dimecres, 26 d’abril del 2017

El càncer no es curarà fins que entenguem això

Llegeixo a internet una entrevista al Dr. Baselga, cap de Servei d'Oncologia de l'Sloan Kettering de Nova York. En ella diu que "Les xifres del càncer són bestials i no baixaran" i també afirma que sempre hi haurà càncer, que no podrem fer que desaparegui. I sí: el càncer NO es curarà mai. Sempre hi haurà persones que morin a causa d'aquesta malaltia.

No obstant això, moririen menys persones de càncer i les que ho pateixen patirien menys si entenguéssim aquestes dues coses:

El poder de l'alimentació : som el que mengem. "Que el teu aliment sigui la teva medicina i que la teva única medicina sigui el teu aliment" és una frase que va encunyar Hipòcrates de Cos, un dels primers metges dels que tenim constància, quan no existien les medicines tal com les coneixem avui dia. Existeix abundant evidència científica que relaciona la dieta amb una major incidència del càncer. Certs canvis en la nostra alimentació ens ajudarien a prevenir la malaltia. I un cop aquesta ja està diagnosticada, una alimentació adequada al seu estat de salut ajudaria als pacients a millorar la seva qualitat de vida. A més, si tenim en compte que el pacient oncològic és una persona que rep com a medicina un verí (la quimioteràpia), i que el seu organisme necessita certs nutrients per disminuir els seus efectes secundaris, portar una alimentació rica en nutrients es fa indispensable. I quins són aquests nutrients? Doncs elOmega 3 per a protegir les mucoses, tant les de la boca, com l'esòfag, la tràquea, l'intestí prim i el còlon, a més de ser antiinflamatori i hormono regulador. La flora intestinal per repoblar el nostre intestí i disminuir les diarrees o el restrenyiment, ajudar a reparar els danys causats per la quimioteràpia i facilitar una correcta assimilació dels nutrients que ingerim amb l'alimentació. Vitamines del grup B, per mantenir en forma al nostre sistema nerviós. Glicanos , per garantir una correcta comunicació cel·lular i una òptima funció de sistema immune i que els nostres macròfags puguin detectar on hi ha les cèl·lules cancerígenes per anar a eliminar-les. Aminoàcids de qualitat , com proteïnes per evitar la caquèxia (pèrdua de pes). E un llarg etcètera de nutrients que contribuiran a que les cèl·lules del nostre organisme funcionin correctament. Nutrients que es troben en una alimentació adequada a la situació que viuen els pacients oncològics. Nutrients que contenen les dietes alcalines, macrobiòtiques, o cetogénicas i que doten al nostre organisme d'un suport extra per recuperar la salut. Per això el " mengi el que vostè vulgui " no és una recomanació mèdica. És una recomanació suïcida. Una recomanació que pot ajudar a la malaltia a guanyar terreny, a expandir-se, ja llevársenos a l'altre barri amb els peus per davant.

El poder de les emocions : som el que sentim. Qui no ha sentit com el cor li donava el tomb quan sonava el telèfon? Qui no s'ha sentit morir quan li han donat una mala notícia? A qui no li han dit allò de "no et facis mala sang" quan es va enfadar per alguna cosa que li havia passat? Qui no ha tingut una diarrea o restrenyiment en èpoques de molt estrès? Tot això demostra que som éssers emocionals, éssers que senten . Diferents estudis han provat la relació directa entre l'estrès i l'envelliment cel·lular, a més de relacionar l'estrès emocional amb un deficient funcionament del sistema immunitari. I, al seu torn, s'ha demostrat com el sistema immune pot detectar i eliminar les cèl·lules cancerígenes. Per això és de vital importància que el pacient oncològic pugui trobar la pau durant el procés de la seva malaltia. I quan parlo de trobar la pau em refereixo a recuperar l'estabilitat emocional, és a dir: estar emocionalment tranquil. Aquesta pau la pot trobar des de sentir-se acompanyat pel personal sanitari que l'atén fins sentir-se acompanyat per la seva família, passant pel ioga, la meditació, l'acupuntura, l'homeopatia o l'art-teràpia. Però mentre ens vagin posant data de caducitat com si fóssim iogurts "senyor, li queden sis mesos de vida"; o ens diguin allò de "farem el que puguem" no contribuirà al fet que la família ni el pacient estiguin tranquils. Cal tenir en compte que una bona relació metge pacient és vital perquè el pacient estigui tranquil i s'asseu en bones mans sigui quin sigui el diagnòstic. I també hem de ser conscients que, de vegades, les relacions personals dels pacients amb el seu entorn més proper no són tot el pacífiques que haurien de ser. La malaltia és una oportunitat per llimar asprors i perdonar picabaralles darrere del benestar al pacient.

