Joan Serrano: “Hem de verbalitzar els conflictes emocionals”
Biòleg i autor de ‘Poder anticáncer’ Divulgador Biòleg i expert en teràpies no convencionals, Joan Serrano (Port de Sagunt, 1966) proposa en el seu llibre ‘Poder anticáncer’ (Paidós) un pla per prevenir el càncer basat en la medicina integrativa i en el canvi d’hàbits nutricionals
LARA BONILLA
Sense renunciar “en absolut” als tractaments oncològics convencionals, Juan Serrano vol demostrar que podem fer moltes coses per prevenir el càncer, començant per canviar la manera com mengem. En el seu llibre Poder anticáncer proposa un pla d’acció en quatre etapes que passen per reduir els tòxics, fer una dieta adequada, gestionar les emocions i fer un viatge interior.
Dijous és el Dia Mundial Contra el Càncer. Un de cada dos homes i una de cada tres dones en tindrà. Vostè diu que és una malaltia que tenim el poder de canviar i reduir la probabilitat de patir-la.
Hi ha estudis científics contundents que atribueixen la primera causa de càncer al tabaquisme. I l’alimentació s’associa a un terç dels casos de càncer. Si sumem l’alcohol, el tabac i la mala alimentació, ja ho tenim. Hi ha estudis que conclouen que els mals hàbits de vida poden ser causants del 50% dels càncers.
Quin paper hi juga l’alimentació?
Sabem que el càncer està molt còmode en certes circumstàncies inflamatòries continuades. Les cèl·lules tumorals tenen una avidesa exagerada per la glucosa (sucre). Per això hem dissenyat en el llibre una dieta totalment equilibrada en què no hi hagi mancances però que eviti aliments que poden afavorir l’inici o el manteniment del tumor, com aliments acidificants, inflamatoris i hidrats de carboni d’acció ràpida amb elevat índex glucèmic. En canvi, hem incorporat aliments que tinguin components antitumorals i antioxidants, com la fruita i la verdura, que puguin impedir el creixement tumoral. També hem d’eliminar els tòxics, i per això hem de menjar aliments frescos i fer servir tècniques de cocció senzilles.
Posi’m exemples d’aquests aliments dels quals parla.
Amb les carns processades s’ha demostrat el que feia temps que sabíem: que pertanyen al grup de màxim nivell de risc. I aliments com la cúrcuma, les cols de Brussel·les o els raves, i els vegetals en general, ajuden al contrari. El peix blau té un component antiinflamatori. També incorporem els cereals integrals, i les llavors de xia. I hem d’evitar en la mesura que sigui possible tots els refinats i els aliments amb elevat àcid glucèmic.
¿Els oncòlegs tenen en compte el paper de l’alimentació?
Poc, segons la meva experiència. He parlat amb molts pacients oncològics i em comenten que, com a molt, els diuen que portin una alimentació sana, però no els expliquen què vol dir això. Si sabem que un terç dels càncers s’atribueixen a la mala alimentació, alguna cosa haurem de canviar dels nostres hàbits. Però els oncòlegs no intervenen en la prevenció, i aquest llibre intenta conscienciar de la importància que té. Des del punt de vista de la medicina integrativa, el pacient ha de ser totalment responsable dels seus actes i de la seva vida.
Vostè aposta per la medicina integrativa que combina la medicina convencional amb mètodes de la medicina complementària.
Quan parlem de medicina integrativa parlem de teràpies convencionals -radioteràpia, quimioteràpia, dianes mol·leculars…-, ja que no diem de cap manera que no s’utilitzin, i menys en el cas del càncer. Però també s’hauria de tenir en compte la nutrició, la medicina tradicional xinesa, l’acupuntura, l’osteopatia o la meditació. Són teràpies basades en evidències científiques. Existeixen moltíssims estudis científics sobre tècniques de medicina integrativa, però a Espanya encara estem una mica verds. Hi ha hospitals d’excel·lència als Estats Units on s’exerceix medicina integrativa.
El pla d’acció que proposa en el seu llibre també inclou la dimensió espiritual de la persona.
La medicina integrativa intenta fusionar el millor de les dues medicines i integrar la part física amb la transcendental. Jo parlo del sentit de coherència interna. Proposo fer una mirada cap a l’interior i veure si un és feliç. Es poden practicar tècniques orientals molt interessants, com el ioga o el mindfulness.
També parla de l’impacte de les emocions en el desenvolupament de certes malalties, un tema controvertit.
És delicat, i s’ha d’agafar amb responsabilitat, i no amb culpabilitat. Sabem per la psiconeuroimmunologia que certs esdeveniments o impactes estressants empitjoren el sistema endocrí i immune i, tot i que no se n’ha establert una relació causal, és un fet que un sistema immune més debilitat no és bo i comporta riscos. Això és evidència científica. I els conflictes emocionals que tots tenim hem d’intentar gestionar-los bé, o almenys verbalitzar-los o adaptar-nos-hi de manera que no es converteixin en un impacte estressant. Jo no dic que això condueixi al càncer, sinó que és un caldo de cultiu. S’accepta la formació d’una úlcera per estrès, però no aquest tipus de nexes. Hem d’obrir la ment.
L’estrès també s’ha relacionat amb algunes malalties.
L’estrès en si és bo, podem viure perquè tenim estrès. El que no és positiu és l’estrès continuat i mantingut en el temps, ja que activa circuits bioquímics d’alerta que desestabilitzen el nostre sistema immunològic i el fan més vulnerable a certes malalties.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada