El càncer no es curarà fins que entenguem això

El càncer no es curarà fins que entenguem això

Llegeixo a internet una entrevista  al Dr. Baselga, cap de Servei d'Oncologia de l'Sloan Kettering de Nova York. En ella diu que "Les xifres del càncer són bestials i no baixaran" i també afirma que sempre hi haurà càncer, que no podrem fer que desaparegui. I sí: el càncer NO es curarà mai. Sempre hi haurà persones que morin a causa d'aquesta malaltia.

No obstant això, moririen menys persones de càncer i les que ho pateixen patirien menys si entenguéssim aquestes dues coses: 

• El poder de l'alimentació : som el que mengem. "Que el teu aliment sigui la teva medicina i que la teva única medicina sigui el teu aliment" és una frase que va encunyar Hipòcrates de Cos, un dels primers metges dels que tenim constància, quan no existien les medicines tal com les coneixem avui dia. Existeix abundant evidència científica que relaciona la dieta amb una major incidència del càncer. Certs canvis en la nostra alimentació ens ajudarien a prevenir la malaltia. I un cop aquesta ja està diagnosticada, una alimentació adequada al seu estat de salut ajudaria als pacients a millorar la seva qualitat de vida. A més, si tenim en compte que el pacient oncològic és una persona que rep com a medicina un verí (la quimioteràpia), i que el seu organisme necessita certs nutrients per disminuir els seus efectes secundaris, portar una alimentació rica en nutrients es fa indispensable. I quins són aquests nutrients? Doncs elOmega 3 per a protegir les mucoses, tant les de la boca, com l'esòfag, la tràquea, l'intestí prim i el còlon, a més de ser antiinflamatori i hormono regulador. La flora intestinal per repoblar el nostre intestí i disminuir les diarrees o el restrenyiment, ajudar a reparar els danys causats per la quimioteràpia i facilitar una correcta assimilació dels nutrients que ingerim amb l'alimentació. Vitamines del grup B, per mantenir en forma al nostre sistema nerviós. Glicanos , per garantir una correcta comunicació cel·lular i una òptima funció de sistema immune i que els nostres macròfags puguin detectar on hi ha les cèl·lules cancerígenes per anar a eliminar-les. Aminoàcids de qualitat , com proteïnes per evitar la caquèxia (pèrdua de pes). E un llarg etcètera de nutrients que contribuiran a que les cèl·lules del nostre organisme funcionin correctament. Nutrients que es troben en una alimentació adequada a la situació que viuen els pacients oncològics. Nutrients que contenen les dietes alcalines, macrobiòtiques, o cetogénicas i que doten al nostre organisme d'un suport extra per recuperar la salut. Per això el " mengi el que vostè vulgui " no és una recomanació mèdica. És una recomanació suïcida. Una recomanació que pot ajudar a la malaltia a guanyar terreny, a expandir-se, ja llevársenos a l'altre barri amb els peus per davant.

• El poder de les emocions : som el que sentim. Qui no ha sentit com el cor li donava el tomb quan sonava el telèfon? Qui no s'ha sentit morir quan li han donat una mala notícia? A qui no li han dit allò de "no et facis mala sang" quan es va enfadar per alguna cosa que li havia passat? Qui no ha tingut una diarrea o restrenyiment en èpoques de molt estrès? Tot això demostra que som éssers emocionals, éssers que senten . Diferents estudis han provat la relació directa entre l'estrès i l'envelliment cel·lular, a més de relacionar l'estrès emocional amb un deficient funcionament del sistema immunitari. I, al seu torn, s'ha demostrat com el sistema immune pot detectar i eliminar les cèl·lules cancerígenes. Per això és de vital importància que el pacient oncològic pugui trobar la pau durant el procés de la seva malaltia. I quan parlo de trobar la pau em refereixo a recuperar l'estabilitat emocional, és a dir: estar emocionalment tranquil. Aquesta pau la pot trobar des de sentir-se acompanyat pel personal sanitari que l'atén fins sentir-se acompanyat per la seva família, passant pel ioga, la meditació, l'acupuntura, l'homeopatia o l'art-teràpia. Però mentre ens vagin posant data de caducitat com si fóssim iogurts "senyor, li queden sis mesos de vida"; o ens diguin allò de "farem el que puguem" no contribuirà al fet que la família ni el pacient estiguin tranquils. Cal tenir en compte que una bona relació metge pacient és vital perquè el pacient estigui tranquil i s'asseu en bones mans sigui quin sigui el diagnòstic. I també hem de ser conscients que, de vegades, les relacions personals dels pacients amb el seu entorn més proper no són tot el pacífiques que haurien de ser. La malaltia és una oportunitat per llimar asprors i perdonar picabaralles darrere del benestar al pacient.

Quan entenguem aquestes dues coses, quan siguem conscients que el que ingerim per via oral contribueix conservar ia millorar la nostra salut, i quan siguem conscients que el que sentim (totes i cadascuna de les nostres emocions) tenen un impacte directe sobre la nostra salut. Serà llavors ens acostarem a un descens del diagnòstic dels casos de càncer ia un increment dels casos de curació del càncer.

Només llavors. No abans. Per més avenços en quimioteràpia o immunoteràpia. Per més que es perfeccioni la radioteràpia. Si no entenem que l'alimentació ens ajuda a evitar els efectes secundaris mortals (com cardiopaties, infeccions sistèmiques, morts per deshidratació, etc que causen els tractaments convencionals) ni com una correcta gestió de les emocions ens ajuden a seguir vius seguirem morint de càncer per arreu.

PD: Però no em mal interpreteu: no és el meu objectiu culpar ningú ni fer que ningú se senti culpable per patir un càncer. No podem canviar el que hem menjat ni el que hem sentit i que ens ha fet emmalaltir. El fet, fet està. Però amb aquesta consciència de l'impacte que té l'alimentació i les emocions en la nostra salut si podem canviar el que mengem i com sentim, com reaccionem al que ens passa d'avui endavant.