L'Hospital John Hopkins declara "la Quimioteràpia és la gran equivocació mèdica"

Tota persona té cèl·lules cancerígenes en el cos. aquestes cèl·lules no es veuen 

en les revisions regulars fins que s'han multiplicat a uns pocs bilions. quan els

 doctors li diuen als pacients de càncer que no hi ha mes cèl·lules 

cancerígenes després del tractament, només vol dir que les revisions 

mèdiques no les detecten perquè elles no han arribat a una mida detectable.

 Les cèl·lules de càncer ocorren 6 de 10 vegades en la vida de les persones.

Quan el sistema immunològic d'una persona és forta, les cèl·lules cancerígenes

 seran destruïdes i es previndrà la multiplicació i formació de tumors.

Quan una persona té càncer, això indica que aquesta persona té moltes 

deficiències de nutrició.això pot ocórrer per diferents motius com genètiques,

 de medi ambient, alimentaris i per mode de vida.

Per resoldre aquestes moltes deficiències de nutrició, el canviar de dieta i 

incloure suplements és imprescindible per reforçar el sistema immunològic.

La quimioteràpia en realitat enverina les cèl·lules de càncer, però també 

destrueix les cèl·lules sanes de la medul·la espinal, així com també les de 

l'intestí i això produeix dany en els òrgans com el fetge, ronyons, cor i pulmons.

La radiació, quan destrueix les cèl·lules cancerígenes, també crema i fa 

malbé les cèl·lules sanes i els òrgans, així com també els teixits.

El tractament inicial de quimioteràpia i radiació moltes vegades redueix la

 mida dels tumors, però un prolongat ús de la quimioteràpia i la radiació 

no té com a resultat la destrucció total dels tumors.

Quan el cos té moltes toxines causa de la quimioteràpia i la radiació el 

sistema immunològic aquesta compromès o destruït, per això les persones 

poden patir diversos tipus d'infeccions i complicacions.

Quimioteràpia i la radiació pot causar la mutació de les cèl·lules cancerígenes,

 que es resisteixin i es faci difícil la seva destrucció total. La cirurgia pot també

 provocar la invasió de les cèl·lules a altres òrgans.

Una manera efectiva de combatre 'el càncer' és no donar-li de menjar a les

 cèl·lules cancerígenes amb aquells aliments que necessita per multiplicar-se.

Les cèl·lules de càncer s'alimenten de:

Sucre és un aliment del càncer. no consumint sucre es talla un dels mes 

importants elements de les cèl·lules cancerígenes. existeixen substituts del 

sucre com sacarina, però aquests estan fets amb aspartam i és molt nociu. 

Un millor substitut del sucre és mel de manuka o melassa, però en petites 

quantitats. La sal té un químic que se li agrega perquè es vegi blanca. Una millor

 alternativa per a la sal és la sal de mar o sals vegetals.

Llet causa al cos la producció de mucus, especialment en el conducte 

intestinal. Les cèl·lules cancerígenes s'alimenten de mucus, eliminant la llet 

i substituint per llet de soja, les cèl·lules de càncer no han de menjar per 

consegüent es moren.

Les cèl·lules de càncer maduren en un entorn àcid. una dieta basada en carn

 vermella és àcida, és millor menjar peix, i una mica de pollastre, en lloc de 

carn bovina o porc. La carn més té hormones i paràsits que són molt nocius,

 especialment per a les persones amb càncer. la proteïna de la carn és molt

 difícil de digerir i requereix molts enzims. la carn que no es digereix queda

 en els intestins i entra en estat de putrefacció i porta a la creació de més toxines.

Com contribuir a la solució del problema?

