L'equilibri àcid-alcalí és essencial per a la vida.

L'equilibri àcid-alcalí és essencial per a la vida. 

 Respecta la llei de polaritat, segons la qual tot és dual, tot té dos pols. 

Tot parell d'oposats són els extrems del mateix, l'equilibri es troba al centre. 

Els oposats són idèntics en naturalesa però diferents en grau, es poden canviar, transmutar i conciliar.    

El pH és la unitat de mesura que indica el grau d'acidesa o alcalinitat en una escala que va de 0 a 14.  

L'equilibri entre l'àcid i el alcalí està indicat pel pH neutre, amb el número 7.  

El pH alcalí (o base) és de 7 a 14, a major alcalinitat, o menor acidesa, més alt serà el pH.  Àcids i alcalins posseeixen característiques oposades, reaccionen entre si tendint a neutralitzar-se.  L'equilibri àcid-alcalí és un factor important per a la salut. L'augment d'acidesa és l'acidosi i el d'alcalinitat és la alcalosi, les desviacions dels paràmetres normals incideixen en la salut. També és important assenyalar que l'organisme té un sistema de protecció davant els augments d'acidesa anomenat, sistema tampó, que tendeix a equilibrar el pH orgànic.  

Els desequilibris del pH es deuen a diferents motius:  

• Hàbits alimentaris que determinen una dieta amb excés d'àcids i dèficit d'aliments alcalins enfront dels àcids.  

• Inadequada transformació i neutralització dels àcids a causa de mancances en l'organisme de substàncies neutralitzants, sals , i oligoelements necessaris per a les adequades reaccions. enzimàtics de l'organisme.  

• Produeix acidosi: la fatiga, l'excés d'activitat física i tensió muscular.  

• La sub-oxigenació dels teixits dificulten l'eliminació dels àcids. Les possibles.  causes són: el sedentarisme, aire contaminat, mala respiració per motius funcionals o per malaltia.  

• Problemes digestius i dificultats en el funcionament dels ronyons, fetge i pàncrees.  

• Processos infecciosos.  

• Factors hereditaris i genètics. Per a un sa metabolisme cel·lular, cal que al costat de l' oxigen, la sang tingui un constant flux de substàncies de naturalesa alcalina, per tal de neutralitzar els àcids. En cas de necessitat -sigui per excés d'àcids o per mancances nutricionals d' alcalins- ha de recórrer a la reserva alcalina d'ossos, dents, teixits i humors amb l'objectiu de restablir 'lequilibri 'vital  àcid-bàsic. 

L'excedent d'àcids en el cos es pot presentar: 

• Agressió per àcid: Els àcids provoquen inflamacions a irritar els teixits. Per exemple, s'observa en la pell resseca, enrogida, sensible, també de forma general autointoxicació progressiva de l'organisme. 

• Desmineralització: Davant d'una agressió d'àcids, l'organisme obté dels teixits dels elements minerals indispensables per a la seva protecció. Si això és repetitiu es pot arribar a una desmineralització del cos. 

• Formació de dipòsits: L'excés de mineral obtingut dels teixits del cos sobrecàrrega òrgans i pot originar formació de dipòsits, això pot estimular la formació de càlculs (biliars, urinaris o salivals ) o l'enduriment patològic dels òrgans, per ex. articulacions, sordesa. Per sota de 5,5 es pot produir precipitació d'àcid úric que pot produir càlculs. Aquests fenòmens també poden produir-se per excés d'alcalinitat, generats per altres sals com els fosfats. 

• Disminució de les defenses orgàniques: El sistema immunitari es debiliten per l'agressió dels àcids i la desmineralització, els òrgans més afectats per l'acidosi presenten infeccions de repetició i persistents. En els aliments hi ha àcids beneficiosos i altres perjudicials.             

 Àcids beneficiosos són els fruiters: 

cítric, màlic, tartàric, fumàric, etc.  

Aquests àcids orgànics, un cop metabolitzats en l'organisme es combinen amb minerals com el sodi, calci, potassi i donen lloc a sals minerals, carbonats i citrats, elements que tenen la capacitat de fluïdificar i alcalinitzar la sang, o bé s'oxiden a la sang i són eliminats de l'organisme com anhídrid carbònic, activant la ventilació pulmonar.  Per ex. l'efecte de la llimona, el suc és àcid és utilitzat per a l'acidesa d'estómac. 