Quan entenguem aquestes dues coses, quan siguem conscients que el que ingerim per via oral contribueix conservar ia millorar la nostra salut, i quan siguem conscients que el que sentim (totes i cadascuna de les nostres emocions) tenen un impacte directe sobre la nostra salut. Serà llavors ens acostarem a un descens del diagnòstic dels casos de càncer ia un increment dels casos de curació del càncer.

Només llavors. No abans. Per més avenços en quimioteràpia o immunoteràpia. Per més que es perfeccioni la radioteràpia. Si no entenem que l'alimentació ens ajuda a evitar els efectes secundaris mortals (com cardiopaties, infeccions sistèmiques, morts per deshidratació, etc que causen els tractaments convencionals) ni com una correcta gestió de les emocions ens ajuden a seguir vius seguirem morint de càncer per arreu.

PD: Però no em mal interpreteu: no és el meu objectiu culpar ningú ni fer que ningú se senti culpable per patir un càncer. No podem canviar el que hem menjat ni el que hem sentit i que ens ha fet emmalaltir. El fet, fet està. Però amb aquesta consciència de l'impacte que té l'alimentació i les emocions en la nostra salut si podem canviar el que mengem i com sentim, com reaccionem al que ens passa d'avui endavant.

L'art japonès de l'acceptació: com abraçar la vulnerabilitat

L'art japonès de l'acceptació: com abraçar la vulnerabilitat

Per als japonesos, trobar-se desproveïts de tot en un moment puntual de la vida pot suposar fer un pas cap a la llum d'un coneixement increïble. Assumir la pròpia vulnerabilitat és una forma de coratge i el mecanisme que inicia el saludable art de la resiliència , allà on no perdre mai la perspectiva o les ganes de viure.

Al Japó, hi ha una expressió que va començar a utilitzar-se amb freqüència després dels bombardejos atòmics sobre Hiroshima i Nagasaki. Aquesta expressió d'alguna manera va tornar a adquirir una transcendència notable després del desastre del tsunami de l'11 de març del 2011. "Shikata ga nai" significa "no hi ha més remei, no hi ha alternativa o no hi ha res a fer".

"L'honestedat i la transparència et fan vulnerable. De qualsevol forma, sigues sempre honest i sempre transparent "

-Teresa de Calcuta-

Lluny d'entendre aquesta expressió des d'una perspectiva derrotista, submisa o negativa com ho faria qualsevol occidental,els nipons es nodreixen d'ella per entendre-la de una manera més útil, més digne i transcendent . En aquests casos d'injustícia vital, la ira o l' enuig no serveixen de res. Tampoc aquesta resistència al sofriment on un queda eternament captiu del "per què a mi o per què ha passat aquesta desgràcia".

L'acceptació és el primer pas per a l'alliberament . Un mai podrà despullar del tot de la pena i el dolor, queda clar, peròdesprés d'acceptar el que ha passat es permetrà a si mateix seguir avançant reprenent una cosa essencial: la voluntat per viure .

"Shikata ga nai" o el poder de la vulnerabilitat

Des del terratrèmol del 2011 i el posterior desastre nuclear a la central de Fukushima, són molts els periodistes occidentals que solen viatjar fins al nord-oest del Japó per descobrir de quina manera persisteixen les petjades de la tragèdia i com la seva gent està aconseguint a poc a poc emergir del desastre. És fascinant entendre com s'enfronten al dolor de la pèrdua i l'impacte de veure desproveïts de la qual fins llavors havia estat la seva vida.

No obstant això, i per curiós que sembli, els periodistes que fan aquest llarg viatge es porten als seus països alguna cosa més que un reportatge. Una mica més que uns testimonis i unes fotografies impactants. Es porten saviesa de vida, tornen a les rutines de la seva mons occidentals amb la clara sensació de ser diferents per dins . Un exemple d'aquest coratge existencial l'ofereix el senyor Sato Shigematsu, que va perdre en el tsunami la seva dona i el seu fill.

Cada matí escriu un haiku . És un poema compost per tres versos on els japonesos fan referència a escenes de la natura oa la vida quotidiana . El senyor Shigematsu troba un gran alleujament en aquest tipus de rutina, i no dubta a mostrar als periodistes un d'aquests haikus:

"Desproveït de pertinences, nu

No obstant això, beneït per la Natura

Acariciat per la brisa de l'estiu que marca el seu inici ".

Tal com els explica aquest supervivent i alhora víctima del tsumami del 2011, el valor d'abraçar la seva vulnerabilitat cada matí a través d'un haiku li permet connectar amb si mateix molt millor per a renovar-se de la mateixa manera que ho fa la pròpia naturalesa . Entén també que la vida és incerta, implacable de vegades. Cruel quan així ho vol.

No obstant això, aprendre a acceptar el que ha passat o dir-se a ells mateixos allò de "Shikata ga nai" (accepta-ho, no hi ha més remei) li permet deixar de banda la angoixa per centrar-se en el necessari: reconstruir la seva vida, reconstruir la seva terra.