Una dieta de 80% de vegetals frescos i sucs, grans, llavors, nous, ametlles i 

només una mica de fruites posen al cos en un ambient alcalí. només un 20% 

s'ha de consumir en menjars cuits, inclosos els porotos (fesols). suc 

de vegetals frescos proporcionen al cos coenzims que són fàcils d'absorbir i 

arriben a les cèl·lules després de 15 minuts d'haver estat consumits per 

nodrir i ajudar a formar cèl·lules sanes. per obtenir enzims vius que ajuden 

a construir cèl·lules sanes s'ha de tractar de prendre sucs vegetals (gairebé 

tots inclòs alfals) i menjar molts vegetals frescos 2 o 3 vegades al dia. Evitar

 prendre cafè, te i xocolata, ja que tenen molta cafeïna. el te verd és una

 millor alternativa i té propietats que combaten al càncer. l'aigua és millor 

prendre-la purificada, o filtrada per evitar les toxines i metalls pesants de 

l'aigua de l'aixeta. aigua destil·lada és àcida, no prendre-la.

Les parets de les cèl·lules de càncer estan cobertes per una proteïna molt 

dura. Evitant menjar carn, aquestes parets alliberen més enzims que ataquen

 les proteïnes de les cèl·lules de càncer i permet al sistema immunològic 

destruir les cèl·lules cancerígenes.

Alguns suplements ajuden a reconstruir el sistema immunològic (florescence,

 Essiac, antioxidants, vitamines, minerals, EFAs (oli de peix) per ajudar les

 cèl·lules a lluitar i destruir les cèl·lules cancerígenes. Altres suplement com la

 vitamina i són molt conegudes perquè causen apoptosi, el mètode normal 

del cos d'eliminar les cèl·lules innecessàries o defectuoses.

El càncer és també una malaltia de la ment, el cos i l'esperit. Una actitud 

més activa i positiva ajudarà a combatre al malalt de càncer a esdevenir un 

supervivent. La ràbia i la incomprensió, el no perdonar posa al cos en una 

situació d'estrès i en un entorn àcid. Aprendre a tenir un esperit amable i

 amorós amb una actitud positiva és molt beneficiós per a la salut. Aprendre a 

relaxar-se i gaudir de la vida. Busqui el seu Creador en oració, Ell li donarà salut.

Les cèl·lules de càncer no poden viure en un ambient oxigenat. Exercici diari, i 

respiració profunda ajuda a rebre més oxigen fins a nivells cel·lulars. La teràpia 

d'oxigen és un altre element que ajuda a destruir les cèl·lules de càncer.

1. no contenidors de plàstic al microones.

2. no ampolles d'aigua al freezer.

3. no paper plàstic al microones.

Químics com les dioxines causen càncer, especialment de si. La dioxina 

és molt destructiva, especialment per a les cèl·lules del cos.

No poseu en el freezer seves ampolles d'aigua de plàstic ja que el plàstic elimina

 dioxina i enverina l'agua.recientemente, el doctor edward Fujimoto, wellnes 

program manager at castle hospital, va estar en un programa de televisió i 

explico el perill de la dioxina. El va dir que no hem de posar 

contenidors de plàstic al microones. especialment els àpats que tenen 

greixos. va dir que la combinació de greix i calor forta amb el plàstic 

elimina dioxina dins del menjar i per tant després al nostre cos. En el seu lloc es

 pot usar vidre, com pirex o ceràmica per escalfar el menjar

Dissonància cognitiva

Dissonància cognitiva: la teoria que explica l'autoengany

Descobrim el concepte de "dissonància cognitiva" de la mà de Leon Festinger.

·          

El psicòleg  Leon Festinger va proposar la teoria de la dissonància cognitiva , que explica com les persones intenten mantenir la seva consistència interna. Va suggerir que els individus tenen una forta necessitat interior que els empeny a assegurar-se que les seves creences, actituds i la seva conducta són coherents entre si .Quan hi ha inconsistència entre aquestes, el conflicte condueix a la falta d'harmonia, cosa que la gent s'esforça per evitar.