 Àcids no tan beneficiosos per a l'organisme: oxàlic, el benzoic, el tànnic i sobretot el úric, el làctic i el butíric.  L'oxàlic és present en bledes, espinacs, cacau i remolatxa, a més de la seva acció acidificant, disminueix l'absorció de calci i danya els ronyons.  L'àcid benzoic, present a les prunes, està contraindicat en la  gota i reumatisme.  El tànnic, es troba en cafè, te negre, vi negre, fruita verda o poc madura, precipita la pepsina clorhídrica i bloqueja o limitar la digestió de les proteïnes, està associat amb alguns tipus de càncer.  Es recomana usar amb moderació les verdures abans esmentades.  

Àcids presents en les carns: úric, làctic i purins. La desintegració de cèl·lules animals -del propi cos o d'aliments animals- deixen un residu tòxic i àcid. Aquest residu, a més de consumir bases per poder ser neutralitzats a la sang, han de ser eliminats de l'organisme.  El bon funcionament dels òrgans d'eliminació (principalment ronyons i pell), fan que l'àcid úric sigui eliminat satisfactòriament.  En accentuar els efectes nocius de l'acidificació en l'organisme, els òrgans d'eliminació poden perdre eficiència i l'àcid úric i altres residus metabòlics de naturalesa àcida, en no poder ser eliminats eficaçment l'organisme, llavors són retinguts pel teixit conjuntiu, així com en els ossos i cartílags del cos, amb l'objectiu de retirar-los del flux sanguini i poder-los eliminar més endavant. Això dóna origen a malalties com: artritis, artrosi, reumatisme, malalties del cor, dels nervis, ciàtica, al·lèrgies, èczemes, herpes, urticària, asma, nefritis, hepatitis, càlculs, arteriosclerosi, etc.  

Segons la Dra. Kousmine ha raons nutricionals, derivades de la forma actual d'alimentació, que originen principalment un excés d'acidesa que perjudica l'organisme.  Una alimentació pobra en bases o alcalins dificulta el normal procés de combustió en els teixits cel·lulars, originant la formació de residus de naturalesa àcida, molts dels quals no poden ser eliminats per l'orina.  És important comprendre que una dieta que exclogui la carn, també pot resultar acidificant si es consumeixen en excés: ous, formatges, llegums, oleaginoses, cereals refinats, cafè, te, xocolata i sucre blanc.  

Cal aportar una alimentació rica en aliments alcalins i / o disminuir el contingut proteic, possibilitant l'eliminació de les deixalles, depurant així l'organisme. 

CONSEQÜÈNCIES D'UN EXCÉS D'ACIDESA *   

1-ESTAT psíquic Tristesa, hiper-emotivitat, tendència a la depressió, nerviosisme, irritabilitat. 

2-CAP Dolors de cap, conjuntivitis, pal·lidesa. 

3-BOCA Saliva àcida, genives inflamades i sensibles, alta irritació de les amígdales i faringitis que condueix infeccions repetitives de les mucoses. 

4-DENTS Carles i dents esquerdats o fràgils. Sensibilitat de les dents al contacte amb aliments freds, calents o àcids. 

5- ESTÓMAC Acidesa estomacal, eructes àcids, espasmes, dolors estomacals, gastritis i fins úlceres. 

6 -INTESTINS Ardor en el recte, predisposició a les inflamacions intestinals i decolorament de les deposicions per esgotament.

 7-RONYONS-VESÍCULA orina àcida, irritació i ardor a la bufeta i uretra. Càlculs renals i de la bufeta.

 8-VIES RESPIRATÒRIES Sensibilitat de les vies respiratòries al fred, freqüents refredats, bronquitis, sinusitis, angines, hipertròfia de les amígdales, tendència a les al·lèrgies, tos i gola aspra per irritació d'aquesta. 

9-PELL Suor àcid, pell seca i irritacions. Esquerdes entre els dits i al voltant de les ungles, micosis, grans, èczemes diversos. 

10-UNGLES Les ungles s'aprimen, es parteixen i es trenquen amb facilitat. Estries i taques blanques. 

11-MÚSCULS Rampes i espasmes, tendència a la tetània, a la lumbàlgia i torticoli. 

12-SISTEMA OSSI I ARTICULAR Desmineralització dels ossos: osteoporosi, osteomalàcia i raquitisme. Fractures i lentitud en la seva consolidació. Cruixit de les articulacions, bloqueig de les vèrtebres, reumatisme, artrosi, artritis, ciàtiques i hèrnia discal. Dolors articulars migratoris. 

13-SISTEMA CIRCULATORI Hipotensió, mala circulació, extrema sensibilitat al fred. Tendència a l'anèmia ia les hemorràgies. Penellons. 

14-GLÀNDULES ENDOCRINES Esgotament i hipofuncionament de les glàndules en general, excepte la tiroide, que té tendència accelerar-se. 

15-ÒRGANS GENITALS Inflamació de les vies genitals pels àcids. Es afavoreixen d'infeccions. 

16-SISTEMA NERVIÓS Sensibilitat desmesurada al dolor en general, insomni.                                    

TAULA D'ALIMENTS *  

A: No contenen necessàriament substàncies àcides, però les produeixen en les seves transformacions digestives. Entre aquestes es classifiquen en:  

*: Poc acidificants, que tendeixen a la neutralitat. 

 **: Altament acidificants. B: Produeixen en la digestió substàncies alcalines. 

FRUITES: Les fruites i els sucs de fruites naturals són en general alcalinitzants. 

• Fruites àcides : A: Taronja *. B: Nabius, magrana, grosella, llimona, mandarina, nectarina, pinya, aranja. 

• Fruites poc àcides: A: Albercoc *, pruna. B: Cirera, gerd, maduixa, mango, poma, préssec, mora, papaia, pera, tomàquet, raïm. 

• Fruites neutres: A: - B: Oliva, alvocat, meló, síndria. 

• Fruites dessecades: A: Pruna passa, orellanes *. B: Figa sec, poma seca, raïm passa. 

• Fruits secs: A: Avellana, cacauet, nou *, pistatxo. B: Ametlla, castanya, llet d'ametlles, nou de Brasil, sèsam. 

• Fruites dolces: A: - B: Dàtil, figa, Poma, Plàtan Raïm. 

VERDURES : Els vegetals frescos són alcalins, mentre que els secs acidificants, però hi ha excepcions. 

• Llegums: A: Garrofa, mongeta seca, pèsol *, pèsol sec, fava, mongeta verda *, mongeta blanca, llentia B: soja. 

• Hortalisses: A: Carxofa, col de Brussel·les, porro. B: All, api, albergínia, col, bròquil, carabassó, carbassa, ceba, ceballot, xirivia, nabicol (colinabo), endívia, escarola, espinacs, enciam, nap, patata, cogombre, cogombre, pebrot, rave, remolatxa, col, tupinambo (batata), pastanaga. 

• Més verdures: A: Agrella ( Acedera) , espàrrec, ruibarbre. B: Xicoira, algues, créixens, canonge, card, xampinyó, col, coliflor, dent de lleó, orenga , julivert, romaní, salsifí, farigola.

 • Careals i derivats: Els cereals integrals i derivats són lleugerament acidificants, tendents a l'equilibri. A: Arròs integral, civada, sègol, fècula, germen de blat, farina integral, farina refinada **, blat de moro, mill *, pa blanc **, pa integral, pasta, patata elaborada, polenta, sèmola **, blat integral. B: Ordi integral. 

LÀCTICS: Poc elaborada (poc greix) tendeix a l'alcalinitat, a mesura que va sent més elaborada (més greix), va tendint a l'acidificació. 

• Llets: A: Llet descremada de vaca. B: Llet humana, llet sencera de vaca. 

• Derivats: A: Crema de llet, mantega *, formatge de cabra, formatges curats i fermentats (formatge emmental, gruyère) B: Mató, llet condensada i en pols no ensucrada, formatge blanc, mató, iogurt. PROTEÏNA ANIMAL: Acidificant. 

• Ou: Prendre un ou sencer té una acció acidificant. A: Clara. B : rovell. 

• Carn: A: Au, carns vermelles, xarcuteria, marisc, peix. B: - 

ALTRES ALIMENTS: A: Olis i greixos refinades i saturats **, sucre blanc **, sucre moreno *, begudes alcohòliques **, cacau, cafè **, xocolata **, condiments, gelats cremosos, alguns medicaments (com aspirina®, morfina, AINES o xarops en general), mel, pastisseria ** te **. B: Aigua mineral alcalina * / www.farmaciaserra .com / Revista / Articulo_Pr.asp? i = 6s4df6a4115 & c = 3009 & M = 3 # vol                                                          

Herbes alcalinitzants: la dent de lleó, la bardana, l'ortiga i el te verd. Herbes d'efecte depuratiu: mil homes, el pal blau o l'arítjol. Minerals acidificants o alcalinitzants: són acidificants els aliments que tenen un alt contingut de sofre, fòsfor i clor i són alcalinitzants aquells que contenen bona dosi de: calci, magnesi, sodi i potassi. 

Preparació dels menjars i l'equilibri àcid-base: S'ha comprovat que un 40-60% dels elements minerals i un 95% de les vitamines i alcalins es perden en l'aigua de cocció de les verdures, això fa que l'alt contingut de substàncies alcalines que tenen les verdures útil per a l'equilibri sanguini, es perd, i fins i tot en verdures com la bleda i els espinacs arriben a presentar naturalesa àcida quan es llença l'aigua de cocció, Les verdures cuites al vapor i els vins tenen un alt valor terapèutic i equilibrant per conservar tot el contingut alcalí de les verdures.     

El Dr. Berg va determinar que les verdures silvestres tenen més quantitat de sals alcalines que les de cultiu. Això ha estat confirmat per estudis francesos i alemanys, que demostren una disminució d'aquests valors (i d'altres nutrients importants), inversament proporcional a l'ús d'adobs químics. També s'ha provat experimentalment que la fruita madurada artificialment deixa de comportar-se com alcalinitzant en l'organisme.  

Alcalinitzar ALIMENTS *  

El Dr Samuel Sack va fer una aportació interessant al tema de l'equilibri àcid-bàsic, desenvolupant una tècnica de remull d'aliments àcids en solucions alcalines com brou de col blanca o aigua bicarbonatada. Brou de col blanca (CR) Es bull un full de col blanca o verd clar, mai colorit, en un litre d'aigua (CR) Aigua Bicarbonatada (AB) diluir mitja culleradeta de bicarbonat de sodi en un litre d'aigua. Mai fer servir recipients d'alumini.    

El sistema del Dr Sack, es basa en les propietats alcalinitzants i neutralitzants d'àcids comprovades en la col blanca crua i en l'aigua de la seva cocció. 

En bullir, aquesta hortalissa allibera alcalins que passen a l'aigua i el procés de neutralització dels aliments submergits en ella es realitza en forma directa.   El remull dels aliments en brou de col:  

• no altera la qualitat ni el gust,  

• facilita l'assimilació i transformació en l'organisme,  

• influeix positivament en l'equilibri àcid-bàsic.  

• és molt útil per realitzar la transició d'una dieta "normal" a una dieta "alcalinitzant".  

Infusions: Utilitzar en la seva confecció CR en lloc d'aigua. 

Llet: Bullir 15 'amb un fulla de col blanc. 

Llard: Remullar el pa de llard a trossos durant 72 hores a CR o AB, canviant el líquid cada 24 hs. Ricota: Remullar en CR o AB durant una hora. 

Formatges durs: Remullar tallades de 4 cm en CR o AB durant 6 hores. 

Dolç de moniato: Remullar tallades de 4 cm en CR durant 3 hores. 

Codonyat: Bullir 15 'a CR. 

Fruites dessecades i olives: Remullar 6 hores a CR o AB. 

Llavors: Remullar sense closca 6 hores a CR o AB. Xocolata: Remullar d'1 a 6 hores segons el gruix. 

Llegums seques: Remullar 6 hores a CR o AB, esbandir i cuinar en aigua natural. 

Verdures: En cas de bleda o espinac, cuinar a CR o en aigua amb un full de col, o remullar 3 hores en AB i cuinar en aigua natural. 

Patates o batata: Cuinar a CR o aigua amb un fulla de col. Per fregir, remullar una hora a CR o AB. Per al forn, remullar 3 hores a CR o AB. 

Cereals i pastes: Cuinar a CR. 

Ous: Remullar amb closca una hora a CR o AB. 

Olis refinats: Posar una culleradeta de bicarbonat de sodi en l'ampolla, agitar bé i deixar després 24 hores en repòs.

