“EL COS EN SAP”

Enric Marés, Visc en parella a Lloret de mar .Llicenciat en educació física..Dóno classes de gimnàstica conscient i formo professionals a les universitats de Girona , Barcelona i Madrid .L’estat davant la seva pròpia ineptitud ,augmenta la pressió i el control cap el ciutadà .Crec en una energia sense nom.

El què és sobrer

La professora de gimnàstica alemanya Elsa Gindler (1885-1961) va emmalaltir de tuberculosi i la van desnonar, però ella pensava que, si aconseguia fer-se més sensible als processos fisiològics, podria recuperar els pulmons. Al cap d’un any estava curada i s’iniciava una revolució de la qual han begut importants psicoterapeutes del segle XX. “El cos ja en sap, deia Gindler, només li hem de permetre que es recuperi quan va deixant anar totel que en nosaltres és sobrer”. Marés ha dedicat trenta anys a investigar i difondre la gimnàstica conscient. Va aprendre de les alumnes de Gindler, totes centenàries i en actiu fins al final. Té un parell de llibres publicats: Estiramientosi Gimnasia cons­ciente ( Hispano Europea).

Vostè volia saber-ne més...

Sí, després de la llicenciatura en Educació Física va seguir un llarg pelegrinatge per aprendre disciplines d’ Orient.

Tai-txi, judo, aikido...?

...I katsugen i yuki, i també disciplines com reiki, meditació, vipassana, advaita.

Però vostè va tenir un gimnàs clàssic.

Sí, dos anys, però el vaig traspassar i amb una motxilla a l’espatlla i moltes preguntes em vaig llançar a buscar una altra manera de relacionar-se amb el cos.

Què l’hi va incitar?

Vaig topar amb un llibre: El cos té les seves ­raons, que em va apassionar, em va obrir la ment, i me’n vaig anar a París a la recerca de l’autora: Thérèse Bartherat.

La va trobar?

Vaig tenir molta sort, vaig trobar la seva mestra, la doctora Erenfried, que en aquell moment tenia 86 anys i la seva filosofia era escoltar el cos, perquè el cos en sap, i més que imposar-li disciplina física cal sentir-lo i deixar-lo fer. Em vaig formar amb ella quatre anys.

Què va ser el més sorprenent?

Vaig recuperar dos o tres centímetres d’ alçada i vaig obtenir un equilibri emocional a través del treball corporal que em va sorprendre. La força vital que des de petits va quedant reprimida es recupera quan posem la consciència en el cos.

Expliqui-m’ho més a poc a poc.

Modelem els nens físicament i mentalment. Per poder desfer la cuirassa muscular i les tensions de defensa que hem anat creant davant situacions difícils, és a dir: tota aquella insensibilització del cos, utilitzem els moviments conscients que no són més que els mecanismes d’autoregulació que ja té el propi cos.

Va decidir seguir els passos d’ Ehrenfried?

Va ser només el començament. Ehrenfried havia estat deixebla d’ Elsa Gindler, una visionària que es va curar a si mateixa. Per no perdre’m res dels seus ensenyaments em vaig dedicar a buscar totes les deixebles de la creadora de la gimnàstica suau.

Totes octogenàries?

I nonagenàries. Em vaig formar a París amb Alice Aginski i després me’n vaig anar a Berlín a estudiar amb Frieda Goralewski, de 94 anys.

Què en va aprendre, d’ella?

La feina era la mateixa, però en cada alumna variava la forma. La Frieda em va parlar d’altres deixebles que vivien als EUA: Carola Speads,C. Brooks i Charlotte Selver, i me n’hi vaig anar.

Conscienciós.

Totes havien fugit del nazisme. Quan Charlotte Selver va arribar a Nova York, Eric Fromm, el famós psicoanalista alemany, la va acollir, va ser el seu alumne durant vuit anys i va incloure la gimnàstica conscient en la formació psicoterapèutica. I també es va formar amb ella el fundador de la Gestalt, Fritz Perls.

Sorprèn la longevitat d’aquestes dones.

Quan Charlotte va enviudar, es va casar amb un jovenet de setanta i pocs. Va viure més de cent anys i va fer classes fins al final de la seva vida. Elles mateixes eren la clara demostració de la tesi que el cos, si el deixes fer i no el bloqueges, continua regenerant-se.

...?

El moviment corporal i la forma d’estar estan totalment lligats a la ment, tal com va demostrar el doctor David Hawkins, investigador pioner en el camp de la consciència, que també va beure d’aquesta filosofia. Ell mateix es va curar de les seves malalties posant l’atenció en el cos i deixant-lo ser.

Que circuli l’energia.

Si el cos pot deixar anar els punts de tensió lligats a algun tipus de creences o emocions reprimides hi ha un canvi a nivell mental i físic.

Vostè també s’ha dedicat a investigar.

Quan vaig tornar dels EUA, vaig impartir classes a la Universitat de Girona, em vaig dedicar a investigar els exercicis d’ estirament i vaig demostrar que molts són erronis. Per estirar un múscul, aquest ha d’estar en repòs, i moltes de les postures que s’utilitzen per fer estiraments es fan amb el múscul en tensió.

Llavors hi deu haver postures de ioga que no són vàlides.

Efectivament, i moltes de pilates. El ioga va néixer en un lloc i amb un clima determinat. A més, hi ha mestres i mestres. El cos està sotmès a la gravetat, i quan desalinees una estructura física hi ha punts de tensió que cal tenir en compte. Cal buscar sempre un punt de suport per estirar.

La medicina esportiva hi està d’acord?

He treballat amb doctors esportius i fisioterapeutes per determinar la tensió muscular en les diferents postures, veient quines eren correctes i quines nocives.

També ha investigat la força i com es re­cupera.

Feia vint anys que impartia gimnàstica cons­cient i em preguntava si era possible, alhora que desenvolupem aquella consciència de respecte i reconeixement del cos, recuperar i mantenir la força.

I?

És possible i senzill. Realitzant set moviments amb un pes i a un ritme determinat, una vegada a la setmana, es pot recuperar i doblar la força a qualsevol edat en un any.

Quantes hores cal invertir-hi?

No fan falta més de 15 minuts setmanals perquè s’obri la finestra anabòlica produint totes les hormones de construcció del teixit ossi i muscular, evitant la creació de radicals lliures que s’estimulen amb els excessos habituals.