Aquesta teoria ha estat àmpliament estudiada en el camp de la  psicologia i pot definir-se com la incomoditat, tensió o  ansietat que experimenten els individus quan les seves creences o actituds entren en conflicte amb el que fan. Aquest desplaer pot portar a un intent de canvi de la conducta o defensar les seves creences o actituds (fins i tot arribant al autoengany ) per reduir el malestar que produeixen.

Festinger va ser l'autor de "Theory of Cognitive Dissonance" (1957), una obra que va revolucionar el camp de la  psicologia social , i que s'ha utilitzat en diferents en àrees, com la motivació, la dinàmica de grups,  l'estudi del canvi de actituds i la presa de decisions.

La relació entre la mentida i la dissonància cognitiva

La relació entre la mentida i la dissonància cognitiva és un dels temes que més ha cridat l'atenció dels investigadors. El mateix Leon Festinger, al costat del seu col·lega James Merrill Carlsmith, va realitzar un estudi que va demostrar que la ment dels mentiders resol la dissonància cognitiva "acceptant la mentida com una veritat" .

L'experiment de Festinger i Carlsmith

Tots dos van dissenyar un experiment per provar que si tenim poca  motivació extrínseca per justificar un comportament que va en contra de les nostres actituds o creences, tendim a canviar d'opinió per racionalitzar les nostres accions.

Per a això, van demanar a uns estudiants de la Universitat de Standford, dividits en tres grups, que realitzessin una tasca que van avaluar com a molt avorrida.Posteriorment, sel’s va demanar als subjectes que mentissin, doncs havien de dir-li a un nou grup que havi de realitzar la tasca, que aquesta havia estat divertida. Al grup 1 se’l va deixar marxar sense dir res al nou grup, al grup 2 se’l li pagar 1 dòlar abans de mentir i al grup 3 se li va pagar 20 dòlars.

Una setmana més tard, Festinger va cridar els subjectes de l'estudi per preguntar-los què els havia semblat la tasca. El grup 1 i 3 va respondre que la tasca havia estat avorrida, mentre que el grup 2 va respondre que li havia semblat divertida . Per què els membres del grup que havien rebut solament 1 dòlar afirmaven que la tasca havia estat divertida? 

Els investigadors van concloure que la gent experimenta una dissonància entre les cognicions en conflicte. En rebre només 1 dòlar, els estudiants es van veure obligats a canviar el seu pensament, perquè no tenien altra justificació (1 dòlar era insuficient i produïa dissonància cognitiva) . Els que havien rebut 20 dòlars, però, tenien una justificació externa per al seu comportament, i per tant van experimentar menys dissonància . Això sembla indicar que si no hi ha cap causa externa que justifiqui el comportament, és més fàcil canviar de creences o actituds.

Augmentar la dissonància cognitiva per enxampar un mentider

Un altre famós estudi en aquesta línia d'investigació el va portar a terme Anastasio Ovejero , i va concloure que, respecte a la mentida, "Cal entendre que els subjectes en general viuen en consonància cognitiva entre el seu pensar i actuar i si per algun motiu no poden ser congruents, intentaran no parlar sobre els fets que generen la dissonància, evitant així augmentar aquesta i buscaran reacomodar les seves idees, valors i / o principis per així poder autojustificar, aconseguit d'aquesta manera que el seu conjunt d'idees encaixin entre si i es redueixi la tensió " .

Quan es presenta la dissonància cognitiva, a més de fer intents actius per reduir-la,l'individu sol evitar les situacions i informacions que podrien causar-li malestar .

Un exemple sobre l'ús de la dissonància cognitiva per detectar un mentider

Una de les maneres d'enxampar un mentider és provocant un augment de la dissonància cognitiva, per d'aquesta manera detectar els senyals que el delatin. Per exemple, un individu anomenat Carlos, que portava dos anys sense feina, comença a treballar com a comercial per a una companyia elèctrica. Carles és una persona honesta i amb valors, però no té més remei que portar diners a casa a final de mes . 