 

El bicarbonat neutralitza els vestigis d'àcids i solvents utilitzats en la industrialització, formant-se al fons de l'ampolla un sediment (la reacció del bicarbonat sobre els àcids) que no ha de ser utilitzada               

 El Dr Sack suggeria fer servir aigua de col o incorporar una fulla de col en la preparació de salses, cocció de pastes, ous, llegums i verdures (sobretot bleda, espinacs i remolatxa), així com en el remull de llegums, fruites seques i carns. També recomanava afegir tot just una fulla de col cru a les amanides (en excés produeix gasos), i desaconsellava el consum de la col bullit.  * Www.prama.com.ar / TPropios / Alcalinidad.htm  

La dieta en equilibri àcid-base  El Dr. Ragnar Berg, metge suec, pioner en la investigació de l'alimentació alcalinizant- suggeria que un 85% de la dieta ha d'estar composta d'elements rics en bases, dels quals una proporció ha d'estar en estat cru i només un 15% hauria d'estar reservat als aliments acidificants. 

Berg sostenia que la millor teràpia era la de sucs frescos de fruites i verdures.  

• Començar a millorar la qualitat de la nutrició és començar a millorar la qualitat de vida. Ser conscients de què i com mengem.  

• Parar atenció a l'equilibri àcid-bàsic de l'organisme permet eliminar una gran quantitat de símptomes, molts dels quals de vegades se'ls considera normals per hàbit.  

• Conèixer els aliments acidificants i alcalinitzants, per començar a modificar la ingesta diària. El canvi ha de ser gradual, inicialment dues parts de alcalinitzants per cada part de acidificants, fins arribar a l'equilibri 4 a 1, fins a aconseguir l'hàbit de consumir els aliments en equilibri àcid-alcalí.  

• Adequar l'alimentació a la realitat orgànica, social, laboral ia l'època de l'any.  

• El excés d'aliment causa acidificació, cal nodrir el cos amb moderació per satisfer les necessitats bàsiques. 

 • Consumir fruites (d'estació i ben madures) i verdures (crues, cuinades al vapor o consumides en el aigua de cocció). Preferentment consumir fruites i verdures de cultiu natural i productes orgànics. 

 • Incorporar cereals menys acidificants (arròs integral Yamani, fajol(blat sarraí), blat de moro) o alcalinitzants (mill o ordi) i llegums (fesols, llenties, veces, cigrons, soja, pèsol (arveja) prèviament remullades amb un tros d'alga kombu o un full de col blanc o llorer.  

• Preferir les fruites seques : ametlles, dàtils, panses de raïm i castanyes.  

• Endolcir amb mel d'arròs o d'ordi, mel d'abelles  

• El suc de llimona és un producte emprat, per alcalinitzar l'organisme. Es pot afegir a un brou vegetal de ceba i api, resultant una combinació desintoxicant i alcalinitzant que es pren abans de dinar i sopar.  

• El dejuni bevent sucs de fruites (aportació exclusiva de bases o alcalins), facilita el procés de purificació de residus àcids i permet sentir sensació d'alleujament en l'organisme.  

La macrobiòtica i l'equilibri Yin-Yang  

La macrobiòtica considera YANG l'element alcalí i YIN l'element àcid , per a conservar la bona salut ha de mantenir l'equilibri yin-yang, o àcid-base.  Alguns aliments alcalinitzants en la dieta macrobiòtica són: miso ( pasta de soja fermentada), el sèsam, l'arrel de bardana, les algues, el poroto Aduki (protegeix la funció renal), el te de Banda, l'arrel de lotus, i les prunes umeboshi.  Alguns aliments ordenats segons el criteri macrobiòtic a conte al valor decreixent de l'element Yang (de més alcalí a menys alcalí). 

Cereals: fajol(blat sarraí), mill, sègol, blat integral, arròs Yamani, ordi, blat de moro.

 Fruites: poma,maduixa (frutilla), castanya, cirera, oliva, préssec, avellana , cacauet, ametlla, pera, meló, dàtil, figa, banana, cítrics, pinya. 

Verdures: dent de lleó, ortiga, pastanaga, coliflor, carabassa (zapallo), julivert, ceba, nap, xicoira, enciam, col, remolatxa, llentia, pèsol , all,bolet, cogombre, espinacs, espàrrec, tomàquet, veces 

Productes lactis: formatge de cabra, edat, formatge cheddar (d'anglaterra), llet, mantega, crema, iogurt. Olis: de sèsam, de blat de moro, gira-sol, oliva, soja. Begudes: te ginseng, ban-txa, suc de fruites.            

 Fonts consultades:  Null, G i S.- El llibre de l'alimentació. Ed. Lidium  Tamura, I. Macrobiòtica. Ed.