Nana korobi ja oki: si caus set vegades, aixeca't vuit

La dita "Nana-Korobi, Ja-Oki" (si caus set vegades t'aixeques vuit) és un vell proverbi japonès que reflecteix aquest ideal de resistència tan present en pràcticament totes les facetes de la cultura nipona. Aquesta essència de superació la podem veure en els seus esports, en la seva manera de dur a terme els negocis, d'enfocar l'educació o fins i tot en les seves expressions artístiques.

"El guerrer més savi i fort està proveït del coneixement de la seva pròpia vulnerabilitat"

Ara bé, cal assenyalar que hi ha importants matisos en aquest sentit de resistència . Entendre'ls ens serà de gran utilitat i al seu torn, ens permetrà acostar-nos a una forma més delicada i igualment eficaç a l'hora de fer front a l'adversitat. Vegem-ho amb detall.

Les claus de la vulnerabilitat com a forma d'aconseguir la resistència vital

Segons un article publicat al diari " Japan Times ", practicar l'art de l'acceptació o de "Shikata ga nai" genera canvis positius en l'organisme de la persona : es regula la tensió arterial i es redueix l'impacte de l'estrès. Assumir la tragèdia, prendre contacte amb la nostra vulnerabilitat present i el nostre dolor és una manera de deixar de lluitar davant el que ja no es pot canviar.

Després del desastre del tsunami, la majoria dels supervivents que podien valer-se per si mateixos, van començar a ajudar-se els uns als altres seguint el lema "Ganbatte kudasai" (no cal donar-se per vençuts). Els japonesos entenen que per afrontar una crisi o un moment de gran adversitat, hi ha acceptar les pròpies circumstàncies i ser d'utilitat tant per a un mateix com per als altres.
Un altre aspecte interessant en el qual fixar-nos és en el seu concepte de calma i paciència . Els japonesos saben que tot té els seus temps. Ningú pot recuperar-se d'un dia per l'altre . La sanació d'una ment i un cor porta temps, molt temps, de la mateixa manera que porta temps tornar a aixecar un poble, una ciutat i un país sencer.

Cal per tant ser pacients, prudents però alhora, persistents . Perquè no importa quantes vegades ens faci caure la vida, el destí, l'infortuni o la sempre implacable natura amb els seus desastres: la rendició mai tindrà cabuda en la nostra ment. La humanitat sempre resisteix i persisteix, aprenguem llavors d'aquesta saviesa útil i interessant que ens regala la cultura nipona .

querella per l'estèvia

Pàmies amenaça Salut amb una querella per l'estèvia
L'empresa de Balaguer considera que “prevarica” en l'expedient obert per comercialitzar-ne

El Congrés aprova autoritzar-ne la venda i el conreu, i també posar fi a la persecució “immediatament”

La balaguerina Pàmies Hortícoles continua el cultiu i la venda d'estèvia, i manté una lluita perquè es legalitzi a l'Estat espanyol
.
La balaguerina Pàmies Hortícoles continua el cultiu i la venda d'estèvia, i manté una lluita perquè es legalitzi a l'Estat espanyol

La comercialització de plantes i fulles seques d'estèvia continua sent perseguida per les autoritats de Salut catalanes i espanyoles, segons ha explicat l'activista balaguerí Josep Pàmies, que amenaça de denunciar l'agència catalana. El conflicte ve de lluny; l'Estat considera que aquesta planta, que té un gran poder edulcorant, és un “nou aliment o nou ingredient alimentari”, i com a tal requeriria autorització a tota la Unió Europea per ser venuda. Recentment, el Congrés dels Diputats ha aprovat una proposició no de llei, impulsada per En Comú Podem, per legalitzar-la. La indústria agroalimentària ha incorporat, sense problemes, extracte d'estèvia a molts productes. Paradoxalment, la comercialització de la planta i la fulla continua prohibida a l'Estat espanyol.

Malgrat això, l'empresa balaguerina Pàmies Hortícoles SL manté el conreu d'estèvia, tot i l'expedient obert per l'Agència Catalana de Salut l'any passat per comercialitzar-ne. Salut encara no ha respost a les al·legacions de Pàmies a l'expedient, presentades el novembre del 2016. “Esperem que les resolguin en un parell de setmanes però, si no responen, ja tenim preparada una querella contra l'agència per prevaricació”, explica Josep Pàmies. I hi afegeix: “Estan fent el ridícul, perquè a Alemanya ja fa cinc anys que se'n ven. Perjudica els pagesos i les empreses comercialitzadores.” Les inspeccions de Salut a tot l'Estat han ocasionat que “cap herbolari s'atreveixi a vendre estèvia. Fa poc, a Huelva van efectuar un escorcoll policial a una herbolària. Actuen com si fóssim delinqüents! Nosaltres aguantarem fins al final”, assegura Pàmies. L'empresa de Balaguer comercialitza uns tres mil quilos de fulles l'any, destinades a usos com ara infusions.

