ANTICONCEPTIU FEMENÍ A L'ANTIGUITAT

ANTICONCEPTIU FEMENÍ, PÍNDOLA DEL DIA DESPRÉS I TAMPONS A L'ANTIGUITAT

---

      

No enumerararé tots els mètodes anticonceptius que les dones han patit en la història. I dic sofert, perquè al llarg de la història l'home ha decidit fins al més íntim d'una dona. El més fàcil i freqüent era la introducció de cossos estranys a l'úter per taponar el líquid seminal. En les actes de la National Medical Association es poden trobar 123 tipus de dispositius intrauterins. En un diari es va arribar a publicar ...

Aquests trastos omplen la vagina com si fos una botiga de tot a cent.

Avui dia, i gràcies a la investigació, hi ha mètodes més efectius i menys radicals: píndola, DIU, pegats ... Però si ens remuntem a l'antic Egipte, trobarem el primer mètode anticonceptiu femení: una barreja feta amb els excrements de cocodril del Nil i mel. Les dones s'aplicaven una fina capa d'aquest emplastre al coll de l'úter que actuava com a barrera (per la viscositat de la mel) i, a més, s'ha comprovat que els excrements del cocodril són un poderós espermicida per la seva elevada acidesa.

"Amor, quan tornis de treballar de les piràmides, passa't pel riu que avui no tinc mal de cap".

També van ser les egípcies les primeres a utilitzar tampons, en aquest cas fets amb la pelussa del lli i resina d'acàcia (la nostra goma aràbiga) per fer compacte aquest absorbent.

La píndola del dia després és un anticonceptiu d'emergència femení que s'utilitza per prevenir els embarassos no desitjats. S'ha de prendre en un termini màxim de 72 hores després del coit de risc i té una eficàcia superior al 90% en les primeres 24 hores després de la relació sexual.Amb el pas del temps, aquesta efectivitat comença a reduir-se. I encara que ha estat al segle XXI quan s'ha comercialitzat, mal faríem en pensar que som els pioners.

El silphium era una planta silvestre que només creixia en els voltants de la ciutat grega de Cirene, a la zona mediterrània de l'actual Líbia. Segons Plini el Vell, la planta era silvestre i impossible de conrear, amb fortes i abundants arrels i tija similar al de la asafètida i de gruix semblant. El nom llatí de la planta era laserpicium , d'ella s'extreia el làser, que era la resina aromàtica que traspuava la planta i que tenia propietats medicinals i culinàries. Però d'entre tots els usos que va tenir el silphium, el que avui ens ocupa era el de mètode anticonceptiu, similar a la nostra "píndola del dia després", o com un abortiu per les seves propietats estrogèniques. I per filar encara més prim, estudis moderns amb plantes estretament relacionades amb la asafètida mostren una taxa d'èxit de gairebé el 100% d'eficàcia quan s'administren en el termini de tres dies després del aparellament ... de rates.

La sobreexplotació, la petita franja costanera on creixia i la impossibilitat de conrear-la portà  la seva extinció al segle I.

Una únic tija enviada a Neró és tot el que s'ha  trobat (a la Cirenaica) en la memòria de la nostra generació (...) des de llavors no ha estat importat un altre làser que aquell de Pèrsia, Mitja i Armènia, on creix en abundància encara molt inferior al de Cirenaica i a més és adulterat amb goma, sacopeni o mongetes mòltes ... (Naturalis Història - Plini el Vell)