Quan Carles va a visitar als seus clients, ha de vendre'ls un producte que sap que a la llarga comportarà una pèrdua de diners per al comprador, de manera que això entra en conflicte amb les seves creences i valors, provocant-li la dissonància cognitiva. Carlos haurà de justificar-se internament i generar noves idees dirigides a reduir el malestar que pot sentir .

El client, per la seva banda, podria observar una sèrie senyals contradictoris si pressiona prou a Carlos per aconseguir que augmenti la dissonància cognitiva, ja que aquesta situació tindria un efecte en els seus gestos, el seu to de veu o les seves afirmacions. En paraules del propi Festinger, "Les persones ens sentim incòmodes quan mantenim simultàniament creences contradictòries o quan les nostres creences no estan en harmonia amb el que fem" .

La psicòloga, autora del llibre "Emocions expressades, emocions superades" , afegeix que a causa de la dissonància cognitiva,  "El malestar ve acompanyat generalment per sentiments de culpa, enuig, frustració o vergonya" .

El clàssic exemple dels fumadors

Un exemple clàssic quan es parla de la dissonància cognitiva és el de  els fumadors .Tots sabem que fumar pot provocar càncer, problemes respiratoris, fatiga crònica i, fins i tot, la mort. Però, ¿per què la gent, sabent tots aquests efectes perniciosos que causa el fum, encara fuma?

Saber que fumar és tan perjudicial per a la salut però continuar fumant, produeix un estat de dissonància entre dues cognicions: "he d'estar sa" i "fumar perjudica la meva salut" . Però en comptes de deixar el tabac o sentir malament perquè fumen, els fumadors poden buscar autojustificacions com "de què serveix viure molt si no es pot gaudir de la vida" .

Aquest exemple mostra que sovint reduïm la dissonància cognitiva distorsionant la informació que rebem. Si som fumadors, no parem tanta atenció a les proves sobre la relació tabac-càncer . Les persones no volen sentir coses que els posin en conflicte amb els seus més profundes creences i desitjos, tot i que en el mateix paquet de tabac hi hagi una advertència sobre la serietat del tema.

La infidelitat i la dissonància cognitiva

Un altre exemple clar de la dissonància cognitiva és el que li passa a una persona que ha estat infidel. La majoria d'individus afirmen que no serien infidels i saben que no els agradaria patir en les seves carns, tot i així, en moltes ocasions, poden arribar a ser-ho. A cometre l'acte de  infidelitat solen justificar dient-se a si mateixos que la culpa és de l'altre membre de la parella (ja no el tracta igual, passa més temps amb els seus amics, etc.), ja que suportar el pes d'haver estat infidel (pensant que la infidelitat és de males persones) pot causar molt de patiment.

De fet, després d'un temps, la dissonància cognitiva pot arribar a empitjorar, i veure constantment a la seva parella pot obligar-lo a confessar, ja que cada vegada pot arribar a sentir-se pitjor. La lluita interna pot arribar a ser tan desesperant que els intents de justificar-se davant aquesta situació poden causar seriosos problemes de salut emocional. La dissonància cognitiva, en aquests casos, pot afectar diferents àrees de la vida, com poden ser el treball, les amistats en comú, etc. Confessar pot arribar a ser l'única manera de lliurar-se del sofriment.

Quan ocorre la dissonància cognitiva a causa d'una infidelitat, el subjecte es veu motivat a reduir-la, doncs li produeix un gran malestar o ansietat. Però quan per diferents motius, no és possible canviar la situació (per exemple en no poder actuar sobre el passat), llavors l'individu tractarà de canviar les seves cognicions o la valoració del que ha fet. El problema sorgeix perquè al conviure amb aquesta persona (la seva parella) i veure-diàriament, el sentiment de culpa pot acabar per "matar-lo per dins" .

