Aquesta entrada es va publicar en Cos , Psico i està etiquetada amb autoestima , cos , mirall ,instruccions per mirar-se al mirall en21 juliol 2015.

Com et veuries si et miressis al mirall per primera vegada?

Instruccions per mirar-se a un mirall per primera vegada: despulla't. Busca un mirall que et permeti veure't per complet. Dedica almenys 20 minuts a mirar-te ...

Un 90,2% dones distorsionen la seva imatge corporal i estan insatisfetes amb el seu cos. I té molt a veure amb com ens mirem al mirall. La proposta d'aquest post és fer un experiment guiat. Mirar-me amb ulls nous, innocents.
Parlo amb la investigadora de la Universitat de Granada Sandra Díaz Ferrer. Treballa amb dones que manifesten una alta insatisfacció amb els seus cossos, i pateixen trastorns alimentaris que poden acabar matant-les. Sandra acaba de publicar un estudi a la revista Journal of Behavior Therapy and Experimental Psychiatry. El seu treball ha demostrat l'eficàcia de tècniques basades en observar-se en el mirall per millorar el tractament de la bulímia nerviosa.

Pregunto a Sandra si aquestes tècniques també servirien per a aquesta immensa majoria de dones descontenta, sense trastorns alimentaris. Em diu que sí. La tècnica que proposa és similar al tractament d'altres fòbies. Com si et fan por les aranyes i el psicòleg et proposa veure aranyes fins que t'acostumis. En aquest cas es tracta de mirar el teu cos, veure't davant del mirall mirant-te com si ho fessis per primera vegada a la vida. M'explica Sandra que moltes dones, quan inicien l'exposició, ploren.Em sorprèn que un plori davant si mateix. Prenc nota del que explica Sandra, i em miro.

20 minuts davant del mirall. Nua, o amb una roba interior neutra.

La proposta és començar pel cap i acabar als peus, i fer descripcions objectives, sense comparar, ni emetre judicis. Arrenco:

"Tinc els cabells caoba (m'ho tenyeixo), els ulls simètrics; els pòmuls angulosos de dona madura, el llavi superior en pic, l'inferior, carnós; la barbeta arrodonida. Baixo pel vèrtex de l'escot, bru. Tinc dos pits, això sí que és objectiu. Estic a punt de valorar-los, però no ho faig. Senzillament dic: tinc dos pits. El ventre és arrodonit. Miro el meu melic, probablement és la primera vegada que el miro poc a poc. Segueixo baixant sense valorar, sense emetre judicis. Arribo als dits dels peus. Els conte. 10.

Tot el que dic en veu alta té a veure amb el que veig al mirall, i no comparo. Tracte de no pensar en el generós cul de Kim Kardasian quan miro el meu cul (tampoc en el de Yoko Ono, que em donaria treva). És un cul. El meu ...

"El que sol passar és que no et mires a tu mateix, et mires en comparació amb aquest ideal de bellesa que tenim al cap", explica Sandra. I la insatisfacció es cola aquí, i clava l'ullal. "Té a veure amb la Teoria de Comparació Social. Si ens comparem amb els que considerem millors que nosaltres, l'autoestima es veu afectada negativament ".

Porto, segons Sandra, un motlle al cap. És el que he format al llarg de la meva vida amb fotos de models de revista i princeses de Hollywood. En aquest motlle no encaixo. Ni jo, ni ningú. Així que miro els meus malucs i aquesta vegada no les comparo amb les de les models dels anuncis de tampons (Algú pot explicar-me per què apareixen culs de noies per anunciar tampons?) No comparo. Aquest és el mantra.

Arnold Schwarzenegger en minifaldilla

Vaig camí de consumir els primers 10 minuts d'exposició a mi mateixa. Arribo a un dels meus punts febles, el meu gripau personal: les cuixes. "Semblo Arnold Schwarzenegger", se m'escapa. Tinc un portentós quàdriceps que fa que mai porti minifaldilles, i que li dec a una vida de saludable esport. La meva cuixa ha pogut amb mi. Per a una bona exposició al mirall la idea és no dir-te a tu mateixa res que no consentis que et diguin els altres. Així que reprenc la mirada. Aniquilo a Schwarzenegger i observo una altra vegada les meves cuixes. Aquest cop només dic: "Són fortes".

"Les dones fan comentaris duríssims sobre els seus cossos quan es miren". El clàssic: "semblo un xoriço", o "em trauria unes rodanxes d'aquí", són trets tan precisos com els de la Magnun de Harry el Brut. Així que la idea és, a partir d'ara, mirar-te al mirall sense tractar-te malament.

15 minuts mirant-me. Havia començat amb por. No sòlc aturar-me en miralls. Em diu la doctora que hi ha dos tipus de persones, les que es miren tota l'estona i apunten just a aquesta part que els desagrada, i les que defugen mirar-se, com si el mirall fos la boca d'un llop.

Ara es tracta de veure globalment, com un tot. Un cos de dona amb totes les seves coses. No em falta de res. El conjunt sóc jo. "Mirar el cos d'una manera holística, globalment, fa que no t'aturis en aquestes zones que solen ser la diana de les teves crítiques".

El conjunt d'un cos de dona és un exemplar únic. Tinguis l'edat que tinguis, la grandària, la forma, les cicatrius, les pigues, les alegries que són les teves. Un tot.Aquest cos és el que et portes de passeig, a anar en bici, o fer la migdiada, el que toqui. És útil i generós.

Fi de l'exploració del meu jo. Han passat els 20 minuts proposats. (A la teràpia de Sandra les dones estan 40 minuts davant del mirall). Em quedaria una estona més.