Fins que no beguis una bona aigua, no estaràs bé del tot

“Fins que no beguis una bona aigua, no estaràs bé del tot”

Gogo Bela, terapeuta

30 de setembre 2013 per Núria Coll

Gogo Bela és terapeuta especialitzada en medicina preventiva i alcalinitat. Ha estudiat

medicina tradicional xinesa, homeopatia, naturopatia, harmonització energètica i teràpia

floral. És conferenciant i té consulta privada a Barcelona. Encara no hem tancat la porta

de la consulta i ja la començo a bombardejar amb preguntes. Parlem de les digestions,

del restrenyiment i m’acaba formulant una sentència: l’aigua és el secret.

Per què?

Som un 60-70% d’aigua.

I si mengem verdures i fruita, que ja tenen molta aigua, hem de beure igualment el litre 

i mig o dos que sempre ens recomanen? 

Si! A part, aigua. Pensa que perdem dos litres d’aigua cada dia. Això ho hem de reposar com a mínim. És el gran

conductor de tot.

Un excés d’aigua pot fer treballar massa els ronyons? 

Depèn. Si prens una aigua àcida sí, però si és alcalina, ionitzada i pura, no.

Explica’m això de l’àcid i l’alcalí, que és una de les teves especialitats, Gogo. 

El cos està fet per ser un 80 % alcalí i un 20% àcid. Tots els òrgans tenen un PH de fàbrica i el cos està
dissenyat per funcionar com una pila alcalina. La sang sempre ha d’estar a un PH de 7,375 aproximadament. Si parlem d’òrgans, en canvi, n’hi ha d’alcalins i n’hi ha d’àcids; i es compensen. La major part dels òrgans interns són més alcalins i, per exemple, la vagina, la pell i les mucoses són àcids. Hi ha d’haver aquest equilibri, i una de les coses que el manté és la respiració, perquè l’oxigen és el que ens manté vius i alcalins. Quan morim i deixem de respirar, les cèl·lules sense oxigen es tornen completament àcides i comença la putrefacció. Ho vas veient?

Sí...

Una fruita, com més madura, més àcida, perquè és més a prop de la putrefacció.

“Estan de moda les aigües de mineralització dèbil i això oxida el cos.”

Vaja! O sigui que la fruita, més verda que madura!

El cos està dissenyat per mantenir-se en equilibri i, amb la vida que portem avui, ens descompensem amb
molta facilitat. Vivim d’una manera antinatural, mengem d’una manera antinatural. No és només el que mengem i bevem, sinó l’estil de vida i la contaminació de l’aire. El nivell d’oxigen a les ciutats és molt inferior, és a dir, respirem però no ens oxigenem ni ens neutralitzem, com passa quan som a prop del mar o a les muntanyes, on la concentració d’oxigen és molt superior. I l’estrès, l’angoixa, el patiment, la pèrdua de sentit, també acidifiquen!
Hem d’estar força més alcalins (80-20 hem dit) i és molt fàcil que ens descompensem per tots aquests agressors externs.
Per tant, vivint en societats desenvolupades i amb tot el que això suposa, ens hem d’esforçar més que fa milers d’anys. I aquest esforç passa també per l’alimentació.

Mengem massa aliments àcids, oi, Gogo? 

La carn, els lactis, embotits, sucres, hidrats de carboni refinats acidifiquen.

A la llista d’aliments àcids, també n’hi ha de sans!

Els llegums, l’arròs integral i altres cereals són acidificants, però és l’altre 20% que necessitem, i són sans!

I quins són els aliments alcalins bons?

Api, remolatxa, alvocat, pomelo, llimona, mongetes verdes, enciam, ceba, tomàquet, gingebre. I molt important! Com a mínim, el 65% dels aliments que ingerim han de ser crus. No parlo ni de fruita en excés ni de fred de nevera!

Un 65% de crus? Ets partidària del crudivorisme?