LA INTEL·LIGÈNCIA ES DEMOSTRA EN DIVERSOS ÀMBITS DE LA VIDA

LA INTEL·LIGÈNCIA ES DEMOSTRA EN DIVERSOS ÀMBITS DE LA VIDA, NO ÚNICAMENT EN L'INTEL·LECTUAL

La intel·ligència és, sens dubte, un dels conceptes més polèmics de tots els que poden aplicar-se a un ésser humà. Per molt temps es va relacionar gairebé exclusivament amb l'àmbit intel·lectual i, per conseqüència, ser intel·ligent significava ser destacat en l'exercici de les ciències, en la resolució de problemes abstractes i fins i tot en l'especulació metafísica de certes qüestions.
Amb el temps, però, aquesta definició ha canviat, i la intel·ligència s'ha associat també amb la comprensió de les emocions, amb el sentit artístic, amb la creativitat i, en última instància, amb viure bé.
Sigui com sigui, l'únic que sembla clar és que la intel·ligència no està composta d'una sola matèria sinó de diverses, i és en aquest sentit que compartim ara una breu llista de cinc trets que apunten cap a conductes molt específiques, totes en relació amb aquesta varietat de perspectives des de les quals es pot dir que una persona és intel·ligent.

1. Les persones intel·ligents no culpen a altres pels seus errors
Assumir una responsabilitat és una de les primeres mostres d'intel·ligència i maduresa emocional en un individu, especialment quan això implica reconèixer un error comès i les seves conseqüències. I això no només per raons de convivència social, sinó també per un tret de comportament molt definit: reconèixer un error també fa possible aprendre d'ell per no cometre-ho de nou.

2. Les persones intel·ligents reconeixen la seva pròpia ignorància
En psicologia està conceptualitzat un fenomen conegut com "efecte Dunning-Kruger", el qual,grosso modo , consisteix en què un individu es creu millor que els altres per una il·lusió cognitiva. Els psicòlegs que van desenvolupar aquesta idea, David Dunning i Justin Kruger, de la Universitat de Cornell, van notar que certes persones posseeixen un biaix psicològic que els impedeix reconèixer la seva pròpia incompetència en cert àmbit, reconèixer l'habilitat superior d'altres en el mateix i, finalment , els atorga una confiança excessiva per desenvolupar-se en la disciplina que ignoren. Pot semblar un tant paradoxal, però ser intel·ligent comença per reconèixer la pròpia ignorància.

3. Les persones intel·ligents no reaccionen amb enuig o agressió
Les conductes agressives i la seva relació amb la intel·ligència ha estat un tema àmpliament estudiat per les ciències cognitives. Per exemple, un estudi d'investigadors de la Universitat de Michigan va trobar un vincle entre un baix coeficient intel·lectual i la inclinació a reaccionar amb ira davant de certes situacions, la qual cosa al seu torn sembla donar peu a un cercle viciós, ja que en aquest mateix estudi es va observar que, en nens de 8 anys, l'agressivitat obstaculitza el desenvolupament de la intel·ligència.

4. Les persones intel·ligents entenen les emocions d'altres
En anys recents el concepte d ' "intel·ligència emocional" ha guanyat presència en la literatura especialitzada i fins i tot en articles de difusió. Ser intel·ligent és també entendre les nostres emocions i les dels altres, i no només des d'un punt de vista discursiu o conductual sinó també anatòmic i tot evolutiu, ja que l'habilitat empàtica ( "posar-se en les sabates de l'altre", com es diu col·loquialment) està relacionada directament amb el desenvolupament de les regions del cervell encarregades del processament de les emocions, com el còrtex cerebral i el sistema límbic.

5. Les persones intel·ligents no pensen que són millors que els altres
Els prejudicis són signes inequívocs de falta d'intel·ligència. En psicologia es coneix bé l'efecte de compensació mitjançant el qual un individu busca sobreposar-se a la seva pròpia inseguretat creient-se millor que altres. Per exemple, en una investigació de la Universitat Brock d'Ontario es va trobar una relació entre persones amb un baix coeficient intel·lectual i postures com l'homofòbia, el racisme o l'aprovació de càstigs severs.

