Els greixos no són el problema

Els greixos no són el problema, la comunitat mèdica reconeix l'error

Una de cada tres persones mor d'una malaltia cardiovascular, i la ciència mèdica portava 50 anys equivocada sobre les causes.

La ciència mèdica es corregeix a si mateixa, amb més o menys rapidesa .A l'església li va costar 350 anys reconèixer que la terra no era el centre de l'univers. No obstant això, en només 50 anys, la comunitat mèdica comença a acceptar que el greix no és la principal causa, ni dels atacs de cor, ni d'aquest flotador al voltant de la teva cintura.

Segons la pròpia portaveu de l'American Heart Association "ja no creiem que les dietes baixes en greix siguin la resposta" . Al setembre d'aquest any es publica un estudi al National Institutes of Health als EUA, en què es divideix 148 persones sanes en dos grups. Un grup segueix una dieta baixa en greixos. L'altre, una dieta baixa en carbohidrats i alta en greix i proteïna.

Passa un any, i contràriament al que la majoria dels metges podrien esperar, aquests són els resultats:

• Els participants que van seguir una dieta baixa en carbohidrats i alta en greix i proteïna van perdre més pes que els del grup amb la dieta baixa en greix.
• No solament pes, sinó que els de la dieta baixa en carbohidrats van perdre més greix en proporció, i van conservar o guanyar massa muscular , mentre que els de la dieta baixa en greix van perdre múscul.
• Els dos grups van reduir els seus nivells de colesterol en sang, però els de la dieta baixa en carbohidrats van reduir el seu nivell de triglicèrids i augmentar el seu nivell de colesterol HDL (el bo) .
• La fórmula de Framingham calcula el risc de patir un atac de cor en els propers 10 anys. Els participants que van seguir una dieta baixa en carbohidrats i alta en greix i proteïna van veure reduït el seu risc , mentre que els que van seguir una dieta baixa en greix, no.

La importància d'aquest estudi és monumental. S'està desmuntant peça a peça la hipòtesi lipídica , una teoria que la ciència mèdica assumia sense reserves com a veritable, i que és la causa que hi hagi menjar baixa en greix al supermercat, i en última instància , que la gent estigui més grossa i més malalta.

ACTUALITZACIÓ : el 2015 diversos doctors de la universitat de Harvard insten a retirar les recomanacions per limitar el consum de greix:  The 2015 US Dietary Guidelines:  Lifting the Ban on Total Dietary Fat , al Journal of the American Medical Association.

La fal·làcia de la hipòtesi lipídica

La hipòtesi lipídica va néixer als anys 70, quan els casos d'infarts cardíacs estaven multiplicant-se en EUA. Tot i que és més complexa, es pot resumir en la frase següent:

"Fer que baixi el colesterol en sang redueix el risc de malalties cardiovasculars".

Quan es parla de malaltia cardiovascular es pensa sempre en l'aterosclerosi. Consisteix en la formació de plaques en les parets de les artèries. Si les plaques són grans, els vasos sanguinis acaben per obstruir-se. Si es talla el reg sanguini a un teixit durant més de cinc minuts, el teixit mor. És al final el que li passa al cor durant un infart: part del múscul cardíac mor per falta de reg .

Però per què es formen plaques a les artèries? Encara que no es comprèn totalment, se sap que hi ha una acumulació en les parets dels vasos de lipoproteïnes de baixa densitat (LDL), que transporten colesterol.Aquestes molècules s'oxiden, i són atacades pels glòbuls blancs. Si no arriben a temps les lipoproteïnes d'alta densitat (HDL) a netejar la trencadissa portant el greix, es forma una placa de glòbuls blancs morts, colesterol i cristalls de calci. Aquesta acumulació és la que obstrueix l'artèria .

És a dir, el problema sorgeix quan hi ha alts nivells de colesterol en forma de LDL, i baixos nivells de colesterol en forma de HDL . El colesterol no és dolent per si mateix, és una molècula essencial per al funcionament del teu organisme.

Quina va ser la resposta en els anys 70? Doncs si el problema és el colesterol, la solució és fer que baixi el colesterol en sang. Per aconseguir això, cal menjar menys menjar amb colesterol (greixos saturats) i així hi haurà menys colesterol en sang.

Com va dir Mencken, "Per a cada problema complex, hi ha una solució que és simple, elegant i equivocada". La hipòtesi lipídica és tot això.

El principal artífex de la hipòtesi lipídica és l'investigador de Minnesota Ancel Keys, autor de l'anomenat " estudi dels set països "un estudi amb cohorts (grups) al llarg de 15 anys als EUA, Grècia, Finlàndia, Itàlia, Holanda, la llavors Iugoslàvia i Japó.

Aquest estudi està ple de trampes : des seleccionar els països on les dades sortien favorables a la teoria, i descartar els que no, fins a ignorar altres factors de risc, com el consum de sucre, tabac o alcohol. Durant els quaranta anys següents, van sorgir tants estudis a favor com en contra, però els que recolzaven la hipòtesi lipídica es citaven sis vegades més .

La hipòtesi lipídica també justifica l'existència de les estatines, els medicaments més venuts del món, i que són les famoses pastilles per fer baixar el colesterol.

Aquestes conclusions es van convertir gairebé en un dogma, i quan un pacient acudia a la consulta amb el colesterol LDL alt, i per tant amb risc de patir aterosclerosi, la recepta era sempre la mateixa: res d'embotit, ni ous, ni mantega, ni llet sencera, ni formatge, ni carn vermella, i prengui aquesta dosi diària d'estatines durant la resta de la seva vida.

La hipòtesi lipídica fa aigües per totes bandes:

• Ja abans de la introducció de les estatines es va qüestionar el mètode i les conclusions de l'estudi dels set països
• Reduir el colesterol, sigui per mitjà de la dieta o per l'administració d'estatines, no redueix la mortalitat dels pacients , i pot augmentar-la.
• La hipòtesi de Keys que en reduir el greix saturat es redueixen les malalties cardiovasculars s'ha descrit com "una fal·làcia". Un meta anàlisi de 2014 (resumint 74 estudis anteriors) no va trobar cap relació .
• Diversos estudis recents indiquen que són els sucres els principals causants de l'augment del colesterol LDL (el dolent)
• D'altra banda s'ha comprovat que els greixos saturats fan augmentar el colesterol HDL (el bo) .

Vols tenir cura del teu cor i aprimar? Deixa els cereals d'esmorzar. Menja ous amb bacó.

No moris d'un atac de cor, camina

Si el greix no és culpable, ¿què hem de fer per reduir el risc de morir d'un atac de cor? Molts dels consells habituals segueixen sent vàlids, i n'hi ha d'altres nous:

• Limita o elimina el sucre , les farines , pasta, cereals d'esmorzar , begudes ensucrades , pastissos, sucs de fruita , i comença a veure'ls com el que són: precursors del greix en les teves artèries i la teva cintura.
• Mou-te més: has de fer exercici intens almenys mitja hora, cinc vegades per setmana.
• Consumeix fibra en el teu menjar, sobretot en forma de verdures, i en menor quantitat, de la fruita
• Oblida't del tabac
• Limita l'alcohol a una copa de vi al dia
• Redueix el teu greix corporal , molt diferent de reduir el teu pes.
• Elimina ja de la dieta les greixos trans , que sí estan relacionades amb les malalties cardiovasculars
• Redueix la teva estrès : si estàs estressat es produeixen radicals lliures que oxiden el colesterol LDL