Patent a França

Pàmies Hortícoles assegura que els productes industrials amb extracte d'estèvia contenen solament un 10% de les propietats actives de la planta. “N'han fet modificacions genètiques perquè sols la volen com a edulcorant”, ja que és 300 cops més dolça que el sucre. Després de cinc anys fent selecció natural i analítiques a la UPC, Pàmies ha aconseguit una planta amb contingut del 100% d'esteviosi, un dels edulcorants naturals de la planta. Josep Pàmies assegura que és “altament medicinal”: “Ja l'hem presentada al registre de patents de França, perquè ningú pugui modificar-la.” L'empresa també ha iniciat els tràmits per legalitzar la seva estèvia a Portugal.

D'altra banda, Josep Pàmies serà jutjat a Lleida el 25 de maig, acusat de plantar marihuana. L'empresa la conrea “per a usos medicinals”. La fiscalia li demana dos anys de presó i 16.000 euros de multa.

LA FRASE

Actuen com si fóssim delinqüents, i a Alemanya ja fa cinc anys que se'n ven
Josep Pàmies

“Genera competència deslleial”

Amb l'únic vot en contra del PP i l'abstenció de Ciutadans, la comissió d'Agricultura del Congrés ha obert el camí a la legalització del comerç i el conreu de plantes i fulles d'estèvia, instant el govern espanyol a descatalogar-la com a nou aliment. També sol·licita a les autoritats europees que ho autoritzin a tot el territori comunitari i que l'Estat ho faci “immediatament”, per posar fi així a les inspeccions. Pàmies i altres empreses del sector van acudir, el desembre passat, a la cambra espanyola amb l'objectiu d'anul·lar la prohibició.
El diputat per Lleida Jaume Moya (ECP) explica: “La iniciativa també vol promoure el cultiu, que ara es fa a Catalunya, Andalusia i Extremadura, i es vol estendre a altres llocs.” I hi afegeix: “Gran part de l'estèvia comercialitzada a Europa és de producció espanyola, i l'actual prohibició espanyola i alhora l'autorització alemanya generen competència deslleial”.

La indústria del sucre va pagar

La indústria del sucre va pagar a científics per culpar als greixos de les malalties cardíaques

Un treball que va silenciar els perjudicis del sucre va servir de base per a recomanacions de salut pública

JOSEP CORBELLA

2016.09.13 17:39 | Actualitzat a 2016.09.13 17:42

Per una quantitat equivalent a 43.500 euros actuals, tres investigadors de la Universitat de Harvard (EUA) van publicar un influent article científic en què acusaven les greixos saturats i eximien l' sucre de l' augment de les malalties cardiovasculars . Després de la publicació d'aquell article, les recomanacions dietètiques per cuidar el cor es van centrar en reduir els greixos saturats de la dieta i van obviar el paper del sucre.

"Som molt conscients del seu interès particular en els carbohidrats i el tractarem tan bé com puguem", va escriure Mark Hegsted, un dels autors de l'article, a la Fundació per a la Investigació del Sucre dels EUA, que li va pagar per aquell treball.

"Deixeu-me assegurar-li que això s'assembla bastant al que teníem en ment i que estem impacients per veure-ho publicat", li va contestar John Hickson, vicepresident de la fundació de la indústria sucrera, quan Hegsted li va ensenyar l'article abans de enviar-lo a la revista The New England Journal of Medicine.

Els fets es remunten a 1967, però segueixen sent rellevants en l'actualitat perquè desemmascaren l'estratègia de la indústria alimentària de tergiversar les dades científiques , perquè mostren els punts vulnerables de la comunitat científica davant aquesta estratègia i perquè el debat sobre la influència dels sucres i dels greixos saturats en les malalties cardiovasculars segueix obert.

El cas ha sortit ara a la llum gràcies a tres investigadors de la Universitat de Califòrnia a San Francisco (EUA) que han localitzat 27 documents de la correspondència entre Mark Hegsted i la direcció de la fundació sucrera.Així mateix, s'han localitzat 319 cartes d'un dels membres del comitè científic assessor de la fundació.

L'anàlisi d'aquests documents, presentat aquesta setmana a la revistaJAMA Internal Medicine , revela que la indústria sucrera dels EUA estava preocupada pels estudis que a principis dels anys seixanta relacionaven el consum de sucre amb les malalties cardiovasculars. En aquell moment, hi havia dues teories enfrontades sobre la relació entre la dieta i els infarts, un que apuntava als greixos saturats com a màximes responsables i una altra que apuntava al sucre. Hickson, vicepresident de la fundació sucrera, va presentar un pla per "contrarestar les actituds negatives cap al sucre".

