de Filosofia, amb els veïns..., i així va començar el meu interès per la filosofia. Vaig llegir i llegir.

I què va passar?

Recordo el meu pare humiliat, no per la feina dura a la fàbrica, sinó pel tracte.

El va veure plorar per això?

Sí, i vaig decidir que treballaria per la dignitat humana. I els grans filòsofs m’han ajudat a fer-ho: “Tu ets l’amo d’aquell trosset de món o ets el custodi?”... La vida del custodi és més bonica que la del propietari, tens menys por a perdre.

Van niar grans idees, al seu cap.

No hi ha dia que no recordi les paraules de Marc Aureli, pronunciades enmig del caos, la guerra, l a pesta: “ Calma’t. Dóna suport a la humanitat. Viu en harmonia amb la naturalesa. Viu com si fos l’últim dia de la teva vida...”.

“Projecta com si anessis a viure eternament...”

Tot això em va fascinar i es va plasmar en la meva vida. I crec que caminem cap a un altre món, una altra manera d’estar...; es veu en els joves, més conscients, capaços de viure de manera més respectuosa i harmoniosa. Tombem per bé.

Com la va crear, la seva fàbrica?

Prenent les llàgrimes del meu pare com a referència, preguntant-me què necessitem... Una mica d’amabilitat, si és possible un euro més, treballar en un lloc respirable... L’empresa i la fàbrica que he creat són al burg medieval de Solomeo.

L’ha restaurat sencer, vostè.

Sí, és un lloc bonic. Hem reformat l’antiga fàbrica. Hem obert grans finestres... perquè no en tenia! L’ésser humà necessita veure el cel a través de les finestres; vaig portar aquella filosofia a tota l’empresa. Ningú no fitxa al matí, però hi ha regles: ningú no pot ofendre ningú, si ho fa significa acomiadament fulminant.

...

He apostat per la responsabilitat humana: si has d’anar al dentista amb el teu fill ningú no et fa una autorització, ho dius als teus companys. I la taxa d’absentisme laboral és zero. L’home necessita la dignitat abans que el pa.

Aquesta mentalitat l’ha portat a cotitzar a la borsa?

Si et sents apreciat, com seràs demà? La teva creativitat creixerà i et sentiràs part d’alguna cosa. Cada ésser humà té un percentatge de geni, de diferent naturalesa i intensitat. L’emperador Adrià deia: “No he conegut ningú que després d’un afalac no se senti millor”. Sí, la dignitat també pot cotitzar a la borsa.

Tenyint caixmir ha arribat tan lluny?

Una empresa s’edifica sobre una idea, i la meva va ser tenyir el caixmir de colors insòlits, avivar l’artesania local, perquè jo crec en el made in Europa, i en apostar per un creixement harmoniós i un benefici sa.

Vostè ha creat, restaurant edificis del segle XVI, un teatre, un amfiteatre, un fòrum de les arts, una biblioteca...

Cal alimentar l’ànima. Cada any organitzem la temporada de dansa, teatre, concerts. Som uns 5.000 habitants, 1.500 dels quals treballen a la meva empresa. Els països desenvolupats tenim el deure de ser els primers a trobar un camí nou de vida basat en el respecte, la dignitat i la col·laboració.

Deu haver ensopegat amb el costat fosc.

Crec que està naixent una nova forma de capitalisme, sostenible, respectuós. Ningú no compraria res si fos conscient que la seva fabricació ha fet mal a d’altres.

Som molt contradictoris.

Després d’aquesta crisi necessitem una regeneració. Heràclit diu que mentre les coses reposen el món es regenera. Després d’aquesta crisi ha de venir una regeneració espiritual, moral, civil. La necessitem. I si creus en una cosa que succeirà per a millor, tindràs més valor. Jo no vull ajudar a empitjorar el món.

Entenc.

Si al final dels meus dies algú diu: “Ha mort una bona persona”, hauré complert el meu somni. Aquest és el meu epitafi: “Ha mort un petit custodi d’una petitíssima part del món i durant una petitíssima part de temps”. Som custodis que embellim el món.