Els grans savis eren tots vegetarians i molts crudivegans (Einstein, Hipòcrates, Leonardo da Vinci, etc.) i eren persones que tenien un coeficient intel·lectual més elevat que la mitjana. Només puc dir a la gent que ho
experimenti i que cadascú trobi el moment, el camí i que el seu grau de consciència el porti fins on cregui.

L’acidesa pot generar moltes malalties com ara el càncer, oi?

Sí! És quan el cos no pot eliminar aquesta acumulació d’àcids. A principi del segle XX hi havia un cas de cada cent, i ara tenim un cas de cada quatre. El cos no pot fer front a tants tòxics i no els pot eliminar.

Abans m’has dit que l’aigua és el secret, perquè en necessitem molta. Quina aigua hem de beure? 

Hi ha quatre minerals essencials que el cos necessita i que ajuden a alcalinitzar: sodi, potassi, calci i magnesi.
Però està de moda que les aigües siguin de mineralització dèbil i això vol dir que tenen dosis baixes d’aquests minerals i que oxiden el cos.
Són ideals les aigües de les glaceres i algunes, no totes, d’alta muntanya que estigui ionitzades. El PH de l’aigua ha de ser molt alcalí, i perquè sigui medicinal ha d’estar entre un 8,5 i un 9,5. De les aigües embotellades i que són força alcalines tenim l’aigua de Sant Aniol, Fontdor, Ribes, Solan de Cabras. Aquestes són alcalines i ens ajuden a augmentar el PH; una altra opció són complements alimentaris de sals minerals o unes gotes concentrades de sodi i potassi que s’afegeixen a l’aigua. (Vegeu destacat)

Mineralització dèbil o forta?

En la mateixa línia que Gogo Bela, Xevi Verdaguer recorda que l’aigua de mineralització dèbil va bé per desintoxicar el cos i per ajudar a eliminar líquids i anar al lavabo, però que no podem prendre’n sempre
perquè ens deshidrata. És una aigua que fa fer molt de pipí, arrossega, però no ens hidrata ni la pell ni els
intestins, que en comptes de lubricar-se, es ressequen. Per hidratar necessitem aigües amb una mineralització alta, que ajuden a alcalinitzar el cos. Una opció són els complements de sals minerals, com apunta Bela, o beure aigua de mar barrejada amb aigua dolça amb una proporció d’1/3 o 1⁄4.

I les altres marques que no has anomenat?

Són massa àcides. Seria òptim tenir una màquina ionitzadora a casa. (Vegeu l’entrevista a Alberto Mesanza).

La ionització té a veure amb la càrrega elèctrica de les molècules de l’aigua. L’aigua té tendència a agrupar-
se (clústers). La de l’aixeta surt en grups, perd la càrrega elèctrica i és molt menys hidratant. Quan la tenim
ionitzada, recupera la càrrega elèctrica, és infinitament més hidratant i penetra a les cèl·lules. Fins que no
incloguis una bona aigua a la dieta, no estaràs bé del tot. T’ho dic per experiència! Jo era nerviosa, tenia
restrenyiment, malestar. Evidentment si menges moltes hortalisses crues, cal menys líquid però en cal.

Parlem de la vitamina D. Com pot ser que en un país de sol com el nostre tinguem un dèficit tan gran de vitamina D!?

Si treballem a l’oficina matí, tarda i nit, no prenem el sol. En general, ens constipem a partir de novembre-
desembre perquè fins llavors tenim acumulat el sol de l’estiu al teixit gras. A més, jo crec que, a les ciutats, els rajos solars no penetren.

I la vitamina D –això ho comencem a saber ara– és essencial per al cos; hi ha molts desordres hormonals en les dones que provenen d’un dèficit d’aquesta vitamina.