Van ser figures claus en aquest pla Mark Hegsted, Robert McGand i Fredrick Stare, tres especialistes en nutrició de Harvard que van acceptar publicar un article encarregat per la indústria sucrera. Havia de ser un article de revisió sobre la relació de les malalties cardiovasculars amb els greixos i els sucres. Els articles de revisió sintetitzen les dades científiques sobre un tema i, si es presenten en una revista científica important com en aquest cas, solen ser la base de les recomanacions de salut pública .

Els investigadors de Harvard van posar l'èmfasi en estudis que relacionaven les malalties cardiovasculars amb els greixos saturats i van passar per alt aquells que les relacionaven amb el sucre. Van utilitzar l'ardit de considerar significatius només els nivells de colesterol -que estan relacionats amb les greixos- i no els de triglicèrids -que haurien pogut desemmascarar el sucre-. I no van citar que havien rebut fons de la Fundació per a la Investigació del Sucre, una cosa que en aquella època no era obligatori i ara sí que ho seria.

Tretze anys després, el 1980, el govern de Washington va publicar la seva primera Guia nutricional per als americans. Una de les persones que van participar en la redacció del document va ser Mark Hegsted, que llavors ja no treballava a Harvard, sinó que dirigia l'àrea de nutrició del Departament d'Agricultura dels EUA La guia deia que, per prevenir les malalties cardiovasculars, calia reduir els greixos i el colesterol. No citava el sucre.

El sentit de la vida

L'únic que cal és aprofundir en els vincles, anar a fons i adonar-se dels misteris que amaga l'altre

Francesc Torralba

"Tenim la sensació de viure desficiats, empesos per una força que no sabem d'on ve i projectats cap a un destí que tampoc no coneixem amb certesa. Mentrestant, una munió d'ocupacions i de maldecaps omplen la nostra activitat mental i emocional". Ho diu el filòsof i teòleg Francesc Torralba en el llibre El sentit de la vida (Ara Llibres). En llegim un recull de 14 idees que giren al voltant de les grans preguntes de l'existència.

Foto: Heather Katsoulis

1. Si tinguéssim la certesa de ser-hi sempre, de disposar d'un temps indefinit, d'una eternitat per a poder recomençar una i altra vegada la nostra existència, per a veure coronats els nostres projectes i anhels, el sentit deixaria de ser problemàtic. Aleshores no experimentaríem el neguit de la incertesa, l'angoixa del temps que passa, perquè sabríem, de bell antuvi, que qualsevol tasca per difícil que fos, podria realitzar-se al llarg de tota l'eternitat.

2. La pregunta pel sentit de la pròpia vida no sol plantejar-se, mentre tot va bé. Aflora –dèiem– quan apareix una fractura en la continuïtat de les coses. Quan es trenca una il·lusió, quan passa quelcom que no havíem esperat, quan es frustren les expectatives, quan fracassem, quan emmalaltim, quan la vida rebenta el dic de la racionalitat, ens preguntem pel sentit que té l'esforç.

3. Pensar en la pròpia mort és enfilar el camí cap a una vida plena de sentit. Sembla de mal gust haver-hi de pensar; però és l'ocasió per redissenyar, de nou, el projecte vital. Meditar sobre la pròpia absència és l'ocasió d'or per valorar, més a fons, aquesta presència que ara i aquí gaudim. No serveix de res lamentar-se a posteriori de tot allò que no es va fer o no es va dir quan es podia fer i dir.

4. Viure amb sentit és cercar instants de bellesa, de bondat i de reconciliació; significa vetllar perquè la pròpia vida sigui una obra d'art meravellosa. Cadascú és el responsable d'aquesta obra. No és pot imputar a l'altre el fracàs propi. No es pot responsabilitzar els altres del tedi de viure.

5. Qui viu amb sentit no espera, amb ansietat, el divendres a la tarda; no centra la substància de la seva vida en les pauses, en les vacances, en les fuites. No té l'anhel d'evadir-se, de marxar, d'oblidar-se a si mateix. Viu cada jorn amb harmonia, com una possibilitat única, com una tasca que té encomanada.

6. Per trobar sentit a la vida no cal, necessàriament, proposar-se grans horitzons, emprendre gestes heroiques i, menys encara, hipotecar el present amb el futur. Cal trobar sentit a cada ara, perquè l'ara és, de fet, l'únic que existeix. L'ahir ja no hi és i el demà és pura expectativa. [...] La vida té sentit quan cada ara té sentit.

7. La resposta a la pregunta pel sentit no és estàtica. És dinàmica i narrativa. Podem assajar de dir el que ara i aquí omple de sentit la vida, allò que fa que sigui valuosa, però no podem anticipar el que la dotarà de sentit en el futur. El sentit es construeix al llarg de la pròpia biografia.

