meditació Kwan absència d’ego

“Per al viatge de la teva vida no necessites moure’t del lloc”

Pablo d’Ors,, conseller pontifici del papa Francesc; fundador d’ Amics del Desert

El bany de la realitat

Ancorats en les nostres rutines somiem amb viatjar a l’ Himàlaia;les Seychelles o el Taj Mahal, perquè oblidem que el viatge no és on sinó amb qui... I el primer amb qui ha de ser amb tu mateix: és descobrir l’ara en el silenci i que ets aquí no per ser algú, perquè ja ho ets: ni per ser més que d’altres, perquè ningú no és més ni menys que ningú. Per trobar-se a un mateix, n’hi prou amb lliurar-se al bany de la realitat, més revelador que qualsevol fantasia de poder o escapisme. Per començar el viatge de la teva vida, has de regalar-te temps, explica D’Orsa Biografía del silencio,i seguir tècniques de ­meditació mil·lenàries, però encara imprescindibles per no acabar ­vivint la vida d’altres.

L’home savi, sentint que s’acostava la seva fi, va voler morir al bosc i els seus deixebles el van seguir i li van demanar que els digués la seva última paraula. I ell va dir: “Foc!” i va morir. Llavors, el bosc es va incendiar.

Com ho entén vostè?

És el poder de la paraula. La paraula pot transformar la realitat, però només el silenci ens transforma a nosaltres mateixos.

Doni’m un altre kwan per resoldre.

Fins que no siguis l’últim i et sentis el primer no hauràs resolt el teu kwan.

Aquest té ressò cristià i universal.

Els kwan són endevinalles taoistes que el mestre dóna a l’alumne, però no perquè els resolgui, sinó perquè es resolgui a si mateix.

Llavors és que el kwan et pensa a tu.

I tu et penses en ell i així també en els segles de persones que l’han pensat. La meditació no ha de ser necessàriament religiosa, però és més ­fàcil practicar-la en tradicions mil·lenàries com ara la cristiana, la budista o la taoista.

En què s’assemblen?

Podem raonar els problemes amb paraules; elles ensenyen a respirar-los en silenci.

Ens ensenyen a solucionar-los?

No és això . No intenti aprofitar el temps; provi de lliurar-lo. La meditació no és per al creixement personal; no és per treure profit del temps; sinó per regalar-te’l a tu mateix o regalar-l’hi a Déu si ets creient.

Em regalo una estoneta de no res?

De silenci. Perquè només sents la paraula en la mesura que és concebuda en el silenci.

Doncs el silenci escasseja en l’era digital.

La hiperconnectivitat ens dispersa la ment i genera fam de silenci i de desert.

Perdre’m per fugir de les xarxes?

El desert en la tradició cristiana és metàfora del propi interior; en la zen és el buit.

Anar al desert és no fer res?

Què és no fer res?

...?

Molts creuen que viure intensament és sadollar-se de mil experiències, però és al revés: estem fets per a la intensitat; no per a la quantitat. Aprenem a viure en la mesura que deixem de somiar amb les nostres aventures i ens trobem a nosaltres mateixos en la nostra realitat.

Jo creia que no hi ha èxits sense somnis.

A mi m’ha costat quatre dècades d’aprendre que només comences a viure en la mesura que deixes de somiar amb tu mateix. La meditació ensenya a submergir-se en la realitat i a fer el que fas. Sense mentides ni somnis.

La fantasia ajuda a suportar el real?

Somiar és tancar-se a la presó de l’irreal, però no hi ha res més alliberador que la realitat. La millor fantasia és infinitament pitjor que la teva realitat quan la descobreixes. Meditar és submergir-se en la realitat i en un bany de ser. I és un alleujament, cregui’m.

Acaba vostè d’eliminar el cinema.

Almenys amb cert cinema escapista i amb l’últim mite d’ Occident: l’amor romàntic. L’amor autèntic no té res a veure amb el romàntic, que ho espera tot; l’amor autèntic ho dóna tot sense esperar res: és real.

És que en lloc d’estimar un altre ésser humà hi ha qui espera la loteria.

L’amor romàntic és aquella falsa esperança que un altre et doni de sobte tot el que et falta en la vida. Per això, perquè és pura fantasia, es torna fàcilment odi o indiferència.

Perquè era una expectativa egoista.

L’exaltació de l’amor romàntic com a argument de venda provoca abismes de dissort en la nostra societat. Perquè ningú no pot donar-te tot el que et falta si no saps trobar-ho tu mateix.

Com?

La meditació facilita aquests albiraments del real, que són només moments que ens permeten captar qui som de debò. Però aquells moments no arriben amb talent o esforç, sinó amb entrega: com arriba l’amor.

En què consisteix la seva tècnica?

Hi ha dues maneres de conèixe’ns: l’analítica i la sintètica. L’analítica necessita la paraula; la sintètica, el silenci. Són les dues cares de la mateixa moneda, però només la paraula forjada en el silenci fa diana en l’ésser.

Penso, és a dir, no penso i ja està?

En meditar en silenci desemmascararà les falses il·lusions. La major part de la nostra energia la malgastem en expectatives il·lusòries que desapareixen quan les toquem.

Quina és la pitjor il·lusió?

L’ego. Per això quan et trobes qui només viu per adorar la il·lusió del seu ego...

Narcisos tòxics, els hi diuen ara.

...t’entristeixes, i en canvi, amb només estar ­davant una persona autèntica, rejoveneixes.

Entrevistar-ne aquí algunes és un gaudi.

Deixar d’adorar l’ego és el més difícil...

El silenci –va dir aquí Melloni– no és l’absència de soroll sinó l’absència d’ego.

L’ego és afany de possessió, però a mesura que et distancies d’aquesta il·lusió, vas madurant i a poc a poc hi veus amb més claredat i s’il·lumina la realitat. I et vas adonant que no necessites ser important; ni cal que siguis més que d’altres; ni tan sol has de ser algú, perquè ja ho ets: ets tu.

Ser autèntic és ser generós?

Sovint creiem que n’hi ha prou amb donar...

No és això?

...però tota ajuda resulta superficial fins que no descobreixes que jo sóc tu; que tu ets jo i que tots som un.