DIMARTS, 19 MAIG 2015
Luc Nicon pedagog; creador, d’una tècnica per eliminar pors
inconscients |
Tinc 61 anys. Visc a Montpeller.Solter. Tinc tres fills;dues filles de 16 i 33 anys i un noi que va morir. Sóc autodidacte. La por domina l’inconscient i
la societat i com més por
més conflicte.
Els nostres àtoms persisteixen i es
continuen barrejant en l’essència de la vida
"Cal estar al cos i
percebre les sensacions físiques"
Jo era incapaç d'aprendre. M'explicaven les coses i no
les comprenia. Als 16 anys vaig deixar
l'institut, vaig
començar a treballar i buscar mètodes que m'ajudessin a aprendre.
I en va trobar cap
que li anés bé? Sí, integrar l'emoció
i el moviment en l'aprenentatge.
Un exemple simple (que vaig aconseguir que s'implantés en
l'educació francesa i holandesa) és
aprendre matemàtiques mitjançant objectes que pot moure un nen.
Senzill i eficaç.
Van començar a acudir a mi persones
molt bloquejades quant a processos
d'aprenentatge. Un dia, desesperat, se'm
va ocórrer preguntar-li a una dona a qui no aconseguia ajudar: "Què passa al teu cos,
ara?", "Quina sensació física...?"... "Cal que la sentis, deixa que
evolucioni".
I?
Al cap d'un minut la sensació desagradable va deixar passar el relax,
s'havia obert alguna cosa i podia aprendre. Durant quatre anys vaig comprovar l'eficàcia d'aquest procés senzill en els bloquejos d'aprenentatge, però encara no m'havia adonat de la poderosa eina que tenia a les mans fins que la
vaig començar a aplicar en un altre tipus de bloquejos emocionals.
Pors, fòbies, angoixes, irritabilitat, depressió...?
Sí, quan apareix la sensació n'hi
ha prou amb aturar-se, tancar els ulls i veure què
passa al cos: de sobte et costa respirar, o et tremolen
cames, o sents mal de cap... Apareixen sensacions físiques a les quals
normalment no parem atenció.
I què hem de fer amb
això? Deixar que evolucioni, i en un
màxim de dos minuts i mig arribes a la calma.
L'interessant és que aquest desassossec,
l'angoixa a causa d'aquesta situació
concreta, no torna.
Sembla un remei
miraculós. Durant cinc anys vaig fer un estudi sobre 300 persones amb dificultats emocionals i el
93% van resoldre el seu problema, la majoria en una sessió. Avui ja
acumulo més de 8.000 sessions de TIP! (tècnica d'identificació de pors inconscients).
Hi ha una
explicació científica? La hipòtesi és que quan connectes amb les sensacions provocades per pors i traumes revius un episodi de pèrdua de consciència que va passar durant l'embaràs o el part, la qual cosa és força comuna i està provocada per petits problemes d'asfíxia o falta d'irrigació sanguínia.
Però moltes depressions
i angoixes vénen de la mateixa vida..
Quan no es resolen podem
pensar en altres causes: sabem que mesurant
el cortisol en sang podem esbrinar si algú
que acaba de viure un traumatisme (violació,
accident greu...) en tindrà seqüeles
psicològiques o no. Si la resposta de
cortisol és baixa, tindrà problemes, i, pel que
sembla, això està relacionat amb les pèrdues de
consciència abans del naixement de què
parlava.
Una teoria curiosa.
Entre un 60% i un 68 % hem viscut
amb un bessó durant un temps breu al ventre
matern, cosa que pot originar problemes al que
sobreviu i que ara s'està investigant.
I el camí de retorn és el cos? Sí, aquestes sensacions saben desfer el camí i reparar aquell moment, cosa que no es pot fer amb la ment.
I si t'asseus, tanques els ulls i no
tens cap sensació física?
Significa que estàs en
la ment .Cal estar al cos i percebre les sensacions físiques que hi apareixen:
respires malament, tens tremolors, sensació
d'asfíxia..., però Acostuma a durar un parell de minuts i, després, la calma.
I ho
has de fer en el moment que pateixes els símptomes de la fòbia o el temor, Exacte, és una cosa molt concreta: sents l'emoció desagradable (ira,
por...), busques
un lloc on puguis tancar els ulls, portes l'atenció a les sensacions físiques del teu cos en aquest moment, deixes que aquestes sensacions evolucionin per si
mateixes i es transformin sense exercir cap control.
Així de senzill?
Sí, el problema és que
des de ben petits aprenem a arraconar el que
ens provoca un malviure emocional, però n'hi ha prou
amb visitar el nostre interior i atendre les sensacions físiques, perquè la memòria és al cos.
Què f em amb la ment? L'ésser humà té dues maneres d'estar en connexió amb l'exterior: o bé estic pensant i analitzant, és a dir, estic en la ment, o estic sentint. No pots estar als dos llocs alhora.
El va ajudar, la
TIPI , per afrontar la mort del seu fill?
Va morir fa cinc anys, va caure per una finestra. Una desgràcia com aquesta
t’omple d'inseguretats, de culpa, de moltes
sensacions que no tenen relació amb el fet en si
mateix. La TIPI em va ajudar a superar aquestes coses.
La
confusió no et permet saber què és el que sents... Com ho fas? Necessites
concreció, viure
aquesta sensació desagradable. Quan tornava amb avió de Milà, on vivia el meu fill, davant meu hi havia una persona
llegint la notícia de la seva mort i em vaig posar fatal. Vaig
aprofitar aquell moment per fer TIPI i vaig
eliminar molt malestar.
Sembla tan senzill...
Ho és, és una capacitat innata per
digerir el malestar emocional i eliminar l'origen dels bloquejos.
IMA SANCHÍS
SAVIESA INNATA:
Es va convertir en padagog provant de resoldre
els seus propis problemas d’aprenentatge i va descubrir que el cos humà té una
capacitat innata per digerir el malestar emocional(fòbies , irritabilitat,
angoixa, inhibicions,bloquejos…)mitjançant les sensacions fàsiques que
apareixen al cos ,cosa que va anomenar TIPI (tècnica d’identificació
sensorialde les pors inconscients) Després de 25 anys investigant ha creat l’associació
TIPI World per donar a conèixer com cal
tornar a engeñar aquesta capacitat natural que pot posar en pràctica la persona
tota sola, un tema sobre el qual ha publicat tres llibres, en francès.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada