Només estimar // estimar de veritat

Només estimar // estimar de veritat 

Normalment això pot generar dubtes, i moltes vegades pots preguntar-te: ¿per què l'enamorament desapareix?Estimo a la meva parella o només estava enamorada? ¿I ara ....?

Això pot tenir una senzilla comprensió:

Quan t'enamores idealitzes i vols (voleu) a una persona. Somies amb ella i creus que la vida pot ser genial al costat d'ella, i com no, tot es torna de color de rosa, oi?

L'enamorament és una estat de la ment; dels pensament i l'ego. És un estat que fins i tot arriba a crear addicció i que fins i tot molts psiquiatres i psicòlegs esmenten la possibilitat que pugui arribar a ser una malaltia.

El voler és posseir i l'enamorament, no deixa de ser un caprici "elevat al mil" per una persona. Però no necessàriament es té perquè estimar a aquesta persona. Quan t'enamores ets capaç de moltes estupideses i ets capaç de fer coses que entenimentat no faries. És com estar sota l'efecte d'alguna droga, que no ets del tot conscient d'on t'estàs ficant o fent.

És clar, en aquest estat, es cometen bogeries, de les quals amb el temps, i després de conèixer millor la persona, t'adones que estaves errat. Moltes persones s'embarquen en relacions de parella ràpidament i quan topen amb la veritat de la seva Estimat @, pateixen i coneixen la realitat del estimar i d'enamorament. Sense ser conscients.

Quan t'enamores, creus que estimes, però quan coneixes bé a la persona i s'esfuma l'enamorament, perquè ja saps gairebé tot d'aquesta persona, comences a dubtar de si estimes o no. Barreges les dues coses i creus que l'amor s'ha acabat, sense adonar-te que l'amor, potser, no hi havia ni començat.

Quan estimes, no hi ha dubtes i l'enamorament no és tan important. Coneixes bé a la persona i desitges el millor per a ella (com si fos un germà) i mai et passa pel cap fer-li mal o manipular-la amb fins personals. Quan estimes no estàs enamorat (dormit en un somni), estàs despert i serè. No jures amor etern, sinó amor cada dia i construeixes el bé davant de milers de murs que et trobes a mesura que el temps i la parella s'aventuren i es coneixen més i més.

Quan vols, i vius enamorat, creus que tot es podrà fer, però quan toca estimar de veritat, sorgeixen dubtes i la història d'amor ja no es veu amb tanta claredat. "EL SUPERHEROI DE L'ENAMORAMENT ES FA petitó"

L'enamorament és molt bonic, però ha de ser madur. NO és coses de nens, i fins i tot la maldat s'apodera de les persones després de l'enamorament. Quantes parelles es divorcien i es volen el mal, ficant als seus fill pel mig per guanyar judicis? Quan estimes pot haver divorci, però no maldat. Quan hi ha maldat, és que només hi va haver enamorament de l'ego (no del cor) i immaduresa personal. Com et deia abans, criaturadas nocives i miserables.

Sembla mentida, però (el estimar és del cor i de l'ésser) i (l'enamorament és l'ego i la ment) i per això quan hi ha parelles que es maten i discuteixen per possessió (sense empatia alguna) es donen casos de crueltat i indignitat total, perquè no s'estimen. Només van estar enamorats un temps. Si estimes, encara que et separis, no fas mal.

Potser, són coses molt diferents que s'assemblen, i que no cal comparar per tal de creure què és el millor, sinó per tal de comprendre que som éssers humans i que no tenim un manual de coneixement des que naixem. Només amb l'experiència de la vida podem arribar a comprendre aquestes coses.

Però el que està clar, és que després de l'enamorament, arriba l'hora de la veritat. L'hora de demostrar i conèixer si s'estima de veritat o no. Per això és molt important no cometre bogeries durant l'enamorament, perquè podries estar hipotecant la teva vida al costat del teu enemic. Recorda que l'enamorament et cega, i et dorm; i que el estimar, et desperta i et serena. I aquí tants divorcis. Es van ajuntar sense estimar-se. Es van ajuntar només perquè estaven enamorats i encapritxats com nens immadurs. Però l'amor no és cosa de nens. L'amor és estimar.