all negre

Els pares de la criatura són els japonesos, que el van crear una mica per accident. Es calcula que mengen diàriament all cru uns quinze milions de japonesos sobretot per les seves propietats immunològiques i cardiovasculars. L’all conté alicina, un ingredient que ajuda a eliminar greixos i colesterol, i manté la pressió sanguínia en nivells òptims, però té el problema de la forta olor i del seu gust desagradable quan es menja cru. La solució? L’all negre. No té pràcticament olor ni és tan fort, fins i tot es pot menjar com un caramel o untat amb pa, com si fos mantega. Per aconseguir el color negre, se sotmet l’all a un procés de fumat de llenya i de fermentació durant un mes a una temperatura i humitat determinades. Un cop finalitzat, l’all ha perdut prop del 97% de l’olor però les seves propietats medicinals han augmentat deu vegades.

El all negre conté 10 vagades més d’aminoàcids. Te un efecte hipotensor i per això combat la pressió alta. Regularitza el transit intestinal i afavoreix la digestió. Ajuda al teu cor a prevenir infermetats cardiovasculars . Regula el son. Ajuda a reduir el colesterol dolent i el nivell de lípids en sang. Neteja el ronyons i es protector de les arteries perquè evita la seva calcificació. Ajuda en la cicatrització de les ferides i fa forts els ossos. Augmenta 10 vagades mes d’helicina, un dels seus principals components, que enforteix el sistema immunitari i augmenta les defenses del organisme, especialment en processos al·lèrgics. Es un energitzant natural i un vigoritzant corporal, ideal per esportistes i atletes d’alt rendiment. Combat l’estres i la depressió pel seu alt contingut en fòsfor i sofre, actua com un sedant per als nervis. No produeix cap efecte col·lateral.

L'all, antibiòtic, desinfectant, curatiu, miraculós en una paraula. Et salva, et neteja, et protegeix, és molt molt bo, un cop l'any hauria d'entrar i netejar el teu organisme. Bona prevenció i bon hàbit fer-ho. l' aconsello plenament.

’all negre

 

Els beneficis que aporta l’all a la salut són de sobres coneguts a tot arreu, tothom ha sentit o llegit alguna vegada el seu protagonisme com a font de salut, ja sigui pel seu poder antioxidant, la seva capacitat d’abaixar la pressió arterial gradualment o el seu efecte antiagregant plaquetari en cas de risc de trombosi o afectacions del cor. El problema és que per a molts la seva digestió pot resultar pesada produint cremor de panxa o acidesa, a més de canviar l’olor corporal, la qual cosa resulta incòmoda i poc adequada des del punt de vista sociocultural d’avui dia.

 

És per això que es torna difícil consumir-lo amb freqüència i menys en cru, que és com millor conserva les seves propietats, però també com més indigest es comporta. Per tot plegat l’all negre es presenta com una gran alternativa, perquè no només és molt més suau, sinó que al damunt supera les bondats de l’all comú.

 

Després de dur-se a terme al Japó llargues i acurades investigacions, es va arribar a aconseguir l’anomenat all negre, que no agafa aquest to fosc per haver-se torrat, sinó perquè és sotmès a un procés de fermentació durant seixanta dies, sense afegir additius i a una temperatura i humitat molt determinades. Així, després de passar aquest període de dos mesos, els científics japonesos van trobar que l’all no només havia canviat de color sinó que també havia perdut gairebé el 97% de l’aroma tan forta que fa que repeteixi i, a més a més, en realitzar els pertinents anàlisis qualitatives, van veure que les propietats beneficioses de l’all es multiplicaven de forma sorprenent per deu, això és degut a ja que els components ensofrats que posseeix es potencien.

 

ajo-negro-2

Des d’una vesant més nutricional i de manera específica destacaríem principalment la seva elevada presència dels vuit aminoàcids essencials. Aquests aminoàcids son de gran importància per la seva intervenció en la formació i reparació del teixit muscular prevenint l’atròfia, regulant els nivells de sucre i de colesterol en sang i lluitant contra els radicals lliures que ens oxiden cada dia.

A banda de l’anterior, l’all negre promou la pujada de defenses del nostre sistema immunològic, actuant com un veritable antibiòtic natural amb capacitat tant antisèptica com antifúngica.

 

Afegit a tot això, per si encara fossin poques les seves virtuts, també estimula al fetge, portant a terme una correcta depuració de toxines, així com de greixos saturats acumulats sobre les parets venoses i arterials.

 

D’aquesta manera, el consum habitual d’un parell o tres dents d’all negre al dia és apropiat per a qualsevol persona, especialment a primeres hores del matí en dejú, ja que estimula la ment i dóna un plus d’energia física. Per exemple resulta molt adient per a persones amb problemes respiratoris, per la seva propietat detoxicant, així com per a esportistes que requereixen un nivell exigent d’escalfament diari o bé en general per a situacions de baix estat d’ànim i de debilitat emocional. Fins i tot hem de dir que es considera un aliment afrodisíac, millorant el desig sexual tant d’homes com de dones.

 

Més enllà de tot aquest bon grapat de beneficis, l’all negre crida l’atenció pel seu gust especial i sorprenentment deliciós, doncs al paladar crea una curiosa barreja de matisos dolços i salats que li confereixen un toc de distinció i exquisidesa. A més a més la seva textura es torna tendre, tova i molt suau, per això és molt apropiat per untar a mena de paté amb torrades a l’hora d’esmorzar. Encara que, com sempre succeeix a la cuina, les seves possibilitats gastronòmiques poden convertir-se en il·limitades dins de la imaginació de cadascú.

Belén G. L.