Què et sembla? Creus, com nosaltres, que la intel·ligència autèntica es distingeix per estar orientada a tenir una millor vida, ser més solidari amb els altres i cuidar millor?

Pensar i actuar és el mateix per al cervell

Per això és possible tractar lesions motores enganyant al cervell amb un mirall o amb realitat virtual

Pensar i actuar és el mateix per al cervell, han descobert neuròlegs suïssos. S'explica perquè la xarxa frontoparietal ha evolucionat des d'una xarxa que controla únicament la motricitat, cap a un sistema més general com és l'emulació. Per això és possible tractar lesions motores enganyant al cervell amb un mirall o amb realitat virtual.

insharejuliol

Il·lustració de la xarxa frontoparietal quan els subjectes realitzen tasques motores (esquerra) o cognitives (dreta). Les activitats d'aquestes diferents tasques es superposen a la part parietal posterior de la xarxa frontoparietal, així com en una regió dels lòbuls frontals anomenada còrtex premotor. Les regions situades entre aquestes dues parts són el còrtex motor i somatosensorial primari, activades únicament per l'execució dels moviments del braç. © UNIGE / Radek Ptak

En el nostre cervell, la xarxa frontoparietal, que uneix els lòbuls frontal i parietal, assumeix diverses funcions, des de la planificació i l'execució de moviments fins a la rotació mental (l'habilitat de rotar les representacions mentals dels objectes bidimensionals i tridimensionals), des de la atenció espacial a la memòria de treball. 

La memòria de treball és un constructe teòric relacionat amb la psicologia cognitiva que fa a les estructures i processos usats per a l'emmagatzematge temporal d'informació (memòria a curt termini) i l'elaboració de la informació. 

La qüestió que intriga als científics és com és possible que aquesta única xarxa pugui realitzar funcions tan dispars. 

Neurocientífics de la Universitat de Ginebra (UNIGE) i dels Hospitals Universitaris de Ginebra (HUG) proposen una hipòtesi original: totes les funcions cognitives reposen sobre una funció central, l'emulació, segons expliquen en un comunicat . 

Creant una imatge dinàmica i abstracta dels moviments, l'emulació permetria al cervell reforçar les seves competències motores, així com forjar una representació precisa i duradora. La xarxa frontoparietal hauria evolucionat des d'una xarxa que controla únicament la motricitat, cap a un sistema més general com és l'emulació. 

Teràpies multimodals 

Aquesta hipòtesi, formulada a la revista Trends in Cognitive Sciences, explicaria per què les persones que pateixen una lesió en aquest lloc concret del cervell presenten seqüeles que afecten nombroses funcions que a priori no tenen cap relació. Si es confirma aquesta hipòtesi, permetria teràpies multimodals per a persones amb determinades lesions cerebrals. 

Nombrosos estudis d'imatge funcional mostren que la xarxa frontoparietal s'activa per tasques molt diferents.Passa amb les activitats motrius, com agafar alguna cosa amb la mà, però també quan s'efectuen moviments oculars. També s'activa quan cap moviment està implicat, o si un canvia l'atenció o efectua un càlcul mental. Tot implica la participació de la xarxa frontoparietal. 

Per explicar com aquesta regió cerebral està implicada en tasques tan diferents, els investigadors han tractat d'establir la relació entre la motricitat, l'aprenentatge motor i el desenvolupament de la cognició en l'ésser humà.

L'aprenentatge motor (AM) es defineix com el conjunt de processos interns associats a la pràctica i l'experiència, que produeixen canvis relativament permanents en la capacitat de produir activitats motores, a través d'una habilitat específica. 

"Existiria un procés comú a totes aquestes tasques que els científics hem anomenat emulació", explica un dels investigadors, Radek Ptak. Aquest procés, que consisteix a planificar i representar un moviment sense arribar a realitzar-ho, activa la xarxa frontoparietal de forma idèntica a si es realitza el moviment. 