8. El sentit de la vida no rau, primàriament, a rebre, sinó a donar. No consisteix, originàriament, en ésser estimat, sinó en estimar. No és ser acollits el que ens omple, sinó acollir activament els altres.

9. Per dotar de sentit la vida, no cal tenir moltes interaccions, ni conèixer moltes persones, ni gaudir d'una gran vida social. L'únic que cal és aprofundir en els vincles, anar a fons i adonar-se dels misteris que amaga l'altre i que, solament, si s'exploren amb delicadesa, voldrà mostrar-nos. No és la quantitat de relacions el que dota de sentit una vida, sinó la qualitat dels vincles, l'exquisidesa del tracte que som capaços de dispensar.

10. No es tracta de convertir la vida en allò que els altres esperen que fem amb ella. No es tracta de viure-la com quelcom sabut, predeterminat, com una tirallonga de dies completament previsibles. Per a viure una vida amb sentit, cal estar atent a la pròpia interioritat i escoltar què és el que estem cridats a fer en aquest món.

11. Es critica i es qüestiona la vida dels altres, però rarament s'examina a fons la pròpia vida, la manera com es destil·len les hores, els dies, les setmanes i els mesos. S'estudia amb detall la vida dels altres, els seus encerts i desencerts, els seus exabruptes i excessos i, mentre es tafaneja impúdicament per la casa del veí, la pròpia vida s'escorre entre els dits.

12. Trobar sentit al treball: heus aquí el repte. Pot esdevenir una manera d'expressar el propi jo, de manifestar la pròpia singularitat en el món, un mode de construir el món. Fer la feina ben feta, acabar bé l'obra són actituds que omplen intensament la persona.

13. La vida té sentit quan l'autenticitat es converteix en l'horitzó prioritari. I viure amb autenticitat és viure conforme al jo, esforçar-se per fer de la vida un projecte personal, traduir en fets la crida que s'ha escoltat en el dedins. La vida és, al capdavall, la gran (i única) possibilitat per a realitzar el projecte personal.

14. De vegades, el que dota finalment de sentit les nostres vides no és el que hem cercat amb tenacitat, constància i esforç, sinó el que s'ha esdevingut sense buscar-ho, atzarosament.

dilluns, 10 d’abril del 2017

menjars per al bon estat d'ànim?

Xocolates i gelat: considerats com menjars per al bon estat d'ànim

// COLPRENSA

- A A + A

Una copa plena amb boles de gelat de diferents sabors, vessant xocolata per diversos fronts i coronada per un trio de cireres és suficient com per treure-li el mal geni a qualsevol, sosté un expert en gastronomia.

Sucre, xocolata i cireres conformen un equip guanyador en la tendència anomenada Mood Food, que es refereix al poder estimulant d'alguns aliments. Mood food tradueix literalment "aliments per l'ànim" i és una proposta culinària molt adoptada als Estats Units i el Japó que lidera, des d'Espanya, Miguel Ángel Almodóvar, un expert en gastronomia.

"No es tracta d'una pseudociencia. A mitjans dels vuitanta, científics de l'Institut Tecnològic de Massachusetts, als Estats Units, van demostrar que un grapat de cireres és millor que qualsevol medicament antidepressiu pels seus nutrients", explica a Efe Almodóvar.

L'avantatge, segons l'expert, és que tothom pot seguir aquesta dieta per a la felicitat, llevat que es tingui alguna intolerància o al·lèrgia alimentària a un aliment concret, que pot substituir-se per un altre de l'ampli ventall que proposen.

Un efecte social

A Anglaterra el tema s'ha estudiat amb tal rigor que alguns teòrics suggereixen que l'efecte químic de certs components en el cervell podria reduir les taxes de baralles de carrer en algunes localitats pròximes a Londres on creix l'oferta de bars i discoteques.

El programa d'investigació Explorations de la BBC compte que la decisió adoptada per la policia i els gremis d'establiments nocturns va ser lliurar barres de xocolata als joves en sortir d'aquests llocs.Un reporti de la policia va revelar a aquest mitjà que entre la 1:30 i les 3:30 del matí es va donar una reducció de 60 per cent en els brots de violència urbana.

"Tot el que mengem té el potencial d'afectar la química del cervell i com a resultat, es afecten els nostres sentiments", va dir a la BBC Paul Clayton, docent investigador de la Universitat de Middlesex, a Anglaterra.

"El cervell no està aïllat de la resta del cos, tot el que consumim està afectant directament. Les endorfines i la teobromina presents en la xocolata assorteixen aquest efecte encoratjador en el cervell", apunta.

