Els esquizofrènics solen tenir anomalies microvasculars

Els esquizofrènics solen tenir anomalies microvasculars

Aquestes troballes proporcionen evidència inicial que la anormalitat del calibre dels vasos retinals (en concret, extens calibre venular) està present en l'esquizofrènia i en la psicosi, resultat consistent amb la hipòtesi de la patologia microvascular en l'esquizofrènia.

Els autors (Universitat de Duke University, a Durham, Estats Units) van provar la hipòtesi que individus esquizofrènics presenten anomalies microvasculars i van avaluar la utilitat de les imatges de la retina com a eina per a la investigació de la malaltia. Els participants eren membres de l'Estudi de Dunedin, una cohort poblacional representativa amb seguiment des del naixement. Els membres de l'estudi van ser sotmesos a imatges de la retina als 38 anys, perquè finalment s'avaluaran les arterioles de la retina i el calibre venular per a tots els membres de la cohort, incloent els que van desenvolupar esquizofrènia.Els microvasos retinals i cerebrals són estructural i funcionalment homòlegs, però a diferència dels microvasos cerebrals, els retinals poden ser mesurats de forma no invasiva in vivo per imatges de la retina.

Els que van desenvolupar esquizofrènia es distingien per vènules retinianes més àmplies, el que suggereix una anomalia microvascular que és reflex de l'insuficient subministrament d'oxigen cerebral. Els anàlisis que van controlar els factors de confusió per a les condicions de salut van suggerir que l'amplitud de les vènules retinianes no és simplement una co-ocurriencia de problemes de salut en esquizofrènics. Vènules més extenses també es van lligar a una mesura dimensional dels símptomes de psicosi en adults amb els mateixos símptomes reportats en la infància. 

En conclusió, els resultats donen suport a la hipòtesi inicial que individus amb esquizofrènia mostren anomalies microvasculars. D'altra banda, es suggereix que els mateixos mecanismes vasculars subjacents als símptomes subliminals i al trastorn clínic, i que aquestes associacions poden començar de forma primerenca en la vida. Aquests resultats posen en relleu a la imatge de la retina com a eina per a la comprensió de la patogènesi de l'esquizofrènia.

font bibliogràfica

Am J Psychiatry. 2013 Dec 1; 170 (12): 1451-9