Sense la vitamina D3 no es poden absorbir les altres vitamines. Imagina’t si n’és, d’important! Ens han
demonitzat el sol, i el sol és imprescindible per la vitamina D. I tanta crema solar impedeix que el sol ens
“alimenti”. Ens hem de protegir si ens hi estem hores, però cada dia ens ha de tocar vint minuts. I si no és
així, necessitem saber quins nivells tenim i, si cal, prendre suplements que haurem d’ingerir en la quantitat
adequada. Sovint ens complementem, ens automediquem en aquest sentit i no tenim clares les dosis. Si prenem suplements, però pocs, per la por que hi ha, el cos no ens reacciona.

En resum...

Beu aigua alcalina, que tindrà un PH del 7, i afegeix-hi les gotetes del Dr. Young que t’he dit per arribar al 9 o 9,5. Les gotes les pots afegir a qualsevol líquid. I si pots, amb una màquina ionitzadora trauràs tots els metalls pesats, alcalinitzaràs l’aigua i la ionitzaràs. Si això et ressona, prova-ho. De suplements, jo recomano els minerals essencials –sodi, potassi, calci i magnesi– i també recomano beure aigua de mar. I clorofil·la i aliments rics en clorofil·la: tot el que és verd és ric en clorofil·la. I que sigui cru! Ara, els superaliments estan molt bé, perquè són complements amb una gran concentració de verdura verda i sense cap additiu: n’hi ha de pèsol, de bròquil, de germinats concentrats en pols i deshidratats...

La dieta alcalinitzant i desintoxicant

La dieta alcalinitzant i desintoxicant és molt adequada quan sentim que el nostre cos necessita, una bona cura de salut per a recuperar-se. Si vols aprofitar aquesta dieta alcalinitzant i desintoxicant segur que el teu cos t’ho agrairà
A part de les innombrables dietes per baixar de pes, avui en dia es parla molt dels beneficis de la dieta alcalina.
La idea és afavorir els processos d’eliminació de substàncies nocives i retornar el cos al seu Ph natural.
Hi ha un equilibri àcid/alcalí en el cos humà. En un òptim estat de salut, l’organisme, a nivell cel•lular, és
lleugerament més alcalí, a excepció del sistema digestiu i el tracte urinari.
Els naturòpates considerem molt important aquest equilibri per evitar les malalties. Existeix la teoria que la gent que té excés d’acidesa té poca energia, està propensa als refredats i infeccions, és nerviosa i irritable, presenta sequedat en la pell i les ungles, pateix de mals de cap, musculars i a les articulacions, o pateixen de gastritis i indigestió àcida, entre d’altres malalties. Per mantenir aquest nivell alcalí en el cos, el lògic és que la dieta també ho reflecteixi.

El difícil és aconseguir-ho, considerant que la dieta d’avui està composta principalment d’aliments que es
processen de forma àcida, com les proteïnes, els carbohidrats i els sucres processats. A aquests factors si sumen altres estimulants, com el tabac, el cafè, l’alcohol i l’estrès, que produeixen alts nivells d’acidificació en el cos.Aquesta acidificació afecta de manera diferent a cada persona, d’acord al seu punt feble, per a alguns poden ser els mals de cap, per a altres, l’estómac.
Un dels seguidors de la dieta alcalina va ser Bernard Jensen (1908-2001), autor de llibres sobre salut i mètodes alternatius de curació, que va ser propietari d’Hidden Valley Health Ranch a Escondido, Califòrnia. Aquesta dieta alcalinitzant es basa en els estudis de Jensen.
Si hi ha símptomes d’acidesa en el cos cal desintoxicar-lo i alcalinitzar-lo a través de la una dieta especial, com a resultat, s’afavoreixen els processos d’eliminació de substàncies nocives i milloren els problemes de l’estómac.
Per aconseguir aquest equilibri, idealment la dieta ha d’estar composta en un 80 per cent d’aliments alcalins i un 20 per cent d’àcids. A grans trets això significa una alta proporció de vegetals i fruites i una baixa quantitat de proteïnes d’origen animal.
Recomano, a més, eliminar les begudes tipus gasoses i les begudes refrescants tipus “fantes” i “cocacoles”, les patates fregides i les llaminadures o “xuxes” , les farines i els sucres processats -blancs-, la carn de porc, les begudes amb colorants i reemplaçar els carbohidrats processats pels integrals.