Saviesa mil·lenària

Ja en l'antiguitat s'associaven determinats aliments al vigor físic, la pau d'esperit, el major rendiment intel·lectual o l'alegria de viure. Ara s'ha provat que influeixen en l'estat d'ànim, controlen l'ansietat i l'estrès, eviten la malenconia i allunyen el perill de la depressió, segons recull Almodóvar en el seu llibre Mood Food. La cuina de la felicitat.

Segons un informe de l'agència Efe, aquests ingredients activen els anomenats neurotransmissors com la serotonina, que incrementa els nivells de tolerància al dolor, redueix la irritabilitat i millora la quantitat i la qualitat del son.

Endorfines, dopamina i noradrenalina també tenen efectes positius en el nostre estat d'ànim, sosté aquest moviment. En la banda oposada se situen les catecolamines, presents en excitants com el te, el cafè, els destil·lats, les carns vermelles o els formatges molt curats que, si bé indueixen a l'excitació, també s'associen al nerviosisme.

Entre els nutrients i principis actius que promouen la felicitat està el triptòfan, la teobromina -que es troba només en el guaranà i la xocolata-, la fenilalanina, la tirosina, les vitamines del grup B, la C, hidrats de carboni, àcids grassos Omega 3, magnesi, ferro, fòsfor, seleni, liti, zinc i capsaïcina.Aquest component actiu dels xilis minora la sensació de dolor per la qual cosa, assegura Almodóvar, "els xilis són pur Mood Food".

Altres d'ells es troben en l'oli d'oliva, alvocat, all, albercocs secs, cloïsses, llegums -Almodóvar insisteix especialment en el garbanzo-, arròs i cereals integrals, fruits secs com les nous i les ametlles, i fruites com plàtan, pinya , maduixa i poma.

També en bacallà, sardina, verat, musclos, marisc, fetge de vedella, enciam, bròquil, espinacs, xampinyons, pernil, llevat de cervesa, carns magres que no siguin vermelles, dàtils, mel, xilis i l'inevitable xocolata negra. S'inclou el vi, però amb moderació. És important consumir-los en temporada, quan estan plens de sabor i de nutrients.

"El pèsol va ser la primera verdura que es enlató i va congelar, per a la nostra desgràcia", apunta aquest investigador.

Una tendència creixent

L'enginyera química canadenca, Patricia Muzzi, qui lidera una proposta anomenada Mood Food Culinary, ha explicat que aquesta tendència es va començar a estudiar des de finals del Segle XX a Anglaterra.

"Ells van tractar individus amb diagnòstic de malaltia mental variant els components de la seva dieta i els resultats van ser encoratjadors des del principi. De la mateixa manera, la medicina ortomolecular, creada pel doctor Abram Hoffer, proposa el tractament de malalties com l'esquizofrènia, a partir d'un canvi en l'esquema de nutrició del pacient ".

Per a aquesta experta, la lògica del menjar per l'ànim funciona en ambdós sentits i així com alguns ofereixen respostes encoratjadores a la ment, altres atempten contra la serenitat de l'esperit.

Posa com a exemple la composició d'additius que hi ha en molts aliments processats. "El glutamat de Monosodi o l'aspartame són molt poc recomanats, l'aspartame complica la funció de les neurones en el cervell i impedeix la capacitat de concentració i la persona es pot tornar més irascible".

Pars ella la més gran limitant està en què els productes processats són un èxit per a la indústria alimentària. "Encara que hi ha esforços interessants a modificar algunes tècniques, per exemple ho ha fet Kraft, és inútil insistir amb un canvi de mentalitat per part d'altres conglomerats".

Aquest aspecte és compartit per Miguel Ángel Almodóvar, qui, a més, proposa "desterrar la producció industrial pel seu alt contingut en greixos trans i tornar a la cuina tradicional, reduir la ingesta de proteïnes animals i apostar en el seu lloc per les llegums, gaudir de la compra al mercat i "tornar a cuinar, evitant els precuinats, que estan plens de components químics.

Lamenta que en un nugget de pollastre precuinat hagi fins a 60 ingredients "i el consumidor no té ni idea del que està menjant". Molts d'aquests productes contenen conservants com "l'E-621, glutamat monosòdic, que inhibeix la sensació de sacietat i afavoreix l'obesitat".

Almodóvar, que es defineix com "amant de les emocions", reivindica més el plaer de menjar. "El gust és probablement l'únic sentit extraordinàriament voluntari i actiu. Veiem, sentim i vam registrar aromes de forma involuntària, i l'únic sentit que necessita voluntat és el gust. Podem ingerir sense assaborir, però perdem un gran plaer", sosté.

Si aconseguim aquest delit amb productes que, a més, ens eleven l'humor, que tenen el potencial de proporcionar al comensal "confort espiritual", haurem fet un pas més en la dieta saludable, haurem entrat en el Mood Food.