"Nosaltres proposem la hipòtesi que el cervell va fins i tot una mica més lluny: utilitza aquestes representacions dinàmiques per realitzar funcions cognitives cada vegada més complexes, més enllà de la mera planificació dels moviments", afegeix Ptak.

Imaginar per curar 

Els estrets vincles entre les funcions motores i cognitives es posen de manifest en el desenvolupament del nen: el nadó aprèn manipulant coses amb les mans. I al revés, l'esquiador que repeteix mentalment la trajectòria abans de llançar-se a la pista de neu, veurà que millora la seva marca. Aquest període de preparació permet d'aquesta manera fer un descens més just i precís. 

El mateix principi explica igualment per què les persones que pateixen lesions a la xarxa frontoparietal tenen problemes per realitzar tasques motores i cognitives. Això permet explorar com utilitzar les funcions cognitives per rehabilitar les funcions motrius perdudes. 

Per exemple, la utilització de miralls a les persones hemiplègiques (que tenen la meitat lateral del seu cos paralitzada) permet enganyar el cervell fent-li creure que la mà del costat lesionat funciona. Aquesta imatge, falsa perquè en realitat es tracta del reflex de la mà funcional, permet millorar les capacitats motrius reals. 

La realitat virtual, que permet dissociar la percepció segons el dany que es tracta de curar, és una eina que els científics de Ginebra estan usant cada vegada més. 

No obstant això, Ptak es mostra prudent: "hem de continuar les nostres investigacions per obtenir dades sòlides sobre la seva eficàcia. Més que nova, aquesta tècnica té un avantatge: als nostres pacients els agrada i l'accepten voluntàriament. Això només pot ser positiu per al resultat de la teràpia. " 

La hipòtesi proposta ara es basa en nombroses observacions i obre interessants perspectives, segons els investigadors. Més enllà de les possibilitats terapèutiques, planteja altres qüestions sobre els orígens de la cognició de manera general: si aquest principi d'emulació permet fer generalista una xarxa en principi especialitzada en la gestió de la motricitat, com pot al seu torn transformar-la cognició? Per als investigadors, aquest debat va per llarg.

Referència 
  
The Dorsal frontoparietal Network: A Core System for Emulated Action . Trends in Cognitive Sciences, DOI:http://dx.doi.org/10.1016/j.tics.2017.05.002

DESCARREGAR LLIBRES AUTOCONEIXEMENT

https://autoconocimientointegral.com/2014/06/25/libros-de-consciencia-gratis-para-descargar/

PA BLANC O INTEGRAL

Un experiment amb voluntaris mostra que la resposta glucèmica a cada tipus de pa varia en cada persona.La troballa, diuen els autors, podria millorar les recomanacions nutricionals sobre aquest tipus d'aliments.

És millor per a la teva salut el pa blanc o el pa integral? Korem et al

Un dels aliments més presents en la nostra dieta és el pa i, encara que la recomanació general és la de substituir el pa blanc per l'integral, elsefectes metabòlics i sobre la microbiota encara no es coneixen amb detall. Per això, l'equip de Eren Segal , de l'Institut Weizmann, ha realitzat un estudi molt meticulós amb vint voluntaris als que van donar diferents aportacions de pa integral i pa blanc durant un mes.

MÉS INFO

• L'estudi que pot acabar amb les dietes

  L'estudi que pot acabar amb les dietes

El treball, publicat aquest dimarts a la revista Cell Metabolism , consistit en reclutar 20 persones el consum de pa suposés un 10 per cent de les calories de la seva dieta i dividir-los en dos grups. Al primer se li va donar pa blanc i al segon pa integral, i al cap de dues setmanes es van intercanviar les dietes.Durant el mes que va durar l'experiment, els investigadors van analitzar els nivells deglucosa i de calci, ferro i magnesi , es va controlar el colesterol l, la activitat enzimàtica de ronyó i fetge i nombrosos marcadors de la inflamació i el dany de teixits. I de manera complementària es van observar els canvis en les bacteris de l'intestíabans, durant i després de l'estudi.

