la clau de la felicitat es no esperar-la

LA VANGUARDIA
LA CONTRA
Dimecres ,27 de maig de 2015
Mauricio Papini, investigador neurocientífic i estoic per experimentació
Tinc 61 anys: anticipo el pitjor del  que no depengui de mi i em preparo como el millor per al
que si depèn. Investigà a Texas i presidí l’associació Americana de psicologia .Vaig nàixer a
Argentina: era lògic especialitzar-me en frustració. Col•laboro amb la Universitat de Barcelona.
"La rata demostrà que la clau de la felicitat es no esperar-la"

 Què ens ensenya la manera d’aprendre dels animals? He estat comparant amb el nostre durant tota la meva carrera i m’he especialitzat en la frustració com a mecanisme adaptatatiu, perquè explica molt sobre com modifiquem les nostres conductes.
Els animals també es frustren? Els experiments de laboratori demostren que tots els mamífers ens frustrem per igual.
Defineixi. frustració.
El que sents quan obtens una mica menys bo del que esperaves.
I com la investigació en animals? Li dono a una rata de laboratori una solució d’aigua amb un 32% de sacarosa durant una sèrie de dies i després es li canvio per una altra que en té només un 4%: 8 vegades menys.
I com reacciona?
La rebutja amb una reacció emocional exagerada molt similar a l’estrès.
La rata agafa una enrabiada? En psicologia diem que es frustra: reacciona amb una forma exagerada de rebuig davant de qualsevol canvi negatiu i significatiu
Per què la qualifica d’exagerada?
Perquè ho és en comparació amb l’actitud d’una altra rata a la qual donem sempre un 4% de sacarosa i l’accepta. En ella no hi ha frustració, perquè no hi havia expectatives.
Per a què ens serveix la frustració? La meva hipòtesi és que és evolutivament necessària per adaptar-nos a situacions de canvi brusc en la proporció d’aliment.
I per què és tan útil per a adaptar-nos? Si vostè va cada dia a buscar fruita a un arbre i es se n’afarta i el dia que no en queda no es frustrés, continuaria anant a l’arbre a buscar fruita i moriria d’inanició: la frustració ens fa canviar de manera radical de conducta i buscar així noves fonts de suport.
Sense frustració no hi ha rectificació? Sense ella ens costaria molt canviar de pautes i costums. L'interessant és que la frustració està relacionada amb el sentiment de pèrdua i el mecanisme de dolor.
En quin sentit?
Si vostè es fa un tall en un dit, activarà els mateixos circuits neuronals que si sofreix una pèrdua o es frustra.
Com reacciona el cervell? Tant davant la frustració com davant d’un mal de queixal .allibera opioides endògens.
Són un pal•liatiu del dolor? Sí, i sap com reacciona la rata a la que  es priva del que esperava?
És la nostra mestra. Quan es frustra perquè li reduïm la seva sacarosa, augmenta la seva ingesta de Librium, un ansiolític antidepressiu addictiu, que fins llavors tot just havia volgut consumir, encara que també li oferíem cada dia.
Igual que els que beuen per amor! Si canviem cada dia a la rata seva dosi de sacarosa a l’atzar, sotmetent així a una frustració crònica, al principi la compensa prenent molt antidepressiu, però després va prenent-ne menys, és a dir, se sobreposa. La rata aprèn a suportar el dolor. Té mecanismes de resiliència com nosaltres i com tots els mamífers.
La rata aprèn a no fer-se il•lusions. Per això, a mi les rates del laboratori m’han ensenyat molt al costat de Sèneca i Epictet.
Grans mestres estoics. Els estoics ens van ensenyar a gestionar la frustració i a exercitar la resiliència ...
I sense ansiolítics. Aprèn a esperar el pitjor del que no depèn de tu i a preparar-te com el millor per el que sí depèn. Gran part del que ens passa a la vida no depèn de nosaltres i, per això, reduirem la frustració si anticipem el pitjor.
Com va aprendre Epictet? Va recomanar exercicis de premeditació que jo practico. Cada matí, massec uns segons a la vora del meu llit al despertar-me i tracto d’anticipar tot allò que pot sortir-me malament però que no controlo. Després em comprometo a fer molt bé el que sí depèn de mi i controlo.
És el poder del pensament negatiu. Jo diria que és el poder del pensament realista. Si anticipes que hi ha coses que no depenen de tu i sortiran malament, la teva frustració en la desgràcia serà menor i més fàcil de gestionar. Però, alhora, has de ser positiu i proactiu en el que sí depèn de tu i en el teu compromís amb la vida: has d’assumir el pitjor i preparar-te com el millor sempre.
És el poder del pensament positiu. En llenguatge estoic: jo controlo les meves virtuts: el meu esforç, la meva dedicació, el meu talent ... Però també aprenc a anticipar i a assumir que, malgrat ells, hi haurà una part del meu destí que no depèn de mi.
No pots decidir tot el que succeirà, però sí com t’ho  prendràs. Els estoics conreen l'ataraxia, que vindria a ser en termes psicològics com la gestió de la frustració, que, com s'ha vist, és una emoció científicament demostrable i evolutivament necessària.
Què ensenyen les rates del laboratori?
En certa manera, i parlant ja en llenguatge col•loquial, que la clau de la felicitat està en no esperar-la.
LLUÍS AMIGUET

EL SOROLL I LA RAÓ 
"La vida es una  història sense sentit plena de ràbia i soroll explicada per un idiota” , sentència l’ambiciós Macbeth al intuir el seu final. Sèneca i Epictet , savis, matízen: accepta la vida en el que no depèn de tu i patiràs menys el seu absurd i cultivat per millorar-la en alló que si depèn de tu . Ataraxia i resiliència : assumeix que el carro  de la vida et portarà per camins de vegades desgraciats sense deixar de superar-te per millorar-la en els instants en que el condueixis tu. El doctor Papani investiga en el seu laboratori conductual com gestionar la frustració per sobreposar-nos a l’infortuni i explica que no podem decidir tot el que ens passa , però si com ens ho prenem.