Petroli a casa teva, al teu llit i a la teva cara

Evitar les substàncies petroquímiques no és difícil però cal parar atenció. Des del oli mineral dels productes de bellesa fins als solvents de les pintures i els detergents del sabó en pols, les substàncies petroquímiques són presents en moltes de les coses que comprem i que fem servir en el dia a dia. Però el secret està en el nom dels components, ja que deriven del petroli, que al seu torn prové de combustibles fòssils. Cal llegir les etiquetes abans de comprar qualsevol article a fi d'evitar aquests productes.

Els components més habituals derivats del petroli que podem veure en les etiquetes dels productes que tenim per casa solen ser:
>> Mineral Oil (Paraffinum Liquidum)
>> Propylene Glycol
>> Vaseline
>> Parafina o parafin
>> PVP / VA Copolymer

En menys quantitat podem trobar també:
>> benzoate
>> alkyl parahydroxy
>> Benzene
>> Toluene
>> petrolatum
>> Oxybenzone

En una ràpida comprovació casolana he pogut constatar que el maleït mineral oil , també anomenat parafina líquida, és el derivat que està més present i en major quantitat en els productes cosmètics.

Investigant què és exactament, he vist que es tracta d'un líquid incolor i inodor que s'obté com un subproducte del refinament de petroli per convertir-lo en gasolina. S'usa tant perquè és molt barat. En ser un dels sobrants del refinament de petroli és més car desfer-se'n que comprar-lo. A més és molt resultón perquè aparentment dóna un resultat molt bo. En utilitzar una crema amb aquest tipus d'oli mineral, s'absorbeix ràpidament i la pell sembla que queda sedosa i molt suau al tacte. En realitat, el que fa aquest oli és cobrir els porus i formar una capa sobre la pell que és la que fa que sembli més suau, però, en realitat, arrossega l'aigua de les capes més profundes de la pell cap a l'exterior. No està, doncs, hidratant la pell, sinó provocant l'efecte contrari. També he pogut dir que éscomedogènic pel que, en tapar els porus, pot provocar acne.

A tots aquests components se'ls atribueixen també un munt de efectes nocius tant per al medi ambient com per a la salut. De molts d'ells, es diu, fins i tot, que són potencialment cancerígens o que provoquen una pèrdua de vitamines. Per descomptat que també hi ha moltíssims estudis a favor d'aquests components i que diuen que el petroli és el millor del millor per a la nostra cara.

El que sí que ningú ha pogut negar és que els compostos de la cosmètica no es queden només en la pell, sinó que arriben als vasos sanguinis i limfàtics i es dispersen per tot el cos (pensem en, per exemple, els pegats de nicotina ). Així, segons quins productes hi hagi a la crema que usem, poden aparèixer en els ronyons, fetge, etc. i quedar acumulats allà, ja que l'organisme no pot metabolitzar-los. Les persones que fan servir cosmètics cada dia haurien de tenir en ment.

El mateix passa amb un altre tipus de components com el Sodium Lauril Sulfate i el Sodium Laureth Sulfate (detergents i escumants presents en el 95% dels xampús i gels de bany tradicionals, que s'usen en el desgreixatge de màquines i motors, i són molt irritants i poc respectuosos amb la pell ja que eliminen tot el greix natural. Això sí, generen escuma); els Parabens (que imiten les hormones del propi cos, interferint en el sistema endocrí: l'hipotàlem, els ovaris, la tiroide, etc. S'han trobat parabens en tumors cancerígens de mama, en la llet materna, etc.) o altres compostos que no són tan usats en la cosmètica tradicional, però sí que apareixen en productes més específics com el alumini en desodorants (normalment en forma de Clorhidrat d'alumini), Diethnolamina (DEA), alguns colorants, alliberadors de formaldehid (compostos que acaben en - urea), i aromes i perfums sintètics.

Què podem fer? Moltes coses! :)

* Podem plantejar-nos per què fem servir molts dels productes cosmètics que formen part de la nostra rutina. ¿Els necessitem ?, realment són per endreçar-nos i cuidar la nostra salut ?, són reemplaçables? Podem qüestionar el model de sistema que ens crea necessitats al voltant d'uns determinats cànons de bellesa i desmuntar les nostres inseguretats .

* Podem elaborar els nostres propis cosmètics . A Internet hi ha un munt de blocs i tutotiales al respecte.

* Podem consumir cosmètica natural .

* Podem reduir el nostre consum de productes derivats del petroli.

* Podem dir als governs, a les empreses ia les persones que prenen les "grans" decisions, que no volem més petroli, ni de l'Àrtic, ni de Canàries, ni de Balears. Que no volem energies brutes. Que el que volem són energies renovables!

* Podem sumar-nos a campanyes com les de Greenpeace o Amnistia Internacional (entre moltes altres).

* Podem fer voluntariat en algun moviment o entitat que defensi el medi ambient i treballi a favor de les energies renovable o que lluiti a favor d'un sistema que ens respecti.