Per a sorpresa dels autors, el resultat va ser que el tipus de pa no afectava de manera significativa als subjectes

Per a sorpresa dels autors, el resultat va ser que el tipus de pa no afectava de manera significativa als subjectes i que diferents persones presentaven diferents respostes a cada tipus de pa. "La troballa inicial, i això era molt diferent al que esperàvem, va ser que no hi havia diferències clíniques significatives entre els efectes d'aquests dos tipus de pa en cap dels paràmetres que mesurem", assegura Segal. "Mesurem una bona quantitat de marcadors i no hi havia diferència apreciable en l'efected'aquesta intervenció dietètica a la que els vam sotmetre".

Basant-se en un estudi realitzat pel mateix equip anteriorment i en què van descobrir que cada persona té una resposta glucèmica diferent a la mateixa dieta , Segal va intentar esbrinar si aquí estava succeint el mateix amb diferents tipus de pa. I el que van concloure va ser que, efectivament,la meitat dels voluntaris tenien una resposta millor al pa blanc processat i la resta assimilava millor el pa integral. "Les troballes d'aquest estudi no només són fascinants, sinó potencialment molt importants: persones diferents reaccionen de forma diferent, fins i tot a la mateixa menjar", explica Eren Elinav , coautor del treball. "El descobriment podria portar a una aproximació més racional a l'hora de dir-li a la gent què aliments són millors per a ells , basant-nos en la seva microbioma".

Un esquema de la revista Cell Metabolism per entendre l'estudi Korem et al. cell

Els autors reconeixen que no han considerat la sensació de sacietat que produeix cada un dels dos tipus de pa i el també coautor Avraham Levyrecorda que a causa del alt contingut de fibra, la gent sol menjar menys quantitat de pa integral. "Així que la història ha de continuar", apunta. Per al nutricionista Aitor Sánchez ( @midietacojea ), és comprensible que cada subjecte respongui d'una manera, però a nivell epidemiològic i poblacional a dia d'avui està justificat substituir els refinats per integrals . "El pa integral és més completa inclou el germen i el segó, el que provoca més bona salut intestinal i més sacietat, amb la consegüent millora en prevenció de sobrepès o maneig de diabetis ", explica a Next. "Elaportació de fibra és superior a les versions integrals, cosa especialment interessant en el nostre entorn quan sabem que la inclusió de fibra a les nostres dietes està molt per sota de les recomanacions diàries", assegura el nutricionista Juan Revenga ( @juan_revenga ). Les versions integrals dels aliments amb base en els cereals tenen, a més, "una major i interessant densitat nutricional a partir de més vitamines, minerals i altres substàncies -fitonutrientes- habitualment amb molt bona premsa de cara al pronòstic de salut", recorda.


"El corrent de la nutrició personalitzada està servint per justificar de tot", diu Aitor Sánchez

Per Revenga, l'estudi presenta alguns problemes de forma que serien millorables. "El període d'intervenció prenent primer un pa i després un altre, em sembla especialment curt per treure conclusions ", apunta."Hauria de plantejar un altre assaig amb més població, de més durada i, almenys sobre el paper, controlant millor altres variables". Sánchez també es mostra escèptic amb aquesta nova tendència a defensar la nutrició personalitzada . "És un corrent en creixement que està servint per justificar de tot ", argumenta. "Amb la moda la gent s'està preocupant més de si em engreixa més la cansalada que les costelles. La base de la nutrició és l'epidemiologia, i aquí tenim una robustesa immensa de què és sa a nivell de salut pública enfront del que no ".

Referència: Bread affects clinical parameters and induces gut Microbiome-associated personal glycemic responses ( Cell Metabolism
)