Amb certes excepcions, les fruites i els vegetals són alcalins per al cos i contenen les vitamines i els minerals que es requereixen per a una bona salut.

Eliminar en la dieta alcalinitzant i desintoxicant

.- Llet i productes lactis.

.- Carn i productes derivats (embotits en general). Cloïsses i musclos.

.- Farines blanques i productes de panificadora (pa, pastes, pastissos, galetes, pizza, etc.).

.- Patates, pebrots i albergínies.

.- Congelats, fumats i productes envasats o en conserva, que estiguin elaborats amb additius, colorants i

conservants tòxics o cancerígens.

.- Margarina, olis vegetals (obtinguts per solvents químics), maionesa i ketchup.

.- Sucre i derivats, xocolates, gelats, edulcorants (sacarina E-954, Manitol E-421).

.- Sal (amb el Antiaglomerant E-536, ferrocianur sòdic o potàssic), olives i anxoves.

.- Begudes dolces amb o sense gas, aigua amb gas, begudes alcohòliques, cafè (amb o sense cafeïna).

Menjar en la dieta alcalinitzant i desintoxicant

.- Peix fresc (al forn o a la graella), calamars, sípia i gambes a la planxa.

.- Ous frescos (ecològics) dos per setmana, poc bullits i mai per sopar.

.- Arròs integral i mill.

.- Llegums (cigrons, mongetes, llenties, soja verda, azukis, ....).

.- Verdures i hortalisses (carxofes, mongetes verdes, espinacs crus, espàrrecs, créixens, enciam, remolatxa,

rúcula, endívies, raves, pastanagues, naps, cebes, alls, porros, tomàquets, soja (tofu i/o llet), carbassó, api,

alvocats. bròquil, coliflor, col i pèsols.

.- Fruita seca i fruits secs: dàtils, figues, orellanes panses, ametlles, avellanes nous, pinyons, ...... (Poc i només

al matí).

.- Fruita fresca: fruita del temps, sense tope la que vingui de gust.

Beure en la dieta alcalinitzant i desintoxicant

.- Beure 2 litres d’aigua cada dia. Evitar beure aigua durant els àpats i poc temps després. (Així evitarem diluir

àcids gàstrics en excés i no retardarem la digestió).

.- Sucs frescos (no pasteuritzats) de: pastanaga, llimona. taronja amb llimona, aranja i poma.

.- Prendre te verd o vermell en comptes de cafè. (Evitar aquestes infusions de nit).

.- Abans d’esmorzar, prendre una culleradeta de mel pura i 1/4 de got de suc, fresc d’Aloe Vera (de cultiu biològic

certificat, sense conservants com el Benzoat Sòdic, E-211).

Consells per a la dieta alcalinitzant i desintoxicant

.- Menjar 4 vegades més verdures fresques i poc bullides que proteïnes.

.- Menjar verdura i fruita fresca cada dia.

.- Prendre fruita només entre àpats o per esmorzar.

.- Mastegar lentament i bé.

.- Respectar l’horari dels àpats.

.- Berenar a base de fruita seca o fresca, o sucs frescos.

.- Per a descongestionar les vies biliars i hepàtiques, prendre una tisana de 1/2 culleradeta de llavors de fonoll, 1/2 culleradeta de llavors d’anís i 1 cullereta de fulles d’ortiga (fresques o seques). Posar-ho a bullir de 5 a 10 minuts tot junt amb 250 cc d’aigua (una tassa). Després filtrar. Beure després del sopar.

.- Prendre un got d’aigua amb 1/2 llimona abans d’anar a dormir.

La duració mínima d’aquesta dieta és de 12 dies i la duració ideal és de 40 dies. En tots els casos us recomano consultar amb el vostre naturòpata, o un altre professional de la salut competent.