Image captionLa moral tindria un origen més animal que diví.
Ni Jesús ni Rousseau ni Hobbes.Més aviat la mona chita, o Darwin, pels més lletrats, tindrien a veure amb la moral.
La moral humana té un passat evolutiu lligat al comportament social, no religiós ni filosòfic. Així ho planteja el primatòleg i professor Frans de Waal en el seu últim llibre "El bonobo i l'ateu".
"Molts dels patrons que considerem 'morals' vénen de l'evolució de les espècies", li explica De Waal a BBC Món.
Basat en 40 anys d'observació de primats, De Waal assegura que el que els éssers humans denominem com a "moral" està molt més a prop del comportament social dels simis que a una imposició divina o una decisió filosòfica.
Per al científic, la moral no passa per una decisió que es pren o que s'imposa des de dalt -filosofia, religió o fins i tot autoritat- sinó que és innata al comportament social humà. No només això: no és exclusiva, sinó que ve com a part del "paquet social" que també pot trobar-se en altres animals com els nostres parents primats.
Segons l'autor, els dos pilars de la moral: reciprocitat i justícia, d'una banda i empatia i compassió per l'altre, estan presents en el comportament social dels simis, el qual és àmpliament retratat en el llibre.
ètica primat
Image captionEl bonobo i l'ateu va sortir a la venda fa menys d'un mes i ja va causar polèmica.
L'anterior està relacionat amb els dos graus de moralitat que De Waal distingeix en el comportament d'aquests animals. La primera, anomenada moral "un a un", té a veure amb com un individu espera ser tractat.
Els estudis de De Waal, així com els d'altres investigadors, han comprovat que ximpanzés i bonobos respecten el concepte de propietat i tracten als seus parells segons l'escala de jerarquia.
No obstant això, moltes altres espècies semblessin regir-se per un sistema semblant. Llavors, quan un comportament social es torna moral?
La clau és que aquests primats esperen que se'ls respectin els seus "drets" i ser tractats segons el seu grau jeràrquic. Com animals socials, mostren gratitud i fins i tot poden prendre venjança, depenent del comportament d'altres cap a ells.
El segon grau de moralitat es denomina "preocupació social" i té relació amb un concepte més abstracte, que involucra el sentit d'harmonia de la comunitat o grup com un tot. Encara que bastant rudimentari, els simis sí que mostren certes formes de reconeixement d'aquest grau de moralitat a compartir el seu menjar, tranquil·litzar als seus veïns o fins i tot "intervenir" en baralles de tercers per evitar disturbis a la comunitat.
En una xerrada TED dictada per De Waal previ al llançament del llibre, l'autor va explicar que una de les coses que més li va cridar l'atenció dels primats que va estudiar va ser el seu afany per reconciliar-se després d'una baralla. "El principi és que tens relacions valuoses que resulten danyades pel conflicte, per el que has de fer alguna cosa", va explicar en aquesta ocasió.
Image captionFrans de Waal porta 40 anys investigant als primats.
Tot, sempre en mires a l'acceptació -i cooperació- social.
Els humans, tal com els nostres parents simis, evolucionem en petits grups on la cooperació es va tornar fonamental. Tal com ells, també, ser sensible a les necessitats, intencions i ànims dels nostres parells es va tornar una necessitat vital. I això, segons de Waal, no té res a veure amb una decisió o un mandat superior, sinó amb la bàsica supervivència.
"Els éssers humans tenim tot tipus d'interessos egoistes i conflictes individuals que necessitem resoldre per aconseguir una societat cooperativa. Per això és que tenim moral, i les abelles o formigues no", ha assenyalat De Waal en una entrevista.
No obstant això, tampoc és que la moral provingui d'una espècie de Leviatan hobbesco.
"El concepte de 'l'home és un llop per a l'home' és bastant injust. Tant per als llops, que són animals bastant cooperatius, com per a la humanitat que també és bastant més cooperativa i empàtica que el que sol dir-se", va assegurar el científic en la seva xerrada TED.
polèmica religiosa
Ni déu ni la filosofia llavors hauria influït en el desenvolupament del comportament moral.
No obstant això les teories de De Waal, basades en els seus descobriments, no cauen molt bé entre filòsofs, antropòlegs i fins i tot economistes, segons el mateix De Waal ha explicat.
"Ells van decidir en la seva ment que la justícia és un concepte molt complex i que els animals no poden tenir-lo. Hi va haver un filòsof fins i tot que ens va escriure queixant-se que era impossible que els micos tinguessin un sentit d'equitat, ja que l'equitat era un concepte inventat durant la Revolució Francesa ", va relatar el científic en la seva xerrada TED.
I avui s'ha vist embolicat en una altra polèmica. Aquest cop amb religiosos. O no religiosos, per ser exactes.
"La religió no és irrellevant, però no és la base de la moralitat", li diu De Waal a BBC Món.
Originari dels Països Baixos, De Waal li explica a BBC Món que el llibre és també una reacció a una societat com la nord-americana, on la majoria de les persones associen directament la moral amb la religió.
Image captionEls bonobos i els ximpanzés es reconcilien després de barallar amb un parell que consideren valuós.
En el seu llibre, el científic va dedicar un capítol complet a l'ateisme. "Estic per un paper reduït de la religió, amb menys focus en Déu totpoderós i més focus en la potencialitat humana", escriu. Però això sembla no ser suficient per als ateus.
Prominents representants de l'ateisme com PZ Myers i AC Grayling han criticat durament el llibre, molestos no només perquè De Waal és un científic que no "demonitza" la religió, sinó que a més critica a l'ateisme, advertint sobre els perills de convertir-lo en un dogma tan forta com la pròpia religió.
"Crec que haurien de calmar una mica", li diu De Waal a BBC Món, posant draps freds a la discussió.
"Si Déu existeix és una pregunta interessant, però no és la pregunta del meu llibre i tampoc és una pregunta que un científic va a poder contestar", conclou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada